Kuala Lumpur

Pasada mitja tarda, he arribat a la capital de Malàsia, Kuala Lumpur. És el meu últim destí en el sud-est asiàtic, i això, em produeix una mica de pena.
No és el primer cop que estic en aquesta ciutat. Ja hi havia estat (unes 10hores) quan havia d'agafar el vol cap a Camboya. Aquell cop no vaig poder veure res més que el mono-rail, i les parets del hostel on em vaig allotjar i on vaig conèixer al Javier.
Però ara estic aquí per veure la ciutat, així que he tornat al hostel on vaig estar aquelles 10 hores, i ràpidament, he sortit al carrer.
No massa lluny del hostel, hi ha les torres Petrona, sense cap dubte, la gran atracció turística de la ciutat i símbol de la modernitat Malàsia.
Mentres vas caminant en direcció a les torres, els altres edificis, de tant en tant, et van deixant veure un tast d'aquestes.


Quan per fi hem trobava al costat de les torres, el sol ja es començava a amagar en el seu ritual diari.


Les torres són espectaculars! Semblen de plata, i estan perfectament construïdes i acabades. Brillen amb molta força, i sembla que la bruticia no existeixi en el seu món.


A l nit, s'il.luminen tant, que al seu costat, un mai es pot sentir en la foscor.


He estat una bona estona mirant cap a amunt,


tant, que el meu coll s'ha
acabat resentint i tot, així que no més remei que anar a dormir.

El segon dia a Kuala Lumpur, he pujat a la torre Menara,


des d'on hi ha unes vistes privilegiades de les Petrona i de tota la ciutat. Un cop hem trobava al mirador, he trobat rodejat e càmares i micròfons, un paio una mica friki que feia trucs de magia.


He pogut escoltar que és deia Martin, però l'he buscat al Google i no he trobat res per "Martin the magician". Ha sigut curiós.
Deixant de banda el friki, les vistes des de la torre són impressionants.


Potser és que sóc un fanàtic de les panoràmiques des de les altures, peró em quedo sense paraules quan hem trobo en un lloc així.
Després de la torre,


m'he dirigit a un carrer on he d'agafar un bus en direcció a les Batu Caves, on és troba un temple Hindú, en el que a l'entrada, hi ha una estatua daurada de 43 metres d'altura.


Feia una calor sofocant, i pujar les 272 escales que et porten a l'interior del temple, el qual esta situat en una cova, s'ha fet bastant "costa amunt", mai millor dit.


Baixar no m'ha costat tant..
Al costat de les coves, hi arriba el tren, i aquest cop he preferit l'opció del rail en ver l'opció de les rodes del bus.
De volta a la ciutat, he tornat a les torres Petrona. Ahir era bastant tard, i volia veure-les de dia.





Fent fotos a les torres,





i a la vida al seu voltant, a que nos sabeu que ha passat? Una cosa que encara no m'havia passat en tot el viatge... He trobat a 4 cares conegudes (que no els cossos). Eren com no, els 4 makeys!!


Finalment, m'he quedat parlant amb ells, fins que un altre cop, la llum dels focos era l'única que es reflexava en les finestres de les torres.

Aquí acaba la meva aventura asiàtica, demà marxo a Australia, i com sempre que canvio de país, els sentiments es barregen. Per una banda m'envaeix la tristesa de marxar d'un lloc tant especial, i on he estat tant bé i on m'han tractat millor, i per l'altra banda, l'adrenalina s'accelera en saber que en unes poques hores hem trobaré en terres Australianes.

Next Stop, la costa est d'Australia.


Adéu Pompeu.