Whitsundays, whiteheaven beach i casualitats de la vida.

Hem trobo a Airlie beach, punt de partida a les illes Whitsundays, illes enmig de la gran barrera de corall.
Els plans que tinc, són: Demà fer un tour, i els dos dies següents, acampar en un illa i desconnectar en les seves platges. Per tant, com quan he arribat ja era tard, he posat el despertador i m'he posat a dintre el llit.

Al matí següent, he rebut un missatge, on la companyia del tour m'informava que, a causa del mal temps, s'anulaven totes les activitats.
Els he preguntat si demà es podria fer el tour, i m'han dit que en principi si, ja que les condicions meteorològiques seràn favorables.
Degut a aquest contratemps (mai millor dit), he hagut de fer alguns canvis en la meva ruta. He estat analitzant diferents opcions, i finalment he decidit anular el tema de l'acampada, ja que llavors hem quedaria sense temps de veure Sydney i Byron bay.
Demà tour, i demà passat a la tarda (és l'únic horari en que hi ha bus) marxo cap a Hervey bay. Aquests són els nous plans.

Després de posar els "parxes" a la ruta, com era molt aviat, i la pluja feia acte de presència, he tornat a tancar els ulls una estona.
Quan m'he despertat, he aprofitat per donar un passeig fins a un centre comercial que hi ha a uns 3km i comprar algunes coses.


Per la tarda, he estat treballant de valent.
Primer de tot, amb el Mola (esta vivint a Sydney) portem uns dies planificant el viatge que farem des de Sydney fins al Uluru, i avui ha estat un dia de planificaicó bastant intens, però ja tenim bitllets d'avió i campervan reservada. Serà una gran aventura!!
Després del treball en equip, ha tocat el treball individual.
He estat buscant les millor opcions per comprar els bitllets de tornada a casa. He tingut una barreja de sentiments mentres ho feia. Per una part em fa molta pena veure el final del viatge, però per un altra, ho agafo amb la il.lusió de tornar a casa i veure a tota la meva gent.
Finalment, després d'estar buscant molta estona, he acabat comprant tots els bitllets. El camí de tornada serà, el dia 06/04 sortint de Auckland---->Honolulu---->New York---->Barcelona arribant el 15/04.
Amb la feina feta, ha arribat l'hora de descansar... però la cosa esta difícil. En l'habitació hi ha un noi que ronca com una béstia! Li hem rascat els peus, l'hem estirat de les cames, li hem mogut el llit, li hem posat els llençols i el coixí sobre la cara, l'hem girat de costat, li hem estirat les orelles.... però el tio ni es despertava ni deixava de roncar jajajaj he fet un video que no te desperdici!
Per sort, suposo que asifixiat pels llençols, passats uns 20min ha fet un ultraronquido i s'ha mogut una mica. A partir de llavors, els roncs ha estat de més baixa intensitat.

Un altre cop sona el despertador a la mateixa hora. Avui no he rebut cap missatge anulant el tour.
A l'hora en punt hem passen a buscar pel hostel, i hem porten al port, on pujem en un bot per començar el tour.
La primera parada és la Whiteheaven beach, una platja de sorra blanquíssima i finíssima, que al trepitjar-la, produeix un soroll semblant al que s'escolta quan trepitges neu verge.











En aquesta platja també hem dinat. El dinar, ha estat una típica barbacoa aussie, acompanyada per algun que altre visistant.


Hem deixat la platja, i hem navegat més al nord, fins arribar en una badia des d'on caminant una mica, arribes a un mirador amb unes vistes espectaculars.










Durant tots el trajectes, no hem perdo detall de tot el que m'envolta. Illes solitaries, tortugues que treuen el cap de l'aigua, vaixells de vela, aigües turquesa...











L'última parada, és per fer snorkel en la gran barrera de corall. Tinc la il.lusió de poder veure sota l'aigua, alguna tortuga de les que hem vista durant el dia.
En el preu del tour, s'inclueix el equip d'snorkel (aletes, ulleres i tub), però no el traje de lycra o neopré, pel qual has de pagar 8$. No he dubtat a pagar-los quan he vist que l'aigua estava plagada de meduses, així que m'he posat el traje, i m'he tirat a l'aigua.


Esquivant les meduses, m'ha passat per davant un peix enorme. El cor m'ha passat de 0 a 100 en mig segon! M'he cagat! No havia vist mai un peix tant grós! No vull ni pensar com hem posaré el dia que vegui algun tauró.


Tot i aquest "cague" he estat l'últim en sortir de l'aigua, però no he tingut la sort de veure cap tortuga. L'aigua no estava molt clara, així que o et passava per davant o era fisícament impossible veure-la.

De tornada al hostel, toca una mica d'internet i mirar algun capítol que tinc al mòbil de "La que se avecina".

L'últim dia a Airlie beach, havia de ser de pur tràmit. Només havia d'esperar a que sortis el bus. Però casualitats de la vida, i fent honor a la frase de "El mundo es un pañuelo", quan he anat al Mc'Donalds a dinar, a les taules de la terrassa, he vist una cara que m'ha sonat. He pensat que s'assemblaria a algún conegut, però mentre esperava el meu torn per demanar la meva Double quarter pounder amb patates i coca-cola, no he parat de preguntar-me qui podia ser.
He agafat el meu mcmenú, i m'he asegur en una taula. A fora encara hi havia aquest noi, i quan li he tornat a veure la cara, ràpidament he caigut en qui era. Era el Jose, un amic de la Susi, alias "Masai blanca", que havia vist en algunes fotos del facebook i del que havia sentit a parlar a la Susi.
Per asegurar-me i no fotre la pota, li he preguntat a la Susi, si el Jose estava a Australia. Quan m'ha dit que si, els pocs dubtes hem que quedaven s'han esfumat. Llavors he intentat compinxar-me amb la Susi per fer flipar al Jose, dient-li on estava, com anava vestit... però la broma no s'ha allargat molt, ja que la Susi li ha dit que jo estava allà. Aleshores m'he aixecat i ens hem presentat. Quines coincidències te la vida eh? I que surrealista és avegades.
Hem estat parlant una llarga estona. La seva companyia ha estat una alenada d'aire fresc. Com jo, ell també esta esperant un bus. En el seu cas, es per anar a una població propera, i alla agafar un avió fins a Sydney.
El seu bus surt una hora més tard que el meu, però hem anat junts a l'estació.
Quan ja ens haviem acomiadat, els plans han tornar a donar un gir. El conductor del meu bus, li ha ofert de portar-lo on es dirigeix. Primer hem pensat que seria pagant, ja que no tenen res a veure una companyia amb l'altra, però no, li estava oferint de forma gratuita.
El Jose ja tenia pagat el altre bitllet, però pujant en aquest bus, arribava una hora abans, cosa que li anava molt bé, ja que havia de buscar allotjament. Així que, finalment, hem compartit bus fins a la població de Maackay, on ell ha baixat.
Ha estat un plaer compartir aquesta estona amb ell. Des d'aquí li desitjo tota la sort del món en els seus plans, i ens veiem aviat!

Magnetic island i el petó de Gnomo del Koala

Magnetic Island, m'ha rebut amb el sol brillant amb tota la seva força. Hi he arribat tot just passat el migdia, després de viatjar en bus fins a Townsville, per allà agafar un ferry fins a l'illa, la qual esta a uns 20 de navegació.

La principal raó per la que estic aquí, és que en aquesta illa hi ha Koales salvatges. Així que sense perdre temps, he anat al super a comprar menjar (aquí un no es pot permetre menjar en restaurants), i amb l'estómac mig enganyat amb uns noodles precuinats, m'he càrregat la motxilla a l'esquena i he caminat durant uns 30min fins arribar a l'entrada de la zona on es troben els Koales.
Caminant pels carrers d'aquesta illa, he vist cangurs per primer cop en la meva vida. Estaven al costat d'una casa, menjant herba.


Quan m'han vist, han alçat el cap per controlar-me. M'he intenat apropar una mica, però quan han sentit que estava massa aprop, han marxat botant. I quins bots que fotien!
Bé, deixant de banda els cangurs, els mils d'ocells que volen per sobre el meu cap, i unes diminutes granotes que fan que el terra sembli efervescent,


he entrat en la zona dels koales. És un trekking, bastant sencill, d'1:30 hores. Ah m'oblidava, al entrar un simpàtic cartell, et dona alguns consells per ajudar-te a trobar aquest animals que viuen en els arbres, i també t'informa que no molestis a unes serps que et pots trobar i que la seva picada pot ser... mmmmm... mortal? Pues venga, pa'lante no?!
El meu cap, orientat cap a les rames més altes dels arbres, però de tant en tant, mirant al terra, o sigui que hem trobi amb una serp.
He buscat i buscat, però no he trobat cap Koala... la part positiva, és que tampoc he trobat cap serp.
No he conseguit el meu objectiu d'avui, però el trekking m'ha deixar algun bonic paissatge, i com no, la vista d'alguns animals.





Al dia següent, ho he tingut bastant clar. En el mateix hostel on hem trobo, hi ha un santuari de Koales, el qual és sense dubte, un dels llocs més visitats de l'illa, així que he decidit anar a lo segur, i entraré a veure'ls d'aprop.
La visita, dura unes 2 hores, i apart dels Koales, també tenen altres tipu exòtics.
El primer que ha passat per les meves mans, ha estat un "petit" cocodril (tenia un esparadrad a la boca sinó no l'agafo ni de broma).


M'esperava una pell dura i rugossa, però res més lluny de la realitat. La pell del cocodril, és suau, com si fos de goma.
El següent, ha estat una simpàtica cacatua blanca, la qual t'agafava les pipes dels llavis amb tant de compte, que ni he notat que hem tocava.
Dels ocells, hem passat a un llangardaix de llengua blava, una tortuga d'aigua dolça, un eriçó i una aranya.














Abans dels koales, hem vist un wombat, un animal que sembla tenir sobrepes. Avui però, sembla que no tenia el dia, i no s'ha mogut de l'interior de la seva caseta.
Ben aprop del wombat, es trobava la vivenda de la jove, Koala. Un petit arbre d'eucaliptus on les fulles d'aquest, camuflaven perfectament al animal.
Sabent aue estava allà m'ha costat de veure'l. Ara entènc perquè ahir no en vaig veure cap.
Com no, la nostra amiga estava dormint, i la ranger que ens està fent la visita, l'ha despertat i l'ha posat en una rama menys poblada. "Mecagon els turistes" haurà pensat la pobra.






La teniem a pocs metres, movent-se lenta i pausadament. En l'ambient, s'escoltaven els típics "ooooooOoohhh" de quan alguna cosa et desperta tendressa. La veritat és que aquest animal és una passada.
Després de que la ranger ens expliques cuatre coses sobre ells, hem tingut la oportunitat de un a un, acariciar la petita gran koala.
Pacientment he esperat el meu torn, mentres anava veient com la gent li gratava l'esquena.
Quan m'ha tocat a mi, abans de tot he donat la càmara a una nena per poder inmortalitzar aquest moment i complir una promesa.
M'he atançat, he allargat el braç, i amb molt de compte, l'hi he començat a rascar l'esquena amb la punta dels dits. Quin tacte més suau, com un ós de pelux.
Els meus dits no es separaven de la seva esquena, la meva cara estava envaida d'un somriure permanent. De sobté, la petita koala m'ha mirat fixament als ulls, han estat uns pocs segons que a mi m'han semblat un món. Amb el subidón, el meu subconscient ha fet que li apropés la cara en busca de... nose, sincerament no se que buscava, ha sigut un acte reflex, el cas, és que la koala també ha apropat la seva cara, fins que els nostres nassos han arribat a tocar-se.


M'ha enamorat, tenia un nasset suau i delicat. Ha estat una experiència extraordinària! A més a més, la koala ha aconseguit transportar-me a la meva infantessa, a quan era un nen i al sortir de casa per anar a l'escola, hem despedia de la meva mare tocant-nos el nas com feien els Gnomos. Només puc dir que gràcies al que m'ha fet recordar la koala, he d'agraïr als meus pares i germà, per fer de la meva infantessa, la més feliç que un nen pugui tenir.

La visita ha seguit, i sense cap tipus de percepció del perill degut al núvol en que hem trobava, m'he posat un parell de serps a sobre.


Ja només quedava el plat fort, agafar en braços a un koala. He de ser sincer, i per mi la visita s'habia acabat en aquell toc de nassos. He agafat el koala amb molta il.lusió, però sóc dels que m'estimo molt més una petita experiència (acció, sentiment,etc...) sincera i espontànea, que no una gran experiència preparada.


Tot just després de la visita al santuari, al mateix hostel, s'hi fa un gran berenar. No és un berenar convencional, es tracta del berenar d'uns colorits i sorollos ocells que estan per totes parts.





Amb tantes sensacions viscudes m'en vaig a dormir amb un somriure d'orella o orella.

Camí al Daintree river & Atherthon Tablelands

Després del dia de planificació, ha arribat el moment de disfrutar del país. Per això he llogat un cotxe per als pròxims 2 dies.
A les 08:00 del matí l'empresa del cotxe de lloguer, m'ha passat a buscar pel hostel, i m'ha fet entrega del vehicle. Un Hyunday Getz de color... verd/groc.
Conduïnt per l'esquerra i amb el volant a la dreta, he anat direcció nord, bordejant la costa, i aturant-me allà on em semblava digno de admirar.


He trobat unes platges precioses, quasibé sense ningú en elles.


Apart de precioses però, pels cartells que es podien llegir abans de trepitjar la sorra,


també podien ser un pèl perilloses...així que primer he fet un petit reconixement de la zona, i després de veure diverses meduses mortes consumimt-se sobre la sorra, només m'he atrevit a posar els peus a dins de l'aigua.
Més cap al nord, he arribat a Port Douglas, un petit famos poblet, que es troba enmig de dos llocs patrimoni de la humanitat, La gran barrera de corall i el Daintree Rainforest.
Aquí, la platja, com alguna que havia vist des del cotxe, té una zona "protegida" per una xarxa, la qual impedeix l'entrada de meduses i/o altres animals perillosos, per a què els banyistes puguin entrar a l'aigua sense cap perill.
En la extrem més al nord de la platja, hi ha un turonet, des del qual tens unes boniques vistes de la badia, i fins i tot, pots intuïr la gran barrera de corall, encara que la millor manera de veure-la, és pujar en una avioneta o un helicòpter.


A uns 100 km de Cairns és troba el Daintree River. Aquí és on ha arribat avui la meva conducció. Per continuar cap al nord i arribar a Cape Tribulation, has de pujar el cotxe en un ferry i creuar el riu, ja que no hi ha connexió per carretera d'una banda a l'altra.
En aquest riu, he pagat 21$ per pujar en un bot en qual durant 1:30 hores et porta per les aigues d'aquest riu tropical, en el què habiten animals i plantesbque només aquí es podem trobar. He vist cocodrils, alguns ocells, petits peixos que surten de l'aigua per menjar, crancs...





A les 16:40 he sortit del bot, i com he llegit que quan es fa fosc és perillos conduïr, ja que els animals creuen per la carretera, he donat per conclòs el dia d'avui, i he conduït fins a Cairns.


De camí, no he pogut resistir a aturar-me a fer algunes fotos dels meravellosos paissatges Australians.


Em recorden a Islàndia.


Encara amb benzina al dipòsit, el segon dia, m'he endinssat en les Atherthon Tablelands. El primer lloc on m'ha portat el meu supercasicotxe, ha estat a Granite Gorge, un lloc on hi ha molts Wallabys, i amb el preu de l'entrada et donen una bosseta de menjar. Aquests "petits cangurs", ja és coneixen les bosses, i només veure-les se t'apropen timidament, són molt graciosos.


Els hi he donat mitja bossa, l'altra mitja, me la reservo per més tard.
Després d'alimentar als meus amics minicangurs, he recorregut durant una estona, els abstractes paissatges que formen les roques, el cel, l'aigua, i els arbres que habiten en aquest parc natural.


Abans de marxar, com no, he acabat de donar el menjar que hem quedava als wallabys. No he pogut resistir donar-li a una mare que portava al seu filla a la "bossa" de la panxa, i per la forma desesperada en la que menjava, crec que he fet bé.


El pròxim destí, és un salt d'aigua on et pots banyar sense perill de que un cocodril et mengi, o una medusa et deixi un tatoo de record.
De camí al salt d'aigua, m'he trobat amb un arbre del tot particular, el Curtain fig tree, un arbre literalment cobert per les arrels d'un altre.


Cada segon de trajecte és una sorpresa. Hi ha hagut tants moment en els que he sentit la necessitat de parar, i simplement, en silenci, observar el magnífic lloc on hem trobava... llàstima que no podia aturar-me en aquestes carreteres.



Un cop al salt d'aigua, no m'he atrevit a mullar-me. No feia molta calor, i m'ha fet mandra.


Del salt d'aigua, he fet cap al llac Tinaroo. Com tota aquesta zona, aquest llac transmet molta pau, i la vida sembla passar a càmera lenta. He aparcat el vehicle a escassos metres de l'aigua i m'he deixat emportar per un dels silencis que més m'agrada, el silenci del soroll del vent, de l'aigua, de la natura.


A Yungaburra, poblet al costat del llac, cap al vespre, si tinc molta paciència, puc veure ornitorincs, així que després del llac, he anat a Yungaburra i en un petit estany, m'he assegut radera una valla de fusta construïda especialment per l'observació d'aquests animals.
He esperat i esperat una llarga estona, però a l'aigua només es movien els insectes/banyistes.... però la meva tossuderia ha tingut els seus fruits quan una cosa marró ha tret el capet.


Finalment els he vist!!
En poc temps d'estar en aquest país, ja he vist uns quants animals que no havia vist mai, this is Australia.
El camí de tornada a Cairns, no ha estat exempt d'alguna anècdota. He passat uns 30min d'autèntics nervis, quan en una carretera de revolts, la reserva del cotxe se m'ha encès... Mecagon! Ves a saber on esta la pròxima benzinera. Porto dos dies conduïnt i 20km enrera hem quedava 1/4 de dipòsit, com pot ser que en 20min m'hagi baixat fins a la reserva??!!!
No m'ha quedat una altra que resar, i aprofitar que feia baixada per posar el punt mort. L'agulla no parava de baixar...
Normalment sóc molt optimista i l'últim que perdo és l'esperança (l'any passat després del gol de Torres al camp nou encara tenia esperança... amb això ho dic tot), però he de reconèixer que he pensat que hem quedava tirat. Per sort, quan s'han acabat el revolts, i hem trobava en carretera plana, màgicament, s'ha apagat la reserva, i l'agulla ha arribat quasibé a marcar 1/4 de dipòsit. Bufffff llavors he respirat tranquil. A la primera benzinera que he trobat, m'he aturat i omplert el dipòsit.
Ja fosc he tornat el cotxe, i després de sopad e un Mc'Donalds, he anar a domir. Demà m'espera Magnetic Island, on diuen hi ha Koalas salvatges.


Adéu Moleu.

Cairns i la planificació del més Australià

Ja estic al costat de la gran barrera de corall, ja estic a Cairns.
He arribat als voltants del migdia, i m'he instal.lat en el meu nou hostel. Aquí, tots els hostel, són "backpackers hostels". Els joves s'ajunten en aquest llocs, i comparteixen birres, riures, festes, menjar... tot en un ambient xupiteenager pel.lícula americana que no em va massa, així que m'he connectat a internet i a través del foro "losviajeros.com" he trobat a la Maria, una noia espanyola que porta 4 anys vivint a Cairns, i la qual té una pag web/agencia de viatges "cairnsunlimited.com" sobre Australia en castellà.
He contactat amb ella, i després d'uns quants mails, com a favor personal ja que treballa des de casa, ha accedit a quedar en mitja hora i parlar sobre el viatge mentres fem un beure.
Lo que ofereix aquesta noia, es organitzar-te el viatge a la teva mida (fent reserves d'allotjaments, tours, transports, excursions...), i amb el mateix cost que costaría a un mateix fer-ho pel seu compte. On ella guanya els diners, és en les comissions que li donen els llocs on fa les reserves.
Hem estat parlant una estona del que volia veure i del que ella em recomanava fer. Finalment, amb una barreja de les seves recomanacions i de les meves intencions, hem montat tot el viatge.
Ha estat de gran ajuda la reunió amb la Maria, ja que sense la bíblia Lonely Planet, estava una mica "perdut".
He tornat al hotel, i he contractat un billet de bus obert, en el què pots viatjar de nord a sud o de sud a nord (només una direcció i amb les parades que vulguis) per un preu tancat. El que he comprat jo, és de Cairns a Melbourne per 349$. Un cop comprat, el que has de fer és: entrar a la web, i seleccionar el viatge que vols fer, i quan el vols fer, així de fàcil.
Més tard he sortit a donar una volta per no haver de quedar-me al hostel rodejat de "backpackers". He anat a la platja, i allà, mentre estava observant el mar, ha vingut un home a parlar amb mi.


Era un nou cristià que predicava la paraula de Jesús i de la bíblia. M'ha donat uns quants tríptics informatius, i hem estat parlant uns 20 min sobre la vida, la religió, la societat, les creences... ha estat una xerradada interessant. Quan ens hem despedit, també ens hem presentat, i m'ha sorprés quan m'ha dit que quan es va convertir a cristià, és va canviar el seu nom original pel d'Israel.
Amb el meu nou amic, allunyant-se pas a pas, no he estat gaire estona més a la platja, i he anat a comprar al super alguna cosa per menjar i beure. En aquest país, fins i tot el super és car...
Càrregat amb la compra, m'he dirigit cap al hostel, i de camí, m'he trobat uns arbres, ens els què les rames, estaven plenes de murisecs gegants!!





No he desprofitat l'ocasió, i m'hi he quedat a observar-los.



Quan s'ha amagat el sol, com si d'un despertador es tractés, tots els batmans han començat a volar d'un costat a l'altre. Amb les ales exteses, deuen fer més d'1 metre, així que l'espectacle aeri ha estat del més extrany i peculiar que he vist mai.


A tot això, s'han ajuntat centenars d'ocells que no havia vist mai.





Com diria el meu amic Enric alias "Dieguito", BIMBO!!


Gràcies a aquestes coses, m'he estic adonant d'on hem trobo, en un país quasibé deshabitat i on la vida salvatge té unes característiques úniques, fins i tot, en les ciutats.




Adéus Centpeus.