The Great Ocean Road

Que bé senta despertar-se, i tenir la platja tot just davant teu.



Per primer dia en els últims 5 mesos, he fet exercici. Els dos homes de la casa/cotxe, hem anat a còrrer una estona per la platja. Abans però, ja haviem fet algunes flexions. Com es nota el sendetarisme, a les poques flexions, i als pocs metres de còrrer, ja estava Ko. M'hauré de posar les piles quan torni.
Després de l'exercici, dutxeta en els banys públics, i esmorzar davant el mar. Que més es pot demanar?
Avui, per fi podem dir que hem tingut un bon començament de dia.
Per davant ens espera la Great Ocean Road,


de fet, la platja on som, podriem dir que és el principi de la famosa carretera.
Al més pur estil anunci de BMW, ens agrada conduïr.
La Great Ocean road t'ofereix magnífics paissatges de la costa sud-est del país.


Boniques platges i penyasegats esculpits per la força del oceà Àrtic, són la base d'aquesta costa.


Cada dos per tres, ens autrem encissats per les vistes.








En una part de la carretera, agafan un desviament, hi ha una zona on pots veure koales saltvatges, però quan ens hem adonat d'on estava, ja l'hàviem passat i ens quedava bastant enrera.
Quan ens agafa gana, ena aturem al costat de la carretera, montem una taula i unes cadires que portem a la camper, i quan els macarrons amb salsa de tomàquet estan llestos, tots a taula que com vingui una ona una mica forta, se'ns emporta per davant.


En un moment de la conducció, el Manel, s'ha aturat en creure que uns nois tenien un problema amb el cotxe. En realitat, no tenien ni cotxe. Estaven fent autostop, i sense saber molt bé com, s'ens han acoplat a la camper jajaja. Hem passat de ser 3 a ser 7.
El nois ens han explicat que estan fent una carrera, al estil "Pekín express" però cassolana.
Ha estat la nostra primera experiència autoestopista, i sincerament, ha estat molt divertida.
A la poca estona, hem arribat als 12 apostols.


Lloc més que conegut, on la força del oceà, ha deixat entremig de l'aigua i la terra, 12 grans pedres solitaries, però a la vegada, molt juntes les unes amb les altres. Si n'hi han 12 no ho se, no les he contat.











Un cops vistos els 12 apòstols, hem siguit la ruta. Ah! Un dels autoestopistes es el Elvis Presley, tot un luxe poder portar-lo de passatger.


Un dels nois que hem pujat a la camper, ens ha dit que una mica més endavant, hi ha un lloc on podem baixar a la platja i banyar-nos.


Dit i fet.

Seguint la gran carretera, ens hem topat amb el London Arch (anteriorment anomenat, London Bridge).


Poc temps enrera, estava tot connectat, però es veu que fa uns enrera, la part del mig va caure, moment en el qual, hi havia persones al lloc. Per sort no hi va haver cap víctima, encara que, algunes persones es van quedar aïllades en l'extrem de la roca per unes hores, fins que un helicòpter les va rescatar.
Després d'aquest últim stop, ja no hem parat de conduïr fins a Port Fairy, població on deixem als autoestopistes.
Com hem estat tant bé amb ells, i ells amb nosaltres (suposo), ens demanen que ens quedem a sopar amb ells. Encara que estem un pèl lluny d'on hauriem d'arribar avui amb la nostra conducció, acceptem l'oferiment, i compartim sopar, pizzes, cerveses, riures, històries, amb els nostres nous amics, i amb la resta de participants de la cursa, així com, amb gent que com nosaltres, els ha aturat i els ha pujat al cotxe.


Fins a reveure amics!

Ara toca conduïr una mica més, per fer uns quants quilómetres, i cuadrar els dies i distàncies que hem de fer en cada un d'ells.
La anècdota de la conducció, ha estat quan un animaló ha creuat la carretera. Ha anat d'un pèl de cony de mosca, que no l'atropellés. L'animal tenia pél, de la mida d'un gos, estava d'esquena, i caminava a cuatre potes, però ningú dels 3, sabiem quin animal era. Dies després, vam veure una senyal de "Perill Koales", i la imatge que sortia en ella, era clavada a la que vam veure creuar. Per tant, me n'alegro doblement de no haver atropellat a aquell temerari Koala.

Arribant a les proximitats de mitjanit, el Manel, ajudat per la guia de viatge, ha decidit que el lloc on dormirem, és davant d'un llac on l'aigua te un color molt i molt blau. Així que, cap al sobre! Good night!

Adéu i lloat sigui Déu.