Hawaii i New York. Ultimes parades

He arribat a Hawaii ja de nit. La curiositat, és que vaig sortir el dia 6 d'Abril de Auckland, i després d'unes 8 hores de vol, he arribat a Honolulu el dia 5, així que puc dir que he viatjat en el temps. Això es degut, a que entre els dos indrets, hi ha 23 hores de diferència.
Només posar el peu a terres hawaianes, el primer que et dóna la benvinguda, és el magnífic clima tropical. És de nit, però la temperatura és perfecta, sobre els 24º. El segon que descobreixes, és que aquí, quasibé tots els uniformes de treball, són les típiques camises de flors. Així que, en un minibus, conduït per un hawaià vestit amb una camisa de flors, m'ha portat fins al hostel on tinc reservat un llit en un dormitorti. En aquest hostel, tot just a 100m de la platja de Wai-kiki, és on he dormit tots els dies de la meva estada en l'illa hawaiana.
Tenia moltes ganes de veure Hawaii. Tota la vida he vist imatges per la televisió on es veien unes platges d'aigua turquesa espectaculars, vegetació selvàtica, volcans.... i la realitat que m'he trobat, no ha estat tant com m'esperava. Potser ha estat perquè no he pogut visitar cap més de les altres illes, i he estat en la més turística, on un passeig per Wai-kiki beach, era un constant de turistes japonesos, yankees, rusos,... suposo que la gran cantitat d'hotels/resorts que hi ha en aquesta platja ajuda, o potser ha estat per les grans expectatives que el màrqueting yankee m'havia creat. Tot i així, he disfrutat del que Oahu ofereix.

Durant aquest 6 dies, he estat tombat en la sorra de les seves platges prenent el sol,


he vist tortugues treirent el cap de l'aigua a escassos 2 metres de la sorra,


he vist (només mirant al horitzó) ballenes jugant,


he vist centenars de surfistes intentant agafar grans ones en la platja on es fa el campionat mundial de surf,


he vist postes de sol màgiques,


he vist platges precioses,


he vist com els hawaians són gent encantadora, he vist bodes de somni,


i m'he contagiat del autèntic significat de "Aloha".


La nota negativa de Hawaii, és que el dia abans d'agafar el vol que m'ha de portar a Nova York, i després d'uns dies on un costipat/angines s'ha fet inquilí del meu cos, he agafat febre. Per sort, tinc amics, o millor dit amigues, que després d'enviar-les-hi uns quants whatsapp, m'han explicat el tractament a seguir. Al dia següent, estava fresc com una rosa, i preparat per volar durant més de 8hores fins arribar a la meva estimada Nova York.

Hawaii em deixa aquests records, i també hem deixa amb dos amistats més, el Marcelo i el Guillermo, dos argentins amb els que he compartit habitació de hostel, i els qual al estiu, viuen i treballen a la meva admirada illa de Formentera.

El dia que vaig comprar els bitlles de tornada, i veient que l'opció més barata era passar per Nova York, no vaig dubtar en quedar-m'hi, encara que només sigui un dia. És una ciutat que en te fascinat. Aquest serà el 4rt cop que hi he estat, amb això es diu tot.

Amb un vol de Hawaian Airlines, on primer primer cop en la meva vida, m'han servit fruita fresca, he arribat a la gran New York.

Cada pas que dono pels carres d'aquesta ciutat, em deixen amb la boca oberta, i això que aquest cop, els pasos que he donat durant el dia i escaig que hi he estat, ja els havia donat abans.











Per sort, aquest és el primer cop que no hi vaig en ple hivern, i he pogut sortir al carrer sense necessitat d'anartapat fins a les celles.

Ha estat en aquesta ciutat, on estic començant a asumir que la meva aventura s'ha acabat, que en poques hores, hem trobaré un altre cop a casa.


Ens veiem aviat.

Auckland

La meva estada a la capital del país, ha estat bastant fugaç.
He arribat tot just abans del migdia, provinent de la platja on habia estat els ultims 2 dies.
Potser m'equivoco, però les ciutats estan a baix de tot de la llista de les meves prioritats, per això els hi dedico tant poc temps.

L'únic que tinc en ment, és pujar a la Skytower (estructura més alta de Nova Zelanda), per tant, tot just entrar a la ciutat, m'he dirigit cap allà.
Abans però, m'he passat per les oficines de l'empresa de la Camper, 1r per reclamar pel tema de les xinxes, i 2on per saber on esta ja que demà al matí l'he de tornar.
Finalment, encara que sense estar massa d'acord, l'empresa m'ha retornat 4 dies de lloguer.

Ja en el centre de la ciutat, he estat donant unes quantes voltes en busca d'aparcament, fins que he conseguit trobar-ne (pagant clar).
He aprofitat el trajecte fins a l'entrada de la torre, per observar la ciutat i els habitants d'Auckland.





Com a tota ciutat gran, aqui la gent es més "moderna". També he trobat el típic home que va cridant/predicant enmig del carrer (crec que parlava de Jesús).


Un cop he arribat a l'entrada de la torre,


uns cartells publicitaris on he vist que podies fer puenting des de dalt de la torre, m'han temptat per uns instants, fins que he preguntat el preu (més de 200$) i se m'han tret les ganes de cop.
He pagat els 17$ per pujar al últim pis, i un ascensor amb el terra de vidre, s'ha encargat de pujar-me fins a dalt.

Des de el capdamunt de la torre, tens unes vistes esplèndides de la ciutat, del port i de la badia.








Com a l'ascensor, hi ha parts del terra que són de vidre, i pots veure els teus peus suspesos en el aire.


Després d'una estona en les altures, he tornat a posar els peus a terra.

Ja havia fet el que tenia en ment, per tant, em tocava decidir que fer la resta del dia.
A l'entrada de la skytower, hi havia diversos tríptics de publicitat, i uns d'ells era del zoo d'Auckland. M'ha agradat la idea, i com l'últim cop que vaig anar a un zoo, el Floquet de Neu estava en l'edad del pavo, cap allà que he anat.

Les meves últimes hores al país, les he passat rodejat d'animals, hi ha alguna millor manera de posar punt i final al mes Kiwi?











Després del zoo, amb l'ajuda del telèfon i el google maps, he buscat un Mc'càmping (un Mc'Donalds) aprop d'on demà he de tornar la camper. Per sort n'hi havi un de molt aprop.
No es que tingués por, però crec que he dormit en el Mc'Donalds del barri més xingo d'Auckland.

L'edemà al matí, a primera hora, he tornat la camper, la companyia m'ha tornat els diners de 4 dies de lloguer, i m'han acompanyat al aeroport.

En poques hores, un avió de Air New Zealand, hem portarà fins a Hawaii, on ja tinc ganes de descansar en les seves platges.



Fins aviat, pringat!

Bay of islands i chill out

Un dia més Nova Zelanda, i un dia més amb dutxa xeco-xeco. Començo a perfeccionar la tècnica, i podria dir que de la versió 2.0 estic arribant a la 2.3.

Deixant de banda actualitacions, he començat la ruta.
La primera aturada, ha estat les Rainbow Falls. Com el seu nom indica, en aquest salt d'aigua, quan brilla el sol, un Arc de Sant Martí és sempre present. Malauradament, avui el dia esta ennuvolat i l'Arc de Sant Martí no apareix per cap lloc.


D'una cascada, he anat a una altra. La següent, ha estat les Haruru Falls. Sincerament no sabia el que em trobaria, però al Atlas i al mapa que porto, les marquen com a importants. Un cop d'avant de la cascada, m'he preguntat perquè ho marquen com un lloc a visitar.


Per la seva bellesa segur que no, així que suposo que serà per una altra cosa, que ara mateix desconèc,i que tampoc m'he molestat en buscar.

Amb la visita de les dos cascades, se m'ha passat el matí.
Per dinar, m'he aturat davant una platja, i m'he fet un entrepà de bacon amb formatge amb pa amb tomàquet.
Als pocs minuts, estava rodejat de gavines i ocells que esperaven la meva solidaritat en forma de molles de pa o alguna cosa comestible.


I com jo sóc molt solidari i generós jajaja els hi he tirat unes quantes patates sabor barbacoa que tenia per allà.

Tot seguit, he continuat conduïnt, fins arribar a la platja de Uretiti, on el DOC hi te un càmping al costat de la platja, i on m'hi he quedat el que resta de dia.

L'endemà, m'he despertat amb la calma, i he anat a la platja.


És una platja bonica, i quasibé no hi ha ningú, això si, els pocs que hi ha estan en "boles".

No acaba de fer molta calor, però el suficient per passejar per la platja i trobar-te milers de "pixines".
Quant a l'aigua....gelada, només hi he posat els peus.

M'he passat el dia mandrejant, sense fer ni un sol quilòmetre, de la platja a la camper, i de la camper a la platja.








Gràcies a aquest chill out, em començo a fer a l'idea de que el viatge va arribant a la seva fi. Només em queda Auckland i Hawaii.

Avui tornaré a passar la nit al càmping i demà emprendré el camí cap a Auckland.


Bona nit, pollastre rostit!

Cape Regina i dunes gegants

Es va acabant la meva estada a Nova Zelanda.
Avui, després d'esmorzar, he arribat al punt simbòlic que representa ser el final del país, Cape Regina.
Per ser més exactes, aquest punt, és un far que esta a sobre d'un penya-segat.


Dic simbòlic, perquè realment, no és el punt més al nord i per tant, no és on "s'acaba" el país.

La zona te unes vistes impressionants del mar, de platges, de penya-segats. Des d'aqui dalt, l'infinit es barreja amb l'horitzó.


Es també una zona sagrada de la cultura Maori, ja que creuen que es aquí, on les ànimes dels morts, comencen el seu viatge cap al més enllà. Comcretament, es la pedra on hi sobreviu un arbre penjat (millor veure la foto).


He tingut la sort de trobar un racó on estava sol, i al més pur estil Budista, me assentat i he observat en silenci lo meravellós que es aquest món.


M'hi hagués estat tot el dia, però també vull veure el far d'aprop i caminar una mica per un trek que he clitxat.

En el far, unes senyals t'indiquen la distància d'algunes de les ciutats i punts més importants.


La meditació en el far esta complicada, ja que esta ple de gent.

Amb el far a la retina i a la targeta SD, m'he encaminat al trek que passa tot just en el llindar del penya-segat. No l'he fet tot, ja que arriba fins a la platja que es veu al fons, i em portaria unes hores acabar-lo, tot i així, el tros que he fet ha valgut la pena. He tingut un altre punt de vista de la zona.


Un cop vist Cape Regina, i ja que la carretera s'acaba aqui, he hagut de donar mitja volta, i conduïr direcció sud. Ja enfilo el camí de tornada que hem portarà a Auckland.
Pocs quilòmetres després de començar a conduïr, he vist un cartell que deia "Giants Dunes". He pensat "Com tinc temps de sobra, anem a fer un cop d'ull a les dunes".
Realment són molt grans, bastant més que les que havia vist fins ara (India i Fuerteventura).
He aparcat la camper, i m'he dirigit a pujar sobre les gegants dunes, però tot just passar un arbre, he vist una paradeta on llogaven "Surfboard" per baixar a tota ostia les dunes.
M'ha faltat temps per treure un bitllet de 20$ i llogar-ne una. Estava tant emocionat que he marxat sense agafar el canvi.
El senyor surfillero, et dona uns consells per agafar bé les baixades, i et diu per on pots baixar, havent algunes baixades més inclinades que altres.
Jo m'he n'he anat de cop a la xunga. Ja que ho faig, ho faig bé.
Així, que amb la taula sota el braç, m'he plantat sota la duna.


Hi havia gent baixant, i cadascú ho feia al seu estil, alguns estirats i amb el cap davant, i altres sentats i amb els peus davant.
Bé, em toca... Som-hi!!!!
Sempre que ho veia per la tele, pensava "jo això ho vull fer" i mira, sopresa sorpresa, aqui estic, pujant la costa d'una duna, per baixar estirat en una taula.
Quan per fi sóc a dalt, he de reconèixer, que m'he fet una mica de caca. Però la gloria esta reservada para los valientes, per tant, m'he estirat sobre la taula, m'he donat una mica d'impuls, i cap avall!!


Buah quina descarga d'adrenalina!
Ara que ja he vist com funciona, no paro de pujar i baixar un cop radere l'altre.


En una de les pujades, amb un noi alemà, hem aprofitat per veure les dunes, de fet, es el que venia veure, però m'he distret una mica.





He baixat uns quants cops més, i quan per fi m'he cansat, he seguit el meu recorregut cap al sud.

Avui el sunset, l'he disfrutat de la 90 mille beach. Aquesta platja de 88km, no de 90 milles, m'ha recordat a la de l'illa de Fraser Island a Australia. Com m'havia passar al matí a Cape Regina, he viscut el moment tot sol, sense ningú al costat, aquest cop però no he hagut de buscar un racó ja que la platja estava totalment deserta.


He deixat la 90 mille, i he seguit cal al sud, fins arribar a Awanui, poble on es bifurca la carretera, per anar cap a Bay of Islands, el meu pròxim destí.
Aqui, a Awanui, es on m'he quedat a dormir, al costat dels banys públics per si m'agafe un apretón.


Bona nit, malparit! Ah no, que aquest ja esta repetit!

Hot water beach, arbres Kauri i un car descuit

Avui toca jacuzzi d'aigua calenta a la platja! Però fins a les 13:00 hores, que es quan comença a baixar la marea, no es poden construïr els jacuzzis, així que, aprofitaré el matí per posar una rentadora, que ja els llençols aviat semblaràn l'alfombra màgica de l'Aladdin.

A les 13:30 arribo a la platja. Sembla les Rambles amb rebaixes.


No m'esperava trobar tanta gent. Es veu, que només en una petita area de tota la platja ets pots trobar aigua calenta al cavar.
Quan he vist tot allò, se m'han tret les ganes de fer-me un jacuzzi, i he dubtat que l'aigua fos calenta per causes naturals i no degut a la massa humana que hi havia allà.
M'he quedat una estona a la platja, però res d'aigua calenta, he estirat el pareo sobre la sorra, en una zona que no hi havia quasibé ningú,


i he fet una migdiada.
He obert els ulls una estona més tard, i he girat el cap per veure com estaven les Rambles amb rebaixes. Continuava igual, amb gent i més gent que anava arribant.


Llavors ha estat quan he decidit marxar. Ha estat una petita decepció la Hot water beach, jo l'anomenaria "Rush hour beach".
Amb tota la tard per davant, he decidit abandonar la platja, i marxar més al nord.

Hores més tard, he arribat al Wairopu forest, i he entrat en un càmping del DOC que apart d'aigua calenta i cuina, es troba en ple bosc d'arbres Kauris. Aquest arbres milenaris, són de tamany gegantí.
Abans que marxés la llum del dia, he entrat en el bosc, i he caminat en solitari durant uns 50 minuts, rodejat d'arbres gegants i els sorolls dels animals que habiten el bosc.


Al matí rodejat de gent, i a la tarda de flora i fauna. Començo a pensar que m'agrada més estar envoltat d'animals i arbres, que d'un mar de persones.
Després del passeig enmig del bosc, m'he fet el sopar, he escrit una mica al blog (l'estic intentant posar al dia que porta molt de retard), una estona d'esbarjo amb "La que se avecina", i al catre.


L'endemà, el dia no ha començat massa bé.
He sortit de la camper per anar al lavabo. Com tants altres cops, he tancat la porta, però amb el seguro obert, misteriosament, quan he tornat, la porta estava tancada i les claus a dintre. Com s'haurà tancat la porta? De lo fort que l'he tancat, el seguro s'ha posat sol? Sigui com sigui, estava recent aixecat, sense esmorzar, i amb la camper tancada i les claus a dintre. Per sort, la meva adicció al mòbil, m'ha permés trucar a l'assistència en carretera, encara que he hagut de posar-me enmig de la carretera per trobar una mica de cobertura.
Finalment, després d'1 hora des de que havia trucat, un senyor m'ha obert la porta en 1 minut, pel "símbolic" preu de 140$... Las imprudencias se pagan i los descuidos también.

Després d'aquest contratemps, m'he posat en marxa. Segueixo anant cap al nord. No massa lluny, d'on em trobava, he arribat a la zona que volia.
És una zona on es troben els arbres Kauri més gran de Nova Zelanda.
Cap a cada arbre, hi ha un camí. Cada camí et porta una estona, així que he passat gran part del dia, per no dir tot, envoltat de arbres gegants.

El primer que he vist, ha estat el 2on més gran. En directe impressiona, però una tanca t'impedeix apropar-te al arbre, així que en les fotos, no es pot apreciar les seves dimensions.


El segon que he vist, ha estat el 7é més gran.





Encara que el número no crida molt l'atenció, és l'únic en que et pots apropar tant que el pots tocar. Des de tant aprop impressiona més.
El tercer i últim que he vist, ha estat el més gran de tots, el "Tane Mahuta, the lord of the forest".





Com al primer que havia vist, una tanca t'impedeix apropar-te, tot i així, es espectacularment gran.

He deixat els arbres gegants, i he continuat conduïnt cap al nord, fins que, ja de nit, he arribat a Cape Regina, el punt més al nord del país.
Ajudat pel mapa, m'he quedat a dormir en un càmping del DOC. Per cert, que bé que es dorm sense chinches!


Bona nit, t'ho deixo escrit en un Post-it.