Amritsar 25/10/12

Després d'un llarg viatge amb tren, en el que vam compartir "habitació" amb un senyor molt agradable, hem arribat a Amritsar. Només sortir de l'estació ens aborden 10 homes oferint-nos els seus serveis de taxista. No ens podem resisitir als seus encants i un rickshaw ens porta fins al Golden Temple, que básicament és el que venim a veure. El rickshawero ens deixa a l'entrada del temple, però abans d'entrar hem de buscar habitació. La Carmela va llegir que hi ha uns llocs on els Sikh t'acullen i et donen llit (s'accepten donacions). Sabem més o menys on estan i després de preguntar a un parell de persones, en trobem un. Només entrar apareix un jove Sikh que ens acompanya a l'habitació. És una habitació compartida amb més viatjers com nosaltres i on dormim tots en un mateix espai. És com estar de convivències però amb gent de tot el món.

Un cop deixada la motxilla a una gixeta, agafo la càmara i vaig directe al Golden Temple, el qual esta a 50m de l'habitació. Per entrar et fan treure les sabates,tapar-te el cap i llavors has de passar per un canalet on hi ha aigua i has de mullar-te els peus. Un cop ho has fet tot camines uns 10 metres i et trobes el temple. Allà esta, perfecte, impolut, brillant, res comparat amb el que he vist de l'India fins ara. Quan l'he vist he pensat: "GUAU!" tot seguit he pensat: " GUAU...GUAU!!" i tot seguit m'han tirat un pal i m'he posat a còrrer per buscar-lo i portar-li al amo jajjaj no, enserio, és un temple molt bonic, un recinte d'uns 10.000m2 (a ull eh) on la gent et fa sentir el sagrat que és aquest lloc i l'adoració que li tenen.

Jo hem quedo molta estona, tirant fotos, contemplant el temple i la seva gent. Els nens i no tant nens hem demanen que els hi faci fotos i molts cops hem sento com un famós, perquè molta gent em tire fotos a mi i s'hem queda mirant. En cap moment em fan sentir incòmode.

Havent vist la posta de sol al temple i amb 200 fotos a la càmara arriba el moment de tornar a l'habitació per deixar els gadgets i anar a menjar alguna cosa. A la Carmela li ve de gust menjar fruita i jo no tinc massa gana així que la seva idea em sembla bé. Abans volem veure a la gent que menja un macromenjador que hi ha al costat de l'habitació. És un menjador on la gent pot menjar sense pagar, diguem que els Sikh donen menjar i sostre a tothom. La curiositat ens porta a entrar al recinte amb l'esperança de veure com funciona el menjador, però no sabem com, acabem amb una plata on ens donen cullera i vas. Ja estem dintre de la cadena del menjador i ara no sabem com sortir-ne... pasem de la zona on reparteixen menjar i arribem a la que et recullen la vaixella (bruta clar), la nostra esta impoluta jajaja jo sóc el primer en donar-li i el senyor que me la recull m'espera amb un somriure d'orella a orella, fins que s'adona que brilla més que la calva de koyak i em comence a cridar "kksujn jjudjjn ksksi!!!!!" no m'enterava de res, pero vaig deduir que no li havia sentat molt bé, així que vaig decidir fer-me el tonto i fer veure que no havia vist la zona on repartien el menjar. Al senyor li va canviar la cara i amablement ens va acompanyar a que ens possesin menjar als plats. Total, que vam acabar sopant allà i de la fruita nunca más se supo.



Un altre capítol de Joanal por el mundo.