Els elefants de Chiang Mai

Després del gran dia d'ahir amb els tigres, avui toquen els elefants.
A les 08:30 ens passa a buscar al hotel una furgoneta. És el nostre transport cap a la selva.
A la furgoneta hi van, el nostre guia, que es diu Eddy, el seu fill de 5 anys i el seu germà que és el conductor.
Fetes les presentacions, ens diu que avui només serem tres persones, nosaltres dos i una noia que ahir ja va estar amb ells i que s'ha quedat a dormir a la selva. Perfecte! Tota l'atenció serà per nosaltres.
El trajecte fins on es troben els animals, ens costa una mica més d'una hora. Quan finalment arribem a lloc, ens trobem en un entorn selvàtic.

Vestits amb roba que ens han donat, sentats en uns bancs de fusta i sota una teulada un tant "chabolesca", l'Eddy ens comença a ensenyar 4 paraules bàsiques en el llenguatge dels elefants: Huuh huuh (endavant, ara), qüe qüe ( dreta o esquerra, ara), jaaaw (atura't, ara), san zong (aixeca la pota que vull pujar a sobre teu, ara). Ja som uns exeperts! Podem dominar als elefants i fer-los anar per on vulguem.
Durant el repàs de les noves paraules que hem aprés, arriba un elefant no massa gran. L'Eddy ens diu que té 6 anys. Esta en plena edad del pavo.
Amb aquest elefant de nom Bun Shana, és amb el que durant el matí aprendrem a montar i a practicar les indicacions.
El primer que fem és donar-li de menjar.


Li donem plàtans, de dos en dos. Els agafa de la nostra mà amb la trompa, i ràpidament se'ls posa a la boca. Quina màquina!! De seguida en vol més, podria estar tot el dia menjant.
Després d'alimentar-lo, suposo perquè així ens agafi confiança, toca pujar a sobre i practicar. És el primer cop que pujo sobre un elefant. Des d'aquí dalt és veu tot molt millor.


La pell de l'elefant és bastant seca i té uns pèls que semblen agulles. Quan a comoditat, em recorda a la meva aventura pel desert pujar en un camell.
Més o menys col.locat còmodament, comença les pràctiques d'autoescola d'elefants. Vaig dient-li algunes coses i sembla que em fa cas. També he de dir que el seu cuidador va caminant davant i també li va dient coses. Donem uns quants tombs en forma rectangular, la cosa va viento en popa.
Després de mi, és el torn de l'Oscar. Com havia fet jo moments abans, sembla que ho te dominat, sembla, perquè en un dels tombs que estava donant el nostre estimat elefant, és surt de la mónotona ruta i com té sed, marxa a buscar una mànguera que hi ha uns metres més enllà.


Les indicacions no han servit de res, el noi tenia sed i cap a l'aigua que ha anat.

Més tard, ens pujen a tots dos sobre l'elefant, els guies i cuidadors és queden parlant sota l'hombra salvadora d'una casa. Avui el sol pica amb força.
Mentres ells parlen, nosaltres, separats uns quans metres d'ells, anem a la nostra bola. L'elefant va menjant herbes que troba al terra, i nosaltres intentem dirigir-lo, però no ens fa ni cas. Passa de nosaltres olímpicament. Tant passa de nosaltres, que el cuidador al veure que ens estàvem endinçant a la selva, ha hagut de venir corrent per no perdre'ns. A partir d'aquí, el Bun Shana ha decidit que faria el que li vingués de gust. No ho trobo malament perquè tots els éssers vius mereixen llibertat, el problema era que nosaltres estàvem a sobre.
Al mateix temps que al Bun Shana l'hi ha sortit la vena rebelde, han aparegut més elefants amb gent pujada a sobre. En un d'ells hi va la noia amb la que compartirem la resta del dia. És diu Johanna i és holandesa.

Poca estona més tard, hem deixat als elefants, i els tres ens hem sentat a dinar en el bancs on anteriorment ens han donat les classes teòriques. El fet de sentar-se ja no resulta tant còmode després d'estar montar sobre un elefant.
Quan hem acabat de dinar, la típica "morriña" post-aliment s'ha apoderat de mi, fins al punt que he fet una mini vecaïna en un dels bancs.
Quan he obert els ulls, un dels guies que s'assemblava al que canta gangam style, ha donat l'avís de que era hora d'anar a buscar els elefants.
Hem caminat uns 5min per arribar on tenien els elefants.
La Johanna anirà amb el mateix elefant que va estar ahir, l'Oscar amb un que és bastant gran, i jo amb el Bun Shana. Espero que s'hagi calmat una mica.
La ruta comença en direcció cap al riu. Són tot just 5min arribar al riu, un cop allà, els elefants (aquest cop si, fent cas dels cuidadors), han posat les potes a l'aigua i han caminat en contra de la corrent. És un riu petit i de no gaire fondaria.
La Johanna va la última, l'Oscar al mig, i jo davant.


L'elefant de l'Oscar va bastant empegat al meu, i tota l'estona em va tocant amb la trompa en busca de menjar.


Li dic que no en tinc, però clar, li dic amb català i em sembla que no m'enten. Com s'enteri el Wert, segur que li fa un monument.
L'experiència esta sent molt autèntica i divertida. Escoltes el soroll de les potes trencant l'aigua que els ve de cara, tu estas a sobre d'ells, notant com mouen el seu gran cos. Un altre cop, experiència impressionant.
Tot el que hem après al matí no ens serveix de res perquè són els cuidadors qui van guiant als elefants.


Quan ens hem endinsat uns quants metres riu amunt, el meu elefant, nose si per iniciativa pròpia o per ordre del seu cuidador, s'agenolla i és tomba dins de l'aigua. Puc resistir el primer cop,


però el segon em tira a l'aigua.
Sembla que hauré de quedar-me allà perquè el Bun Shana s'esta donant un bany dels que fan història.
Radere del Bun Shana els altres dos elefants també es donen un bany.


Els tres estem amb l'aigua fins als genolls observant com aquells animals de tones de pes es revolquen a dins de l'aigua com si fossin uns nens petits.


És espectacular, indescriptible i al.lucinant. És aquest moment quan disfrutem més. És un instant d'aquells en que s'atura el temps i tornes a l'infantessa, on res importava, només eres feliç i punt.

Els tirem aigua, els respallem al mateix temps que ells es queden tombats amb l'aigua del riu cobrint-los mig cos. El Bun Shana agafa aigua amb la trompa i la expulsa a forma de mànguera. Un cuidador ens diu quan tingui l'aigua a la trompa, li podem agafar i apuntar cap on volguem. Bona cosa ens ha dit. Un a un, tots tres, no podem resisitir la tentació i ens mullem fent servir la trompa d'en Bun Shana a forma de pistola d'aigua.


Com ens la "gozem".


Per la meva part estic disfrutant com un nen, m'ho estic passant... més que bé, entre bé i molt bé, superbé! I per la cara que tenen l'Oscar i la Johanna sembla que també.
Xops de dalt a baix, és moment de tornar a pujar sobre els elfants i enfilar el camí de tornada. Ara anem a favor de la corrent, però la velocitat és la mateixa, no crec que els elefants notin la més mínima diferència.
Arribem al campament base (on hem dinat), ens despedim dels nostres amics (cuidadors i elefants), ens canviem de roba i un altre cop dins la furgoneta. direcció l'hotel.

Avui ha estat un altre gran dia, viure de tant a prop amb els animals hem fa pujar la felicitat de cop.
Fent comparació amb el dia d'ahir, avui m'ho he passat millor, crec que és perquè interactues més amb els elefants que amb els tigres. És més autèntic, més salvatje.

La resta del dia, com ahir, ha estat descobrir la ciutat.
Durant la passejada, en el mercat nocturn m'he comprat una imitació molt ben feta d'unes Havaianes. Posteriorment, de tornada al hotel, hem passat pel carrer dels "Go go bar", són bars plens de dones i/o ladyboys que al veure't passar no paren de cridar-te perquè entris al seu local a pendre alguna cosa i lo que surja. No havia dit mai tants cops "no thank you" a tantes dones. Era com estar a la pell de El Duque. A la vegada que s'ha acabat el carrer, també s'ha acabat el sex-appeal. Ja tornem a ser del montón.


Chao Entrompao.




-