Els glaciars (Fox Glacier i Franz Josef Glacier)

Dia 1

Ole, ole i ole! Per fi un nou dia, sense cap picada/ronxa i les que tenia van marxant poc a poc! Quin subidón d'energia!
Com al costat del hostel hi ha un super, no perdo l'oportunitat, i faig una mini compra de productes bàsics (llet, xocolata, croissants i fruita).
Amb tot l'essencial, poso rumb als glaciars, on vull fer un trek per sobre el gel.

Com ja es habitual, no puc anar d'un punt a un altre sense parar la camper en algun lloc espectacular.





Cap al vespre, trobo la senyal que m'indica "Fox Glacier car park". Sense perdre temps, deixo el cotxe al pàrquing i els meus pasos enfilen el camí cap al lookout del glaciar. És una camianda de quasibé 1 hora, però quina caminada! Si el final és espectacular (mirador del glaciar), el trajecte fins al mirador no desmereix per a res. Poc a poc, vas veient com el gel treu el cap i baixa per la vall esculpint unes parets immenses.


Una cosa curiosa, que m'he oblidat de dir, és que, quan vas cap al pàrquing, et vas trobant senyals que indiquen on arribava el glaciar anys enrera. Gràcies a aquestes senyals, t'adones de lo ràpid que s'esta descongelant aquesta gran massa de gel.

El camí, acaba a pocs metres del final de la llengua del glaciar, on una senyal amb forma d'home, et diu que no pots passar d'aquell punt.
És espectacular trobar-te davant d'aquesta meravella de la natura.


Enfilo el camí de tornada a la camper, i m'arribo fins al "poble" que hi ha al costat del glaciar. Entro a l'establiment de l'empresa que ofereix els treks, amb l'intenció de reservar-ne un per demà. Quan decideixo quin trek vull fer (el més llarg de tots), la noia em diu que demà ho tenen a tope. Vaja, i ara que faig? M'ofereix uns altres tipus de trek, però o són molt cars, o són poca cosa. Finalment, després de donar-hi uns quants tombs, reservo el trek que vull fer, però per demà passat. Passaré un dia més del que tenia previst en aquesta zona, però m'ha agradat tant el que ja he vist, que no em sap greu.

Per tant, amb el trek reservat, marxo a una platja que esta a 20km i on hi ha càmping gratuït. El folleto que tinc, diu que l'accés al càmping es estret i sinuós, però no és res més que una pista sense asfaltar.

Ignorant de mi, penso que estaré sol en el càmping, ja que esta una mica lluny, i l'accés no és molt còmode, però quan arribo, quasibé no tinc lloc per aparcar la camper! Just a temps, sinó he d'aparcar al camí.

El sol esta apunt de marxar, i la platja encarada a l'oest, segur em reserva un sunset magnífic. I dit i fet, la posta de sol a la platja és espectacular.





Avui ha estat un gran dia, espero que demà segueixi així. Bona nit.

Dia 2

El sol torna a brillar aquest matí. Els plans per avui, són anar al Franz Josef glacier, i fer alguns treks que hi ha per allà.
Tot just sortir de la pista sense asfaltar, hem trobo amb això...
sense paraules.





Podria estar tot el dia aquí, però he de veure el Franz Josef glaciar.

Per arribar al altre glaciar, has de fer el mateix. Hi ha un pàrquing, i des d'allà tens diferents camins que et porten a diferents llocs.
El primer camí que faig, et porta fins a un petit llac on es veu reflexada la vall.



El segon camí, puja un petit turó, per oferir-te unes boniques vistes de la vall.


I el tercer i últim camí que he fet, et deixa just davant del glaciar, on un altre cop, el mateix home/cartell et marca el final.


Aquí m'hi he estat una bona estona, observant el gel, les pedres, els helicòpters aue sobrevolen la zona.
Un altre cop, espectacular.


Ja havia vist glaciars a Islàndia, però les valls i montanyes que rodejen els glaciars de Nova Zelanda, són molt més dramàtics.

Fets els treks que havia previst, he tornat al Fox, i he anat a un llac des d'on pots veure el Mount Cook (el més alt de Nova Zelanda) reflexat en les seves aigües. Malauradament, els núvols tapaven el pic de la montanya, però igualment el paissatge, és.... ja se m'acaben els adjectius i no faig més que repetir-me... el paissatge és Messi.


Després del llac, i abans de que es pongués el sol, he tornat on aquest matí havia tingut aquelles magnífiques vistes del glaciar.


Dia perfecte.

Avui el lloc per dormir, és un càmping que esta aprop d'on demà he d'anar per fer el trek sobre el glaciar. Bona nit.

Dia 3

A l'hora indicada, m'he presentat a les instal.lacions de l'empresa. M'han donat unes botes, uns escarpins, un folre polar, una jaqueta impermeable... també tenen guants, pantalons de pluja, etc, etc...però el dia sembla clar, i amb el que he agafat crec que en tindre prou.

Quan tots estem equipats, ens pujen en un bus, i ens porten fins al pàrquing del Fox glacier.
Emprenem el camí que porta al mirador i que jo ja havia fet el primer dia, però pocs minuts després, el guia aparta la valla/corda, i ens desviem del camí marcat, per agafar-ne un altre, on només hi pots pasar acompanyat d'un guia. Aquest camí, puja per la montanya, fins arribar a un punt on tens magnífiques vistes del glaciar i la vall,





per després descendre fins al gel del Fox glacier. En aquest punt, ens posem els escarpins, i a caminar per sobre del gel.
En total, ens hi estem unes 4 hores caminant per sobre d'aquest monstre gelat. El camí, esta bastant marcat, amb escales que els guies van arreglant cada cop que hi pasen.


Durant l'estona que hem estat al glaciar, hem pogut veure coves,


tolls d'aigua que amaguen uns forats de profunditats inimaginables, poblats d'esquimals (em sonaven les seves cares),


crestes de gel,


aigua que es va desgelant i va seguint la inèrcia de la gravetat produïnt en el gel formes surrealistes,


pedres petites i immenses, fang... en definitiva, una única i gran experiència.




La part "negativa", és el fred que fa quan estas sobre el glaciar. Sort que havia agafat el folre polar i la jaqueta, sinó, moro congelat. Quin fred! I això que al poble feia un sol que les granotes anaven amb cantimplora (by Chiquito de la calzada).
Per tornar al bus, aquest cop agafem el camí curt, on hi ha aquell senyor/cartell que et barra el pas. Avui però, sembla que li ha cambiat la cara i acollone més!


De tornada al poble, cap al vespre, no he perdut el temps, i només arribar, he marxat dels glaciars, per anar cap al nord, fins a les Punakaiki Pancake, unes pedres una mica rares.
No és un trajecte curt, per tant, quan he arribat al meu destí, ja era de nit. Sempre intento dormir en algun lloc habilitat pel DOC, pero en aquesta zona no n'hi ha cap i no vull pagar una altra vegada un càmpig, aixì que quan trobo un hueco al costat de la carretera, aturo la camper, bloquejo les portes, em faig el llit, i a dormir que el dia ha sigut molt llarg.


Bona nit, petit! @Critiright

Queenstown, Wanaka i el problema dels Chinches

Desperto a Queenstown, avui no m'ha picat cap chinche, però al braç m'ha sortit una "ronxa" vermella que pica com una mala bèstia. Per aqui si que ja no paso, i em poso amb contacte amb l'assegurança de viatge que vaig contractar.
L'esport d'aventura que he fet a Queenstown, ha estat anar al metge.

A les dos hores de posar-me en contacte amb ells, em donen l'adreça d'un centre mèdic.
Un cop al centre, he d'esperar una estona (això es internacional) fins que em visita el metge.
Sembla que la "ronxa" nova, pot ser degut a algun tipus d'alèrgia que el meu cos a desenvolupat després de rebre tantes picades. Em recepta un parell de medicines i a còrrer.

Ja s'ha fet mitja tarda, i no puc fer massa cosa a Queenstown. Només puc dir, és una ciutat, on hi ha molt moviment, suposo que degut a la cantitat d'activitats que s'hi poden realitzar i en l'indret en el qual es realitzen, ja que Queenstown es troba situada al costat d'un llac rodejat de montanyes.

Després de pensar-ho una estona, acabo decidint per marxar de Queenstown i anar fins a Wanaka, on diuen s'hi poden fer les mateixes acitvitats que a Queenstown però sense estar tant magnificat.

Els paissatges fins arribar a Wanaka, sens dubte, són igual d'impressionants que els que vaig veure ahir.














Reservo una altra nit en un hostel, ja que, encara he de rentar algunes coses i no vull dormir en la camper sense tenir-ho tot net.
Quan entro a l'habitació, m'adono de que avui és St.Patrick's day, tots els companys d'habitació porten els típics barrets de color verd i també porten la típica taja de cervesa.
Per sort, marxen a celebrar el que queda de nit fora de l'habitació, no sense abans, tirar un matalàs per la finestra.

A l'habitació, ens quedem, un brasiler que va estar vivint a Valladolid, un Kiwi una mica Friki-sumbat, i jo.



Bona nit, Gall de pit!

Milford Sound

Avui és el gran dia, on faré kayak en un indret casi inmillorable.
A les 08:00 del matí, l'empresa del kayak, ens passa a buscar pel lodge, i d'allà, ens porten a les seves instal.lacions, on ens donen una fabulós conjunt de malles a ratlles i armilles salvavides.

Com ja em va passar a Halong Bay, la boira espesa no deixa veure més enllà d'uns metres, i a més a més, una pluja constant ens acompanya tota l'estona.





Per tant, la meva experiència al fiord, ha estat poc més que entretinguda. Estic segur, que amb bon temps, ha de ser espectacular remar per aquestes aigües.

Durant les hores que ha durat l'excursió, les coses més interessants, han estat quan; ens hem aturat a dinar, i una gavina s'ha posat a sobre dels kayaks. Es veu que aquesta gavina és la més llesta de totes, i sempre que veu als kayaks junts, s'apropa a veure si pesque alguna cosa.
L'altra cosa interessant o divertida, ha estat quan he hagut de posar-me de peu al kayak (el qual compartia amb una noia alemana), baixar-me una mica les malles i ajudar a pujar la temperatura del aigua, ja que no em podia aguantar més la pixera. Sisi, ha estat un moment estelar, em sembla que la resta de kyakistes han flipat una mica, però quan la bufeta diu prou, no s'hi pot fer res. He fet tots els intents per arribar a terra lo abans possible, però els meus braços no han donat per més, i he hagut de miccionar fent equilibris per no caure del kayak. Quina bonica imatge per un lloc tant idílic.

Després del kayak, he tornat al lodge, m'he fotut una megadutxa d'aigua calenta, i he aprofitat per càrregar aparells i bateries a la sala d'estar. El dia no acompanya per fer res més, així que me'n torno a dormir a la malaida campervan.

Al dia següent, el sol llueix tant com la llei de murphy. Avui que marxo, fa bon dia... en fi, no sempre es pot estar de sort.
Ja que el sol brilla, abans de marxar de Milford sound per dirigir-me a Queenstown, em paso una estona contemplant el meravellós fiord on ahir vaig estar remant.











Amb una mica de pena per no haver pogut disfrutar de Milford Sound com m'hagués agradat, començo el camí cap a Queenstown. Per arribar-hi, he de tornar a passar la carretera que tant em va agradar l'altre dia i això ja es un regal.





A la meitat de camí cap a Queenstown, arribo un altre cop a Te Anau, on per fi tinc cobertura al mòbil i truco als de la companyia de la camper, per arreglar el meu problema amb les chinches.
L'única solució que em donen, és anar a Queenstown (per sort es on em dirigeixo), on avui tornen una campervan. Però com no tenen seu a Queenstown, no me la podràn preparar, és a dir, que me la trobaré tal i com l'hagin deixat els últims inquilins. Si no té chinches, més completament indiferent com estigui la camper.

Com quasibé totes les carreteres del país, la que porta a Queenstown, et deixa sorprés a cada revolt.





Un cop a Queenstown, paso pel pàrquing del aeroport, on esta acampada la nova camper. Per sort, esta bastant neta, és més nova, i té el dipòsit de gasolina ple.

Abans de fer el canvi de camper, vaig a un hostel i poso a rentar tota la meva roba. Les motxilles les rento com puc amb un respall.
Aprofito el que tarda la rentadora, per tornar al aeroport, i ara si, canviar la camper, bye bye fucking bedbugs (això espero), aquesta nit passareu gana.

Quan arribo al hostel, trec la roba de la rentadora, i la poso a la secadora dos cops, per si acàs a alguna chinche se li havia acudït d'establir el seu domicili en la meva roba.
Abans de posar-me al llit, poso una altra rentadora amb la roba que portava avui, seguint la frase feta de "más vale prevenir que curar".
Ara si, marxo al llit a descansar una mica, amb la pau i tranquil.litat de saber que no m'hauré de despertar a mitja nit a matar chinches.
Aviam quina de les múltiples acitivitats i esports que es poden fer a Queenstown acabaré fent demà.


Bona nit, chinche malparit!

Meravelles a peu de carretera ( De Te Anau a Milford Sound)

Un altra nit, on m'he despertat i he vist els petits insectes pel llit. Això ja comença a ser preocupant. He estat pensant, que podien ser aquelles males besties semblants a les piparres. No els havia vist mai aquests insectes. La qüestió, es que són ells els que em piquen, ja que quan els mato, puc veure la meva sang.
Insectes que piquen, i que estan al llit... Com diria el gran Amador "blanco y en botella? Leche!" He buscat a internet la paraula "Chinches", i Bingo! En la meva fabulosa campervan hi ha Chinches! La mare que les va parir...

Bé, com vaig fer ahir, m'oblido de les picades, i disfruto del dia. Avui la cosa promet, ja que no hi ha moment, en el que no vulgui aturar el cotxe, i fer una foto del que estic veient.
La carretera de Te Anau a Milford Sound és espectacular.


La distància que separa aquest dos punts, és d'uns 120 quilòmetres. En una carretera normal, eh cuidado que aquesta també és normal, esta asfaltada, té senyals verticals i hortizontals, un carril per cada sentit, el que ve sent una carretera vamos, al que em refereixo, es que si la carretera no passés per llocs tant bonics, amb un parell d'hores et fas tots el quilòmetres, però jo, avui, per fer aquests 120 quilòmetres, he estat unes 6 hores. També he de dir, que he parat a dinar.

Cada dos per tres, atures el cotxe, davant tens un llac,


una paret altíssima que va ser esculpida per un antic glaciar,


camps que s'extenen entremig de les montanyes,


rius...


en definitiva, paissatges dignes del millor dels cuadres.

Però lo bo es fa esperar, i després de creuar el túnel més tenebrós pel que he passat mai (Homer tunnel), Milford Sound queda a pocs quilómetres.

Un cop ets allà, la bellesa d'aquest fiord et deixa cara de tonto.


Sens dubte, si Déu va crear el món, se l'ha d'aplaudir per crear llocs com aquest.


L'única opció per dormir, si vas amb campervan, és quedar-se un Lodge de la zona, ja que esta totalment prohibit acampar en la zona de Milford.
Així que pago 18$ per cadauna de les dues nits que passaré aquí. La part positiva, és que tindre dutxa d'aigua calenta i una gran cuina, entre altres facilitats.
Aprofito la cuina per fer-me el sopar, i tot seguit vaig a dormir que demà m'esperen unes quantes hores de Kayak per les aigües de Milford Sound. Aveure si tinc sort i puc veure algun dofí.



Bona nit, Estartit.

Nugget point, Te Anau i les seves coves de cucs lluminosos

Un dia més a Nova Zelanda. Avui, m'he despertat amb més picades al voltant del coll. A mitja nit, m'he despertat, i he vist uns petits insectes en el meu llit. He suposat que eren ells els que m'han picat. Evidentment els he matat.
Deixant de banda els meus companys nocturns, el dia ha començat d'una manera fabulosa. Amb vistes al mar, amb dia solejat, i amb alertes al mòbil que em deien que el Barça li anava fent gols al Milan.

A menys de 10 quilòmetres d'on he dormit, es troba el Nugget point, on s'hi troba un bonic far, i unes magnífiques vistes de la costa.





Aquí deixaré l'est de l'illa, per anar-me'n cap al oest, més concretament, a Te Anau. Creuar el país d'est a oest et porta unes 3 hores.

Avui, per fi, fa bon dia, i puc disfrutar dels paissatges.


Quan he arribat a Te Anau, un poble amb un llac molt bonic,


he anat a l'oficina "I-site", des d'on apart d'informació, també pots contractar tot tipus d'excursions. Aques tipus d'oficines, es poden trobar arreu del país.

Com encara estic a temps, he contractat una excursió per anar a veure les coves de cucs lluminosos aquesta mateixa tarda. També, des d'aquí, he contractat una sortida amb kayak per les aigües de Milford Sound, per demà passat.

A les coves de cucs lluminosos de Te Anau, només s'hi pot accedir amb bot/vaixell/patera/coltxoneta onflable/etc...
El trajecte des del poble fins a les coves es fa molt curt, ja que l'escenari que ens rodeja és impressionant.








Un cop a les coves, els nostres simpàtics guies, ens informen que no es poden fer fotos a l'interior. Doncs res, ho retindré en la meva ment.

La primera part de la visita a l'interior de la cova, es fa a peu. És una cova relativament jove, i per això encara no hi ha estalactites ni estalagmites. Eñ que si que hi ha, és molt moviment d'aigua, rierols, salts d'aigua s'escolten i es veuen molt sovint. També, en alguna part més fosca, es veuen els cucs lluminosos. Són il.luminats punts verds, enganxats en el sostre.
Arribem a un punt, on ens pujem en un bot, i on ens demanen silenci. A partir de llavors, l'obscuritat quasi absoluta. El sostre de la cova, esta plagat de petits puns verds. És com un cel d'estrelles.

La explicació del perquè aquest cucs produeixen aquesta llum, és molt sencilla. Els cucs, viuen en sostres i s'alimenten de petits insectes. Per caçar aquest insectes, utilitzen un mètode semblant a les aranyes. Com si d'una cortina es tractés, penjen múltiples fils del sostre, aquests fils, aparts de ser empegalosos, també conten una substància paralitzadora. I de quina forma atreuen als insectes cap aquest fils? Doncs amb la petita llum que desprenen els seus cossos. Una trampa perfecta.

Acabat el tour, i ja de nit, hem tornat al poble, on m'espera la campervan per fer uns quants quilòmetres, no molts, només vull arribar en una zona habilitada pel DOC (Department of Conservation), on s'hi pot acampar. No vull perdre'm detall de la carretera que va des de Te Anau, fins a Milfourd Sound, el meu pròxim destí.


Bona nit, encongit!