Al aeroport, m'espera un shuttle taxi, que em porta al hostel que ja tinc reservat.
L'endemà al matí, agafo un parell d'autobusos, per recollir la campervan que ja havia reservat unes setmanes abans.
És un monovolum adaptat a campervan. No és massa gran, i esta una mica vell, però per mi sol, ja en tinc prou.
La primera parada, amb la que serà la meva casa i mitjà de transport els pròxims 28 dies, és un supermercat. S'ha de fer la compra per sobreviure tots aquests dies.
Com el que he vingut a veure a Nova Zelanda, són paissatges i natura, ni m'he molestat en visitar la ciutat de Christchurch, la qual, fa un parell d'anys, va patir un fort terratrèmol, que encara es deixa notar en alguns edificis.
Ara si, amb tot preparat, he sortit de Christchurch, i m'he dirigit al meu primer destí, la península de Banks.
El temps no acompanya molt, ja que el cel esta ennuvolat i hi ha boira, tot i així, puc veure algun paissatge interessant.
En aquesta península, hi ha una gran comunitat francesa, i és fan notar, possant la bandera del seu país a les entrades de les cases.
He estat donant unes voltes, buscant un lloc que tingués unes boniques vistes, per aturar-m'hi i planificar la ruta que vull fer, i finalment, l'he trobat.
En aquest país, hi ha moltes coses a fer i veure, així que la planificació del mes, m'ha portat més estona de la que m'esperava.
Amb la planificació feta, i havent vist la península, m'he dirigit cap a Amberley Beach, on comença la ruta 72, una carretera que passa per l'interior del país, i on he llegit hi ha paissatges espectaculars. Un d'ells, es va fer servir a la famosa pel.lícula de "El Senyor de los Anillos".
Un cop a Amberley beach, i ja de nit, he vist una zona on hi havia caravanes aparcades. A l'entrada, un cartell deia que s'havia de pagar, però jo em faig el longuis i aparco la camper al costat dels lavabos, no sigui que m'agafi pixera a mitjanit.
Al dia següent, quan m'aixeco, ja no queda cap caravana, totes han fotut el camp.
Esmorzo.... cereals i nutella, rento els plats al lavabo, i marxo cap al començament de la ruta.
La ruta deu tenir una mica més de 200 quilòmetres, i de bén segur que ofereix uns paissatges preciosos, però la boira i el mal temps, m'impedeixen veure massa cosa.
Esta tot tan amagat, que no he fet quasibé cap foto.
Decepcionat pel temps, he arribat a Oamaru, on en teoria hi havia d'anar demà. En aquesta població, al port, pots veure pingüins blaus, els quals són els pingüins més petits que existeixen.
En el port, hi ha una empresa, que pel preu de 25$, t'ofereix veure com els pingüins, quan es fa fosc, surten de l'aigua per anar als seus nius a passar la nit. No puc dir si val la pena, perquè no m'ha donat la gana pagar.
A uns 300 metres d'on hi ha aquesta empresa, i on havia aparcat la camper en primer moment, també hi ha uns cartells on diu que es poden veure aquests animalons, per tant m'hi he quedat fins que es fes fosc. I quan la foscor ja feia uns minuts que s'havia instaurat, he vist moures alguna cosa entre les pedres. Un pingüí!! I el tinc a menys de 1 metre...
espera que n'hi ha un altre!
Llàstima que el flaix els danya els ulls, sinó hagués tret unes fotos magnífiques. És una passada tenir-los tant aprop, i no s'espanten al veure't, suposo que deuen estar acostumats a estar rodejats de gent, encara que avui només hi sóc jo aquí.
M'hi he estat una estona, observant-los, intentant comunicar-me amb ells imitant el soroll que fan jajaja, en difinitiva, jugant com un nen.
Després d'una llarga estona amb ells, el fred m'ha fet tornar a la camper. El lloc escollit per dormir avui, és el pàrquing de grava que hi ha al port.
Bona nit presumit!
No hay comentarios:
Publicar un comentario