Amb el llit fet, al nou hostel, he conegut a un noi holandés que porta uns dies al poble. M'ha comentat que esta fent un temps terrible, i ahir, una tempesta va deixar sense llum al hostel una bona estona. Segons ell, avui estic de sort, ja que brilla el sol. Així que aprofito, i marxo a caminar una estona.
Els meus passos, em dirigeixen al far. És una mica lluny, uns 5km des del poble, però com no tinc res millor a fer, doncs pa'lante.
El que els meus ulls veuen, mentre les meves cames es mouen, és un poble, on hi ha una barreja d'ambients surfers/hiipies. A la platja (a l'aigua) surfers, i la la platja (als voltants) hiipies, gent passejant el gos, corredors, ciclistes...
Gràcies al meu pas lleuger, aconsegueixo arribar al far abans de la posta de sol.
La part negativa, és que al anar amb les noves havaianes, m'esta començant a sortir una llaga.
El far és una de les atraccions turístiques del poble, i la posta de sol congrega a bastanta gent.
Al hivern, des d'on es troba el far i en alguns punts del camí que porta a aquest, es poden veure balenes. Ara, a l'estiu, "l'únic" que pots veure, són unes vistes precioses.
Quan el sol s'esta ponent, començo a tirar milles que aviat es farà fosc, queda un llarg camí a casa, i no porto llanterna.
El menú de sopar, és un plat d'spaguettis precuinats. Tot seguit, cap al llit que la caminada m'ha deixat cansat.
El segon dia s'ha despertat amb pluja, per tant, he aprofitat per dormir com una soca. De tant en tant, anava obrint els ulls i comprovant si la pluja donava algun descans. No ha sigut fins passat el migdia, que la pluja m'ha permés sortir a pendre l'aire.
Aqui, si no fa bon temps (com molts llocs de platja), no tens massa a fer. Tot i així, he anat a la platja, a veure que s'oferia.
Tot i el mal temps, el poble esta bastant viu. M'he trobat amb la sessió de fotos de una boda supermakey!
La flegoneta tenia la música a tope, i els nuvis i padrins, no paraven de ballar i posar pels fotògrafs, entre els quals em trobava jo.
Poc després, m'he mogut uns metres, i m'he assentat sobre una pedra a observar els surfers,
la gent passejant els seus gossos, els quals disfruten de la llibertat de no anar encadenats,
els ocells i més ocells fent vida al aire, aigua i sorra...
La pluja s'anava mostrant de mica en mica, així que he marxat un altre cop cap al hostel.
Avui el sopar, ha estat en una pizzeria on tenien una bona oferta.
De tornada a l'habitació, he estat parlant amb els meus "room mates". Un parell són italians i tifosis del Milán. No m'ha quedat una altra que felicitar-los pel 2-0 que ens van fotre, encara que també els he dit que al Camp Nou els hi fotrem un 4-1.
El tercer i últim dia a Byron Bay, ha començat malament. He trucat a la companyia de bus, per saber si avui podre marxar cap a Sydney, i m'han contestat amb un "puesvaserkeno" i a més a més, demà no saben segur si la carretera estarà transitable.
Si demà tampoc hi puc anar, hem quedo sense veure Sydney, i això si que no ho penso permetre, per tant, he agafat el mòbil, i he comprat el primer bitllet d'avió a Sydney. La broma m'ha sortit una mica cara, però venir a Australia i no veure Sydney no té perdò.
A les 17:00, amb 1 hora de retard, m'he enlairat cap a Sydney. Allà m'espera el Manel (el Mola junior), al qual ja havia avisat que arribaria amb un dia d'antelació degut a un "petit" imprevist en forma de carretera inundada.
Un cop a l'aeroport de Sydney, he agafat un bus fins Kings Cross (seguint indicacions del Manel), i als pocs minuts ha aparegut el Manelet, el qual venia de còrrer.
Hem anat a casa seva, on comparteix vivenda amb uns quants catalans (Marc, Fermí, Iñaki) una Alemana, i una Suïssa (Sophie).
El anfitrió, m'ha obsequiat amb un filet de salmó i una llesca de pa amb Nutella.
Hem petat la xerrada amb els seus companys d'habitació, i avui, com a luxe, podré dormir en una habitació tot sol.
Welcome to Sydney.
Adéu Soldeu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario