Phnom Penh i el visat de Vietnam

Phnom Penh, capital de Cambodja. La segona i última ciutat en la que estaré en aquest país. Hem quedaria més temps a Cambodja, però el temps apreta i encara em queda Vietnam, Kuala Lumpur, Australia, Nova Zelanda i Hawai.
El motiu de la meva estada a Phnom Penh, és principalment aconseguir el visat de Vietnam. Al ser la capital, és on es troba l'embaixada Vietnamesa.

Quan arribo al hotel (un divendres al vespre) el primer que faig és preguntar pel visat. El amable noi de recepció, em diu que avui ja esta tancada l'embaixada i que el cap de setmana no obren, per tant, hauré d'esperar fins dilluns per aconseguir-lo i fins dimarts per marxar de la ciutat.... Toma pal!! No hi havia pensat en que era cap de setmana... de fet, des de que vaig començar el viatge, no se mai en quin dia estem. En fi, si ho arribo a saber, em quedo un o dos dies més a Siem Reap.

La ciutat no esta del tot malament, no te els temples d'Angkor, pero esta al costat del riu Mekong i és una ciutat plena de vida, amb els seus mercats, la seva gent passejant i jugant al passeig del riu, el palau reial, algun temple...

La veritat és que els tres dies que he estat a Phnom Penh, me'ls he pres amb molta calma. L'habitació del hotel esta molt bé, fins i tot te una pantalla plana amb canals internacionals, dutxa d'aigua calenta, aire condicionat, armari, moqueta... tot per 8€ la nit, així que l'he aprofitat per escriure al blog, mirar alguna peli i algun partit de futbol, i dormir fins que el rellotge biològic es poses en marxa.

Quan a turisme pur i dur, el primer dia he visitat el museu nacional, on s'hi troben moltes escultures d'arreu del país, inclòs Angkor.





Encara que no tingui la espectacularitat del museu de Londres, les peces que hi ha en el seu interior bé valen una visita (no es poden fer fotos).
Més tard, he anat al palau reial, el qual estava tancat. He pensat que debia ser perquè ja és tard, així que ja hi tornaré demà.


L'endemà, he tornat al palau reial. Un altre cop esta tancat, però a diferència d'ahir, avui, la plaça que esta tot just davant, esta plena de monjos, i de cadires perfectament col.locades mirant cap al palau.


El meu olfacte em diu que deuen fer algun tipus de celebració. M'he quedat una llarga estona, esperant un inici que no es produïa, i no m'ha quedat més remei que abandonar la macroconcentració de monjos i continuar la meva marxa.


Finalment hem quedaré sense veure la celebració i el palau reial.

Caminant vora el riu, et vas trobant algun temple, però res a veure amb els d'Angkor. A partir d'ara, crec que necessitaré veure un temple extraordinari per a que em sorprengui.
La resta del temps, he estat fent turisme de San Fernando, un ratito a pie i otro caminando. Quan passejes pels carrers d'una ciutat asiàtica, et trobes amb sorpreses a cada cantonada que fan que caminis quilòmetres sense adonar-te'n,











apart, he trobat una geladeria on fan uns gelats d'escàndol, i m'he convertit un en client fixe. La combinació: gelat+banc al passeig de vora el riu, dóna un resultat perfecte.

Ja amb el preciat visat de Vietnam al passaport, he pujat al bus que hem portarà a Ho Chi Minh, i he deixat enrere Cambodja, un país en el que m'hagués agradat estar-hi més temps. De moment, entre Tailàndia, Indonèsia i Cambodja, aquest últim, és sense dubte, el país més pobre dels tres, tot i això, la seva gent es honesta i feliç. I love Cambodja!!



Fins aquí, Pellegrí Pellegrí.

Cambodja. Els majestuosos temples d'Angkor

Abans d'arribar a Cambodja he tingut una estada fugaç a Malàisia. En total hauré estat unes 12h al país. El motiu de la meva estada a Malàisia, i més concretament a Kuala Lumpur, és que demà al matí tinc un vol des de KL fins a Siem Reap.
L'únic interessant que m'ha permés veure la poca estona que he estat al pais, ha estat quan, en el monorail que em transportava cap al hotel, s'ha pogut adivinar les puntes de les torres petrones il.luminades per la llum dels focus. Espero que no es moguin de lloc, ja que en unes setmanes tornaré, però aquest cop serà per disfrutar-les.
Bé, no m'enrotllo més.
Quan ja estava acomodat al hotel, sentat en el sofà del lobby, al costat de dos noies, mirant una de les meravelloses pelis del Adam Sandler, ha arribat un noi. El noi ha resultat ser de Barcelona. Més coincidència ha estat, quan m'ha dit que també venia de Singapur, i que demà al matí vola cap a Cambodja, més concretament a Siem Reap, i més concretament a la mateixa hora que jo i amb la mateixa companyia. A vegades el destí te aquests carpicis.
Davant de tanta coincidència hem decidit de compartir el taxi cap al aeroport. Per cert, el noi es dius Javier. Hello my friend!

L'endemà, a l'hora acordada (encara era de nit), hem pujat al taxi, per posteriorment arribar al aeroport i pujar al avió en direcció Cambodja.

Welcome to Cambodia!
El Javier ho porta tot programat des de casa. El fet que en 15 dies visiti Singapur, Cambodja i Tailàndia, en te la culpa. Jo, com sempre, no porto res reservat, així que m'acoplo al pla del Javier.
Compartirem habitació, però abans, i sense temps a respirar, un tuk-tuk ens esta esperant a la porta del hotel, per anar al temples d'Angkor. Al tuk-tuk, hi ha el que serà el nostre guia, un noi molt simpàtic però una mica sortit, ja m'enteneu, va més cremat que la moto d'un gitano.
Les entrades valen, 20$ un dia, 40$ tres dies, i les altres no m'enrecordo.
El complex dels temples d'Angkor, atresoren més de 200 temples en uns 200km2, per tant, és de lògica que un sol dia no es pugui veure massa cosa.

Un cop dins el recinte, el primer temple que se'ns mostra amb tota la seva gegant història, és Angkor Wat, el temple dels temples.


Aquest temple, és el recinte religiós més gran del món, i l'únic de tots els temples que mai ha estat abandonat. La seva visita ens agafa gran part del temps. És realment espectacular.


En les parets del edifici central, hi han metres i metres de figures gravades en relleu, les quals expliquen diferents històries de l'època.





Posteriorment hem arribat al Banteay Kdei, temple Budista, on es comença a apreciar el que la natura ha anat transformant al llarg del temps.



Tot seguit a estat el torn del Ta Prohm, o més conegut com el temple de la peli Tomb Raider. Observant les arrels dels grans arbres que viuen, o més ben dit, habiten en l'interior del temple, fan que, encara que estigui ple de gent fent-se fotos, parlant, caminant... en el teu interior, es crei un silenci provocat per la espectacularitat del que la teva retina esta recollint.








Enimg del silenci que m'havia creat jo mateix, sospitosament han aparegut un altre cop els 4 makeys! Aquest cop m'han comentat que estan aqui perquè el Cano treballa com a porter del recinte i cada 10 anys li donen 3 entrades gratis queli desconten del sou. Tot un luxe!!


Quan hem acabat la visita al plató de Tomb Raider, hem anat a dinar i agafar forces per la tarda.
Ja dinats, i després de probar la cervesa Cambodjana de nom Angkor, hem continuat amb la ruta.
En la parada a Angkor Thom,


un gran recinte enmurallat on s'hi troben bastants temples, n'hi ha un, que et torna a transportar en l'estat de silenci total. És el Bayon, temple budista amb 54 torres, les quals tenen esculpides més de 200 cares somrient.


Per un moment he intentat imaginar-me que era fosc, que em trobava sol, que només la llum de la lluna feia possible visualitzar la multitud de cares que em rodejen...





i he de dir que se m'han posat els cabells de punta. Pagaria per poder viure aquest moment.
Un apunt. Val la pena contractar un guia que t'expliqui el perquè de moltes coses d'aquests temples.
Sense temps per més, hem tornat al hotel. Dutxeta més que merescuda. El Javier ha fet una mini-migdiada, i jo he aprofitat per escriure una mica al blog, que últimament el tinc abandonat.
Per la nit, hem anat al "Pub Street" ( no cal ser molt llest per saber que hi ha en aquest carrer) a sopar, i amb l'intenció de fer algun beure. Però com hem deien al futbol "l'intenció és el que conta" ja que la festa, no es com esperàvem, per tant, hem anat a dormir aviat, ja que l'endemà volem veure la sortida del sol a Angkor Wat.

Dia 2. Avui el Javier s'ha despertat abans, i ha marxat en un tuk-tuk cap al temple. Ben d'hora a d'agafar un bus que el portarà a Bangkok, on l'espera un amic seu i on celebraràn l'aniversari del meu fugaç company de viatge, per tant només te temps de veure sortir el sol i marxar a l'estació.
Per la meva banda, m'aixeco una mica méd tard, i agafo una de les bicis del hotel com a mitjà de transport. Les distàncies em semblen perfectament factibles pel meu estat físic, però l'alçada, o millor dit, la no alçada del meu seient, i el sol matador del sud-est asiàtic, fan que sembli el Tour de France ( sense doping eh sr Armstrong).
Deixo enrere uns quants quilòmetres i arribo a Angkor Wat just a temps. Aquí, el moment de la sortida del sol, te un encant especial.





Em trobo amb el Javier, i quan sol ja ha agafat una alçada considerable, hem despedeixo d'ell i li desitjo un feliç aniversari a Bangkok.
Jo, torno a pujar a la bici, i començo a pedalejar de temple a temple. La ruta que segueixo, s'assembla bastant a la d'ahir, amb la diferència que avui, m'aturo allà on alguna cosa crida la meva atenció.








I un dels llocs que més m'atrau, és el temple Bayon, així que m'hi estic bastanta estona, intentant retindre aquell lloc per sempre més en la meva memòria.








Més endavant, trobo un temple (Preah Khan)l en el què hi ha molt poca gent (tot un luxe en un dels llocs més megavisitats del món), i que em recorda al Ta Phrom amb les arrels dels arbres recorrent les seves parets i sostres.





Ja amb la motxilla molla, i no d'aigua precisament, arribo a un temple que esta sobre un turó. El lloc és conegut com a Sunset Point, i des d'on pots veure Angkor Wat. Quan arribo a dalt, les vistes no m'acaben de convèncer,


i decideixo veure la posta del sol, on al matí havia vista la seva sortida, Angkor wat.
Encara que el lloc fa que qualsevol moment sigui màgic, llueix molt més la sortida del sol que la seva posta.


Quan m'he cansat de fer fotos, i ja marxava del lloc, ha succeït algo inesperat, m'he enamorat d'una petita Cambodjana que jugava amb les seves germanes o amigues, i que transmitia amb la mirada alguna cosa que no se identificar però que m'ha cautivat.





Després he pujat per últim cop al que avui ha estat el meu mitjà de transport. Els meus genolls son testimonis excepcionals de tal fet.
Al arribar al hotel i després de la dutxa, avui la migdiada l'he fet jo.

Al tard, he reservat al mateix hotel, el bitllet d'autobus per demà al matí marxar cap a Phnom Penh, capital del país, i lloc on he d'aconseguir el meu visat de Vietnam.
Soparet a Pub Street, i a contar ovelles.



Fins aquí, Angkorí.

Benvinguts al futur, benvinguts a Singapur

He arribat a Singapur amb poques forces. El haver estat de festa i no haver dormit gens la nit abans, no ha ajudat massa
L'aeroport ja es un tast del que després et trobaràs en aquest païs/ciutat. Tot netíssim.

He arribat al hotel i el primer que he fet, ha estat deixar caure el meu cos esgotat, sobre el matalás del pis d'abaix d'una llitera. A les poques hores m'he despertat. Per uns moments, he pensat en no sortir i quedar-me a descansar a l'habitació, però la batlla entre el cansament i la motivació, l'ha guanyat aquesta segona.
M'he càrregat la motxilla a l'esquena i he sortit per la porta del hotel deixant el cansament aparcat sota el coixí del meu llit.
Els primers pasos al nou país, serveixen per a fer-te una idea d'on ets.
Els carrers estan impecablement nets, poca gent al carrer, el trànsit totalment ordenat, i els edificis i infrastructures més modernitzats que he vist mai.
Les primeres fotos se les emporte l'Esplanade, un edifici hipermodern on hi ha teatres, botigues, restaurants...





Quan creues l'Esplanade, arribes a la badia.


Aqui et trobes amb tots els rascacels, el Merlion Park, la noria més gran del món (Singapore Flyer) i el museu Artscience.


Les vistes són impactants. Tot els edificis són ultramoderns. Entre tots, n'hi ha un que sobresurt per davant dels altres. És el Marina Bay Sands.


Una obra arquitectònica que consta de tres torres al damunt de les cuals hi ha una plataforma a forma de coberta de vaixell, en la qual hi ha una piscina infinity situada a 200 metres del terra.

Davant de tantes atraccions m'aturo a sobre un pont i m'assento a observar el que Singapur ofereix. Bén aviat arriba la foscor, però aqui, la foscor es queda al cel.





Amb la nit, la ciutat s'il.lumina i brilla més que amb la llum del sol. Des del pont on hem trobo, observo l'espectacle de llums i música que fan davant el Marina Bay Sands.





No escolto la música ja que estic una mica lluny, però ni falta que fa. Quina passada! El que estic vivint sembla tret d'una pel.lícula futurista.
Quan acaba l'espectacle (el fan cada dia), camino una mica més fins a trobar els Gardens by the bay. Pels carrers quasibé no hi ha ningú, però en cap moment em sento insegur.


Els Garden by the bay hem tornen a deixar bocabadat.


És un complex que consta de dos edificis que contenen jardins botànics, rodejats d'arbres, alguns d'ells, artificials.


Torno al hotel caminant. La ciutat te un metro molt eficient, però com tot esta relativament aprop, doncs hi vas anant caminant. Sense adonanr-te, acabes fent uns quants quilòmetres.

L'endemà he pujat a la plataforma del Marina Bay Sands. Des d'aquí hi ha unes vistes magnífiques de tota la ciutat.








La llàstima, és que, amb l'entrada també pots anar es troba la famosa piscina, però degut a una festa privada, esta tancada als no allotjats al hotel.
Després he tornat a anar al Garden by the bay.


Val la pena anar-hi tant de nit, com de dia.
Al acabar la visita als "arbres" m'he dirigit al Singapore Flyer.


Avui la cosa va d'altures. La noria tarda mitja hora en donar un tomb sencer. Les vistes des de aquí tornen a ser un altre cop espectaculars.



Quan s'ha fet de nit, he assistit a 3 espectacles, dos al Marina Bay Sands, i l'altre als Gardens by the bay. Tots tres són dignos de admirar. En l'últim espectacle, mentre estava montant el trípode per poder treure unes bones fotos, algú m'ha tocat l'espatlla, quan he m'he girat, he vist que eren els 4 makeys! Quantes casualitats!


Començo a pensar que m'estan seguint...

L'últim dia a Singapur, he decidit agafar el metro ja que a les 15:00 he de pujar a un bus que em portarà a Kuala Lumpur.
El matí, m'ha donat per veure Chinatown, Little India, Boat quay i Clarke quay.
De Little India puc dir que en l'únic que s'assembla a India, és que pels carrers hi ha molt Indis, i algunes botigues tenen roba estil "Hindú".





Tot el demés no s'assembla quasibé gens.
Sobre Chinatown, no puc fer comparacions, ja que no he estat mai a China, però posaria la ma al foc que succeix el mateix que amb Little India.


Després de les visistes als barris/país, he passejat per les voreres de Clarke Quay, zona amb més vida per la nit degut a que hi ha una gran concentració de Restaurants i pubs.


I per últim, Boat Quay, on hi ha petites cases i edificis, tot just al costat dels gegantins gratacels, cosa que produeix una imatge de grans contrastos.


No esperava massa de Singapur, de fet, vaig decidir anar-hi quasibé de rebot, però marxo molt content. He pogut viure en primera persona, un país petit però immensament modern i desenvolupat. Per uns dies m'he sentit en el futur. Sense cap mena de dubte, s'ha de visitar Singapur.




Fins aquí, Singapurí.