Melbourne i el principi del viatge amb campervan

L'aventura del viatge ha començat fort, amb uns principis d'aquells que t'egantxen. Quan ens trobàvem (la Roberta, el Manel i jo) en un taxi camí de l'aeroport, el Manel ha rebut una trucada d'un número desconegut. La primera expressió de la seva cara al veure el número en la pantalla del Iphone, ha estat de sorpresa. Rapidàment, l'expressió, ha passat de sorpresa a acolloniment màxim. Al altra banda del telèfon, un amable senyor, li deia que havien trobat una maleta seva i que la tenien en una estació de tren. Que hi tenia en la maleta? Doncs, diners, l'Ipad, la càmara de fotos, documents bancàris... entre d'altres. De seguida li hem dit al taxista que anés en direcció a l'estació on es trobava la maleta. El dubte que teniem, era si la persona que l'ha trobada, hauria deixat els objecets de valor.
Quan per fi ha recuperat la maleta, ha pogut comprovar que tot, tot i tot estava en el seu lloc.
Sobre les 09:00 del matí, tots 3 i els nostres respectius equipatges, hem volat de Sydeny a Melbourne.
Un cop a Melbourne, hem anat a fer el check-in al hostel, i hem anat a dinar en un restaurant de Chinatown.


Després de dinar, hem quedat amb dos amics del Manel (Julian i Jarik) que també es trobaven a Melbourne fent turisme.
Mitjançant un tramvia gratuït i les nostres cames, hem recorregut part de la ciutat.








Com la resta del pais, a Melbourne tot és molt nou.
Enmig de la ruta improvisada que anàvem fent, ens hem aturat en una zona verda a descansar, i allà hem conegut a tres noies alemanes.


Hem estat xerrant amb elles una estona, fent una mica el burro amb les fotos...fins que cada grup ha continuat pel seu camí.





Hem menjat un gelat reparador,i quan ens hem cansat de caminar, hem anat a descansar una estona a les habitacions.
Més tard, hem tornat a trobar-nos, per anar a sopar i a fer unes cerveses.
El sopar he estat un parell de pollastres en un restaurant mexicà, i les cerveses les hem comprat en una botiga, i ens les hem begut al costat el riu al més pur estil transsegre però sense ningú al costat
El fred, ens ha fet treure la bandera blanca, i hem marxat quan encara quedaven cerveses.
Pujant les escales dels tres pisos del hostel, ja amb el llit en ment, un noi que anava una mica piripi, ens ha dit que a la livingroom hi havia una festa. Ens hem animat enseguida, i ens han faltat cames per baixar les escales que tot just acabàven de pujar.
La festa consistia en: Uns quants danesos borratxos, una danesa també tajadíssima, i enmig d'ells, un Eivissenc que no recordo que coi feia allà. Tot amenitzat amb els crits que es feien els uns als altres, i amb xupitos d'un licor extrany del qual no recordo el nom. No ha estat un mal final en la nostra nit...Melbournenca? o Melbournense?

L'endemà, mentre jo anava a buscar la campervan, la qual es trobava al costat del aeroport, el Manel i la Roberta s'han quedat a la ciutat.
El simple fet d'anar a recollir la camper, ens ha portat 6 hores. Primer de tot, el trajecte des de la ciutat al aeroport. Tot seguit, he hagut de caminar 1hora des d'on m'ha deixat el bus, fins on era la camper (al mapa semblava més aprop). Quan he arribat a l'empresa de la camper, he hagut d'esperar més d'1 hora a que m'atenguessin. Un cop m'han atés, la gorda cabrona que m'atenia, m'ha donat la magnífica notícia que sinó contractàvem assegurança, el preu pujava uns 200$ en comissions de targetes, però si contractàvem l'assegurança (308$) no hi havia cap tipus de comissió. Primera clavada per radera. Per 100$ de diferència, hem sigut previsors i hem contractat assegurança.
Ja amb la camper, he conduït fins a la ciutat, i he recollit a la Roberta i al Manel, els quals havien fet la compra per aquests dies.
Quan han entrat a la camper, han preguntat: Que es aquesta aigua al terra?
Doncs era l'aigua del dipòsit, el qual estava trencat. Finalment, hem hagut de tornar al lloc on havia recollit la camper, i després que els mecànics intentessin solventar el problema, ens han donat una altra campervan.
Aquesta sembla que esta perfecta i podem començar a tirar milles cap a la Great Ocean Road. Abans però, ens aturem en una platja de la ciutat, on diuen, que quan es fa fosc, es podemn veure pingüins. Després d'una bona estona d'espera, hem vist un parell de pingüins.





El tema de fer-los fotos esta complicat, ja que la llum dels flaixos els causa danys els ulls i no esta permés el seu ús.

Una de les parts positives d'anar amb camper, és que pots dormir en llocs on normalment no s'hi pot dormir, o et surten per un ull de la cara.
Aquesta nit, el lloc escollit, és davant una fabulosa platja de surfers.


Good night campermates!


Adéu Pirineu.