El gran Bromo

Finalment he arribat al Bromo 2 dies després del que volia. Al ser Nadal és veu que esta tot colapsat.
He arribat sobre les 15:00 a la ciutat de Probolimgo, punt de sortida per accedir al Bromo.
He preguntat a la recepció del hotel pel tour al volcà, i m'han dit que un noi que s'en cuida d'això, vindrà més tard.
A l'hora que m'havien dit, el noi s'ha presentat al lobby. Els interessats en fer el tour, erem, una parella alemanya, dos noies alemanyes, i jo.
Després de regatejar-li una mica al noi, hem reservat el tour. Jo també he reservat un bus per desorés del Bromo, marxar a Bali.
Demà tocarà matinar una mica.... a les 02:30 ens passen a buscar per l'hotel... tot sigui per veure la sortida del sol.
Abans d'anar a dormir, he celebrat una nit de Nadal diferent. Sense turrons, marisc, pernil, cava, la meva família, els meus amics, però amb la companyia de 4 agradables alemanys i amb les ganes de contemplar el volcà.

El Nadal comença a les 02:00, aquest serà sense dubte el Nadal més llarg de la meva vida.
Primer un minibus, i després un Jeep, per a les 05:00 arribar al view point. Hi ha molta gent, tant extrangers com Indonesis, hi ho entènc, perqué les vistes son impactants, impressionants, acollonants, magiques...





Hem estat una hora contemplant la bellessa de la mare natura. Aquest volcà s'ha de veure si o si. És veuen tres pics, un d'ells no para de treure fum (el volcà Bromo), i com si d'una manta és tractés, un núvol de boira rodeja tot el paissatge.
He fet mil fotos, ara així, ara aixà, ara hortitzontal, ara vertical...i en una d'elles, sense enterar-me, els 4 makeys s'han posat radere meu!! Pensava que per nadal estarien a casa fent un video del portal de Belen, però es veu que no, que també estan de viatge.


A les 06:00 ens hem tornat a montar al Jeep, i aquest cop ens ha deixat a la base del Bromo. Des d'aquí, caminant una mica, i pujant unes quantes escales, pots arribar fins al cràter del volcà, des d'on pots veure sortir el fum.





A l'hora de baixar, he passat de les escales, i m'he atrevit a fer-me jo mateix el camí.


He baixat entre la sorra i cendra de les parets del volcà. Gran experiència. De tant en tant em parava i mirava cap a dalt, crec que sortiré en uns quants albúms de viatges, perqué hi havia unes quantes càmares apuntant-me.


Potser esperaven que caigués.... doncs no!! a joderse que m'he aguantat de peu.





El tour s'ha acabat a les 10:00 del matí i a les 11:00 marxo cap a Bali.
En principi havien de ser 7 hores de viatge, però s'acaben convertint en 11... El transport en aquest país és desesperant, però bél no es pot ser perfecte.
Com dii el refrán "no hay mal que por bien no venga" i durant el llarg trajecte en bus, he conegut una noia de Suècia (Elizabeth),molt maja. Hem estat parlant durant una estona i hem acabat compartint taxi, anant al mateix hotel i hem quedat l'endemà per anar a fer surf.

Ja sóc a Bali.



Chao Volcanao

Mercat flotant i "creuer" per la selva

Durant el matí, tal com haviem quedat ahir a la nit, he sortit a passejar per la ciutat de Yogyakarta amb les dos berguedanes. Hem intentat anar a veure un mercat d'ocells, però després que unes quanes persones ens diguessin que estava tancat, ho hem deixat estar. El que hem fet, ha sigut caminar per carrer Marilboro, o algo semblant, i hem anat a veure un taller on pinten a mà unes teles que després enmarquen i es transformen en un quadre. Molt interessant però crec que no en compraré cap.
Acabada la ruta turística, hem compartir dinar i conversa amb les simpàtiques del Berguedà.
Sense temps per més, un taxi m'ha portat al aeroport i allà un avió m'ha dut a Banjarmasin, una ciutat de l'illa de Kalimatan. Quan he arribat al hotel, m'esperava el senyor (Yadi és diu el bon home) que m'havia de programar les activitats lúdicofestives que faré a l'illa, viure un mercat flotant i anar a veure orangutans.

L'endemà, ben aviat (a les 05:00), en Yadi m'ha recollit al hotel i m'ha portat a un bot en el que farem el trajecte fins arribar al mercat flotant.


En poc més d'1 hora hi hem arribat. Quants bots!!


Estan tocant-se els uns amb els altres,


quasibé tots són dones, i menys un que ven roba,


els demés venen fruita i/o verdures.
Al contrari del que m'esperava, hi ha pocs turistes, jo i un parell més, cosa que fa que tot sigui més autèntic.
Després del mercat el meu próxim destí, és Pangkalan bun, des d'on partirà el bot en el què passaré els 3 pròxims dies.
La millor alternativa per anar a Pangkalan Bun és l'avió. Malauradament tots els bitlles s'han esgotat, així que l'únic que em queda és el bus.
20 hores!!! Sisi 20 hores de bus... he sortit a les 09:30 i he arribat a les 05:30 del dia següent. Ah, i la carretera riute'n del que en diem camins de cabres. En fi, que he acabat baldat. Quan he arribat, m'han preparat un llit en el bot i allà he dormit fins a les 12:00.
A les 15:00 ha arribat una parella, formada per una Indonèsia i per un Holandés. Amb ells compartiré el creuer. Ara que ja hi som tots, ja podem empendre la marxa.
El bot ha engegat motors, soltat amarres, i seguint les aigües d'un riu, hem entrat en la selva més real i autèntica que he vist fins ara.


Té alguna cosa, que la de Thailàndia no té.
Flipant per trobar-me alla al mig, el dia no ens ha donat per molt. Hem vist monos amb un nas extranyament gran,


i quan el sol ens ha abandonat, hem amarrat el bot, i hem fet un petit trekking on hem vist formigues gegants ( entre 2 i 3cm) i alguna aranya (continuo sense veure taràntules i jo en vull veure!). Hem sopat i a dormir que demà ha de ser un gran dia.

Per sort el dia ens desperta amb un cel immaculat.


Esmorzem, i ara si que és hora de veure el que hem vingut a veure.
El percentatge de que puguis tenir aprop un orangutà, diria que és del 100%, per què? Doncs perquè dos cops al dia els hi donen menjar.
Al matí hem vist un del grans mascles dominants (el més gran de tots es diu Tom, li diuen King Tom) el qual s'ha menjat casi tota la cistella que havien deixat els senyors que els porten els aliments.





És increible, quan els miren als ulls, tens la sensació que pots sentir el que estan pensant.
Mentres estava amb la boca oberta veient com menjava el gran mascle, dos nois, un d'ells amb micro i l'altre amb una càmera, s'han apropat i m'han fet una entrevista. Ha sigut divertit perquè no m'enterava de la meitat del que em preguntaven jajajaj.
Després hem entrat en una zona del riu, on l'aigua era negra! Semblava un mirall!


Nose a que és degut n'hi ho he preguntat, però és espectacular. En aquesta part del riu es on es podem veure cocodrils, però... avui estaven amagats.
Per la tarda hem anat a la zona on viu el king Tom, però no hem tingut sort i no ha vingut, tot i així hem disfrutat observant aquests grans animals, podria estar-hi tot un dia sense mourem del lloc, només presenciant l'espectacle de la selva.








El toc curiós, ha estat quan ha començat a plouré, i una mare que portava el seu fill enganxat, s'ha fet un paraigües amb les fulles d'un arbre.


Per la nit, després de sopar, els llampecs i trons s'anaven atançant, fins que han arribat atrapat. Ha sigut un altre moment "top" del viatge. Estava estirat al llit, escoltant la forta plujant xocant contra la teulada del bot, la llums dels llampecs es colava entremig dels toldos, els trons es feien notar, de fons el concert que els animals de la selva toquen cada nit, i per rematar-ho i gràcies al meu Galaxy ,escoltant una de les cançons que més m'agrada. Ha sigut un moment que crec recordaré tota la vida, he sentit com si formes part de tot alló... Indescriptible.

L'últim dia, després de tot el que vaig viure ahir, ha sigut molt light. Només hem visitat un petit poble. Avui ni orangutans, ni monos, ni aigües negres.
Durant el camí de tornada, hem dinat, i a les 11:30 el viatge s'ha acabat.


Quina llàstima, s'ha fet molt curt... Ha estat una experiència increible, apart de tot el que he escrit sobre la selva i els animals, la gent del bot s'han portat molt bé, tant el guia, com el capità, la cuinera (quin menjar, mare de déu! boníssim) i l'ajudant. Ah! i la parella era molt divertida jeje ella no parava de riure i ell no parava de fer bromes.

Posteriorment, he anat al aeroport per marxar avui mateix, però tots els avions anaven plens. L'únic que he pogut aconseguir, és un bitllet per demà que em deixarà a Solo, una ciutat que esta a més de 10hores d'on vull anar. Això vol dir que com a mínim perdre dos dies per arribar al lloc on em dirigeixo.
La propera parada és el volcà Bromo. Espero que no perdi massa dies per arribar-hi.


Chao Orangutao

Indonèsia

Havent passat tot el dia al aeroport de Bangkok i posteriorment tancat en un avió durant 4 hores, he arribat a Indonèsia.
Ja torno a tenir les piles càrregades, el canvi de país t'omple d'energia. La part negativa de canviar d'un lloc a un altre, és que quan ja estaves habituat a una forma de fer, mitjants de transport, menjar, cultura, hotels, preus, etc...has de tornar a començar de nou, i et sents un pardillo un altre cop, et ve aquella sensació de que tota l'estona t'estan prenent el pèl.

Acabat de passar el tràmit del visat, a la zona de taxis del aeroport de Surabaya, una noia alemanya m'ha preguntat si tenia hotel. Jo en portava un de reservat però era un pèl car pel seu pressupost. Tot i així hem compartit un taxi fins a la ciutat. A l'hora de pagar, la noia no portava moneda d'Indonèsia, així que li he canviat moneda local per uns dólars. Sempre hi ha gent que va menys preparada que tu, i això que portava més d'un any viatjant. Ella s'ha quedat en un hotel aprop de l'estació de bus, i jo he anat al que tenia reservat.

L'endemà, he aprofitat per descansar bastanta estona, després he anat a l'estació de bus, i allà he pujat a un bus que després de 8h, m'ha deixat a la ciutat se Yogyakarta. Des d'aquesta ciutat, ofereixen uns tours als temples Borobodur i Prambanan, la raó per la que he vingut aquí.
Són les 22:00 hores i al arribar al hotel, ràpidament he reservat el tour per l'endemà. El taxi hem passarà a buscar a les 05:00 hores... quina matinada!! Sopo una mica i pal sobre que me voy!

Riiingg riiiing, bueno no, tinc una canço com a despertador, però si escric la lletra no s'entendra que és un despertador, en fi, que són les 05:00 i el taxi ens passa a buscar. Som una parella francesa (una mica rancios) i jo.
Quan queden 5 minuts per les 06:00 hores, hem arribat a l'entrada del temple Borobodur, el qual, és el temple budista més gran del món.
A l'hora en punt obren les portes. Per entrar has de lligar-te un pareo a forma de faldilla. Si no en portes, cap problema, ells t'en deixen un.
Després de caminar uns quants metres, arribes al temple. Esta envoltat de vegetació i aixó fa que no el puguis veure fins que quasibé estas davant. És un temple en forma piramidal.


Té diferents pisos. Les pareds dels primers pisos, estan plenes de figures gravades.


Als pisos superiors hi ha moltes "campanes" budistes en l'interior de les quals hi ha budes, algunes campanes però estan trencades i pots veure el buda de l'interior.








Per sort, els núvols ens deixen veure una mica el sol i fa que el temple lluiexi amb més força.
A primera hora, quasibé estem sols al temple, però a mesura que passa sl temps, van arribant nens i més nens. Venen d'excursió. Alguns d'ells, superant la vergonya que els frena, et demanen si és poden fer una foto amb tu.
Quan acabo la visita al temple, esmorzem una mica i marxem cap l'altra visita, Prambanam
Pranbanam és un gran temple hindú, patrimoni de la humanitat.





En aquest bonic i gran temple, ja hi ha milers de nens, i aquí si que lo de fer-se fotos és un no parar!! Si vols sentir-te com un famós, ves al Prambanan. Al final he sigut jo el que els ha demanat una foto... i casi és moren de l'alegria,


UN TURISTA QUE ENS DEMANA DE FER UNA FOTO AMB NOSALTRES! GUAAAAAU!

Per la tarda, ja que les visites han acabat a les 13:00 hores, he aprofitat per mirar vols cap a l'illa de Kalimatan. Allà vull anar a veure els orangutans.
Quan estava en una agencia de viatges,una noia indonèsia m'ha dit que ahir a la nit em va veure sopant... després de parlar una mica amb ella, i explicar-me que es de Bali, que treballa a Australia, que el seu avi és holandés i tal i qual pascual, hem pregunta que tinc pensat fer per la tarda. Jo li dic que vull visitar la ciutat una mica, llavors em pregunta si pot venir. Com m'ha semblat simpàtica, parla molt bé l'anglès i a sobre és del pais, li dic que si encantat.
Durant la visita a la ciutat, vec que la simpatia és va convertint en alguna cosa més.





Això em fa començar a dubtar de les intencions d'aquesta noia. Em voldrà robar? voldrà portar-me al llit i desbalijarme l'habitació? són algunes de les preguntes que em faig.
Finalment jo marxo al meu hotel i reservo el bitllet d'avió per l'endemà a la tarda. Amb aquesta noia quedem al vespre per anar a un lloc on toquen música indonesia en directe.
A l'hora en punt en la que haviem quedat, es presenta al meu hotel. Hem porta a un lloc, on en un escenari van cantant diferents noies, i a la pista de ball, només hi ha uns quants homes ballant d'una forma un tant particular. Veient tal espectacle no tardo en dir-li que no m'agrada massa. No hi ha problema, al costat d'on tinc el hotel hi ha un bar "LUCIFER" on toquen música en direct, aquesta noia té solucions per tot. Arribats a aquest punt, ja nose com treure-me-la de sobre. Al principi m'havia semblat simpàtica, però ara ja li vec el punt de bojeria que té.
Per sort, al "LUCIFER", hem conegut uns italians, els quals han sigut la meva salvació. Ens hem posat a parlar amb ells, i jo he començat a passar de la noia. Entre cervesa i cervesa, ballant i cantant ( música reage en directe molt bona) un dels italians cada vegada estava més interessat en ella, perfecte!!
Al mateix bar, m'he posat a parlar amb dos noies de Berga, una de les quals s'havia delatat vestint una samarreta d'alguna trobada. Per fi parlava català amb algù, m'ha costat i tot, ja no m'enrecordava. Durant la conversa amb l'Emma i la Raquel, i ajudats per la cervesa, quedo amb elles demà al matí per fer turisme per la ciutat. Mentres parlava amb les meves noves amigues, la noia indonèsia amb cara de pomes agres, m'ha dit que marxava a menjar alguna cosa amb un noi italià. No ha pogut acabar millor la nit, he parlat amb català amb dos noies de Berga, he rigut, he ballat, i m'he tret de sobre la indonèsia.




Chao Timao

Bangkok

Després de resfrescar-nos a Kanchanaburi, toca l'últim plat del viatge.

Hem arribat a Bangkok als voltants del migdia. La zona on hem decidit allotjar-nos esta al costat del carrer Kao San Road, el carrer per excèl.lencia dels backpackers. Aquest carrer podriem dir que és un punt de partida on molts backpackers venen per després marxar a un altre lloc del sud-est asiàtic. Aqui és molt fàcil conseguir vistats, transports, i tot el relacionat amb el món dels "motxileros". En canvi algo tant sencill com trobar habitació ens ha costat més del compte. Finalment ens hem quedat en un trunyihabitació per la qual hem pagat més de 600bt. Demà tenim l'intenció de reservar en un altre hotel.
El temps que hem perdut buscant allotjament, ha fet que no tinguessim més temps que donar una volta per Khao San Road, el qual per la nit te molta vida, sopar, i fer un parell de cerveses. El primer dia a Bangkok ha estat una simple presa de contacte.

El segon dia a la gran capital, ha començat amb la reserva d'un altre hotel. Més tranquils per poder dormir en un millor hotel i més bé de preu, encara que una mica allunyat del centre, hem anat a fer el guiri.
Hem visitat el gran palau reial, i un parell de temples que hi ha al costat.
Per entrar al palau reial, no pots anar amb patalons curts, i com tots dos anavem amb bermudes, hem hagut de llogar uns pantalons de xandall al més pur estil "yonki", només ens faltava la litrona o el tetabrik de Don Simón.

El gran palau és espectacular.





Dintre el mateix recinte, es troba el temple on hi ha el famós Buda Maragda.





Tenia el pensament que era una figura molt més gran del que és, tot just deu fer 1m d'alçada. Segons l'època de l'any que és, el vesteixen d'una forma o altra.


Té 3 vestits, un per época de pluges, un altre per l'época seca i un altre per l'hivern. Ara portava el d'hivern.

L'últim temple que hem vist, ha sigut en el que es troba el inmens buda reclinat. Fa 45m de llarg per 13m d'alt. Al no estar al aire lliure fa que no puguis observar-lo en tota la seva extrema grandària. Tot i així, impressiona una mica.





Al sortir del temple la nostra estimada pluja ens ha vingut a fer una visita, per sort ha estat una visita de metge.
Com haviem de canviar d'hotel no hem tingut temps per massa més.

Ja que l'hotel esta una mica allunyat creiem que anar amb taxi és la millor opció. Els taxis tenen taximetre, però sinó demanes que te'l possin, et cobren el que acordis (sempre surten guanyant ells). Sabent això, hem parats uns quants taxis, i tots et donàven la mateixa resposta: No volen posar el taximetre perquè és una hora on hi ha molt trànsit. Així que finalment, després d'intentar-ho amb una decena de taxis, hem hagut de rendir-nos i hem acordat un preu amb un taxista. Pensàvem que lo del trànsit dens era una "argucia" del taxista per no posar el taximetre, però quan per fer un petit trajecte hem tardat una hora, ens hem adonat que no ens prenien el pèl. Veient el caos circularori, li hem dit al taxista que ens deixes a una estació del Airport Link, una via elevada que va des de quasibé el centre de Bangkok fins al aeroport. Com l'hotel esta just al costat d'una estació del Aiport link, hem cregut que aniriem més ràpid. I així ha estat, en 15min hem arribat al hotel, quan amb el taxi segurament haguessim estat més d'1 hora.
L'estació esta just al costat del hotel, tant al costat que la via esta a escassos 20 metres de les habitacions. Sort que per la nit no circula cap tren...


Per la nit hem sortit a fer unes birres... Per on? Doncs una de les coses que has de veure a Bangkok és, "Les zones d'alterne". Hi ha 3 zones i nosaltres n'hem visitat dos. La primera a la que hem anat es diu Soi Cowboy. Es podria descriure com el carrer amb més locals destinats al comerç sexual del món, i si hi ha algun carrer que en tingui més no puc ni imagianr-me com pot ser. Hem entrat al primer local que hem vist i...ens hem quedat sense paraules.


El local tenia dos pisos, tots dos amb un petit escenari al mig, i a cada un d'ells hi debia haver unes 20 noies ballant a ritme pausat i desganat.
El tema funciona de la següent manera, tu entres, només entrar una cambrera et busca lloc de seguida, t'assentes, demanes beure, i vas mirant les noies, si t'agrada alguna és ben sencill, totes porten una xapa amb un número, només cal que demanis a una cambrera quin número t'agrada i ja esta. Són mercats de sexe, però mercats a lo béstia!
Posteriorment hem anat a una altra zona, aquesta és diu Nana Plaza, és una plaça amb tres pisos i en tots ells hi ha locals de prostis.


Aquí també hi ha bastants ladyboys i algun d'ells et fot mà al descuït. En un dels pisos, uns nois ens han demanat que els fessim una foto, i a partir d'aquí hem acabat anant tots 4 a beure cerveses en un d'aquests locals. Els dos nois (Andy i Adam) són de Gales i beuen cervesa com si fos aigua! Apart, estan bastant malament del cap, especialment un que fa 2mx2m.
I així hem acabat la nit, bebent cerveses amb dos colegues de Gales mentres veiem com al costat, una noia d'uns 50 kg tirant amunt, anava posant calent a un home d'uns 200kg tirant avall.

El tercer i últim dia a la capital, ha estat la despedida de l'Oscar. Demà a primera hora del matí te l'avió de tornada cap a la freda realitat de l'hivern català.
Al matí, primer de tot hem demanat a un taxi que ens portes a una botiga on el Zebra pogués comprar samarretes oficials (no falsificades) de la selecció Tailandesa de futbol. En una ciutat com Bangkok, el difícil és trobar una botiga on venguin samarretes originals, així que hem estat bastanta estona buscant la tenda. Tot seguit li hem dit al taxista que ens portés a reservar entrades per uns combats de Muay Thai que fan en un estadi per la nit. Ja que la ciutat és tant caòtica, hem estat una altra bona estona per arribar on es reserven les entrades, i al cap i a la fi no ha servit de res, ja que ens han semblat molt cares i no les hem comprar. Hem llegit que si vas al estadi a comprar-les, et surten més barates.
Després de tot això el que hem fet ha sigut visitar China Town. Com el seu nom indica, tot esta amb xinés, des de els restaurants, fins a la gent que camina pel carrer. En aquest barri hi ha un dels coneguts temples de Bangkok.





Hem dinat/berenat, hem tornat al hotel a deixar el ki de turista, i ens hem encaminat al estadi on fan Muay Thai. Quan hem arribat, ja feia una estona que havien començat. Les entrades, finalment ens han sortit 5 euros més barates, no és gran cosa, però amb aquest diners et pots pagar una nit d'hotel.
Mai a la vida havia estat en un estadi mirant un combat, sigui l'especialitat que sigui, però després d'haver vist en directe uns quants combats de Muay Thai, no crec que hi hagi res més espectacular.
L'estadi és circular amb un ring al mig. La zona de seients és reparteix pel voltant del ring (és on erem nosaltres)i primera graderia. A la segona graderia, radere d'unes reixes, hi ha el públic que esta de peu. En total, l'estadi deu tenir capacitat per unes 2000 persones.


Durant els combats, un parell de senyors no paren de tocar tambors, i el públic que esta de peu, a cada cop que es donen els lluitadors, criden com a bojos. És un ambient espectacular.
Quant als combats, he de dir que jo no duraria ni 10 segons. És donen unes castanyes impressionants! Al veure com es repartien tal somanta de bastons, he estat tota l'estona amb una tensió exagerada, fins i tot a mi em feien mal els cops.
En total haurem vist uns 5 o 6 combats, i l'últim de tots ha sigut el més exòtic, lluitaven un francés contra un japonés. Al 3r assalt el francés ha començat a sagnar, i això més alguns cops espectaculars que ha intentar donar, li han donat el suport del públic. Entre assalt i assalt,no paraven de corejae el seu nom "JEE JEE!! JEE JEE!!". Finalment, després d'esgotar els assalts, el japonés ha guanyat el combat.

Al dia següent ens m'he despedit de l'Oscar. Company, ha estat un plaer compartir aquest mes amb tu, ens ho hem passat de puta mare! Ara es fa dur tornar a estar sol. Ens veiem a la tornada. Recorda, FRIED RICE!

Per la meva part, he aprofitat el dia per anar a comprar a un gran centre comercial. He comprar un polo Ralph Lauren i uns pantalons Billabong per 10euruuuuuus ehhh!
A la nit, he anat al Bayoke sky hotel, on tenen una terrassa giratòria, des d'on pots veure tot Bangkok, recomanable al 100%, a més a més, amb l'entrada t'entra una beguda en un bar del pis 76, tot molt cool.





He sopat al carrer per 40bt i amb poques ganes de més, ja que demà marxo a Indonèsia, he anat aviat a dormir.

I fins l'etapa a Tailàndia, país que sense tindre cap de les meravelles del món, t'atrapa. La gent encantadora, amable, platges precioses, cantitar de coses a fer... en fi, possiblement ens tornem a veure Thailand.


Chao Thailao.

Cascades de Erawan, i Kanchanaburi

Penúltima parada a Tailàndia.
Després de dos autobusos, hem arribat a Kanchanaburi, ciutat on hi ha un tram de la "Death railway" (durant la segona guerra mundial, van morir més de 100.000 persones en la construcció d'aquesta via), i a prop del parc nacional Erawan. Com sempre, ho hem fet sense reserva d'hotel, aquest cop però, quasibé ens surt malament la jugada. Hem hagut d'anar a més de 7 hotels i caminar amb les motxilles a l'esquena durant més d'una hora, per finalment trobar habitació a l'última opció que ens quedava per mirar. Roçant el pal... Degut a la precària situació en què ens trobàvem, hem hagut d'acceptar el preu (690bt per nit), això si, l'habitació és la millor en la que hem estat.
El trajecte des de on erem fins a Kanchanaburi no és molt llarg, però el haver de passar per Bangkok i la búsqueda d'habitació, ens han tret molt temps i no ens en queda massa per visitar la ciutat, així que només ens hem pogut permetre passejar pel carrer que va paral.lel al riu que divideix la ciutat, on hi hem trobat lo típic: restaurants, bars, 7 eleven, sales de massatges, parades de menjar al carrer.





Al tornar al hotel, el qual esta a l'altra banda del riu, ja disposats a anar a dormir, hem vist que en el "Death bridge", pont de la "Death railway", feien un espectacle de música i focs artificials, i just al costat és veia gran quantitat de llums. Ja tenim plans per demà a la nit, ens passarem per la zona a veure que ens trobem. Ara toca dormir com a reis en la nostra habitació de luxe.

El segon dia a Kanchanaburi, l'hem dedicat a les cascades de Erawan. Abans però, hem esmorzat al hotel i hem aprofitat per preguntar per l'espectacle del pont. Ens han dit que el fan tota la setmana.
Per arribar a Erawan, has d'anar-hi amb bus, al qual pots pujar-hi a l'estació d'autobusos o parar-lo al mig del carrer. La segona opció és la que hem pres, ja que l'estació esta bastant lluny del hotel. Així que quan hem vist el bus, hem aixecat la mà, i molt amablement el conductor ha aturat el vehicle i hem pogut pujar. Després d'1 hora de bus, hem arribat a les cascades.
El lloc esta ple de turistes, però també de gent tailàndesa que venen aquí rotllo a fer una barbacoa. Personalment, m'agrada més això, que les barbacoes de la Salut que hi ha a St Feliu.








Les cascades es reparteixen en 7 nivells, i en cada una d'elles et pots mullar, però no en totes et pots banyar en les seves fredes aigües. Fins i tot hi ha alguna cascada que te tobogans naturals, i és aquí on més estona hem estat i més bé ens ho hem passat.





A un dels tobogans hi havia un tailandés que intentava tirar a dos amics seus, i jo m'he permes el luxe de tirar-los a tots tres tobogan a baix.
Després de veure tots les cascades, algunes més divertides que boniques, i algunes més boniques que divertides, hem agafat l'últim bus que torna a la ciutat. L'anècdota d'aquest bus amb tota la tapisseria rosa, és que el conductor no media més de 1,50 metres, el seient era rotllo Recaro, i el vidre de davant tenia tantes pegatines que només deixava una petita part per la visió de la carretera, amb tot això la pregunta que ens hem fet ha estat: Com collons veurà per on esta conduïnt???!!! Ha engegat el motor, i.... quilómetre a quilómetre ens ha portat fins a Kanchanaburi. La resposta al nostre dubte no la sabrem mai, però d'alguna forma, aquest petit home veu la carretera.

A la nit hem anat a la zona del "Death bridge". Com no sabiem l'horari, hem pagat 20bt per l'entrada i només hem vist el final de l'espectacle. Per sort, la zona de tantes llums que haviem vist el dia abans, és una fira. Hem passejat veient productes tailandesos, escoltant música tailandesa, envoltats d'olors provinents de les parades de menjar, i he vist la primera paradeta amb cucs, cucaratxes, i diferents insectes fregits... no ens hem atrevit a probar-los i això que hi havia un pare comprant aquestes delicioses "xuxeries" al seu fill d'uns 6 anys.





Chao Cascao