Hem arribat a mitja tarda, després d'un viatje d'1 hora en vaixell.
El ser l'illa més gran, malauradament no la converteix en un illa on no plogui, així que per no ser diferent de les demés, quan hem arribat, ha començat a ploure. Ja portem una setmana seguida on no veiem el sol, i on la pluja no ens ha donat ni un respir.
Desanimats per tornar a tenir pluja, decidim que marxarem de l'illa demà mateix. Ens sap greu no poder descobrir els racons d'aquesta illa, però caient aigua del cel constantment i sent una illa tant "gran", és fa molt difícil. El que volem és esquivar la pluja, així que demà marxarem cap al nord. El temps a l'illa l'hem dedicat a aconseguir la manera de marxar.
Finalment, després de tenir unes petites complicacions en reservar el transport, aconseguim un parell de bitllets de tren per marxar demà cap a Chiang Mai.
Serà un viatje de més de 24 hores. Primer de tot un vaixell ens ha de portar a Surat Thani (3h), posteriorment allà hem d'anar a l'estació de tren per marxar cap a Bangkok (12h), després al arribar a Bangkok hem d'esperar 3 hores per agafar un altre tren que ens ha de portar a Chian Mai (12h). Només de dir-ho ja m'agafen tots els mals.
Com la pluja no ens deixa treba, marxem aviat a dormir i descansar bé, per suportar el llarg viatje. La putada, és que l'habitació la tenim a sobre un bar-restaurant on tenen un karoke, i hi ha un senyor Tailandés que canta fatal, i ens esta tocant una mica la moral, per no dir una altra cosa.
El dia següent ens despertem amb l'adorable cant dels ocells. Després d'escoltar el del karaoke d'ahir, qualsevol soroll és celestial.
Amb les piles a tope, a les 12:00 del migdia comença la marató (res a veure amb la de tv3).
El primer tram, el del vaixell, passa volant. Això es bufar i fer ampolles. El segon tram, el del tren de Surat Thani a Bangkok... mmm comença amb 2 hores de retard!! Vam escollir aquest tren perquè ens donava més fiança per no perdre el següent, però anava amb tant retard, que un tren que sortia més tard i que no vam escollir perquè ens semblava molt just, acaba sortint abans que el nostre, jajaja. En fi, una bojeria.
Quan per fi arriba el tren, pujem al vagó.
Aquest serà el tram més dur, primer perquè és tota la nit viatjant (de 20:00 a 08:00), i segon, perquè anem en la classe més baixa i els seient no estan fabricats per dormir precisament. L'escena que s'acaba produïnt és: El Oscar dormint al terra a sobre d'un pareo, equipat amb un antifaç (era com un homless però pijo) i jo dormint en un seient de 1 m x 30 cm. L'esquena, ossos i demés acabent fets pols! Apart que no dorms més de 5 minuts seguits, tota una aventura. Per fer-ho encara més autèntic, el retard que portava el tren, ens feia pensar que podriem perdre el següent tren cap a Chiang Mai. Per sort, arribem a Bangkok 40 min abans de que surti el tren que ens ha de portar a Chiang Mai. Tot i aixì, el viatje se'ns a fet bastant curt.
El tercer tram, comença esmorzant a tota pressa. Tenim 40 min per menjar alguna cosa i trobar la plataforma d'on surt el nostre convoi. Ho fem tot com un rellotge suïss, al mil.límetre, cosa que no passa amb el tren. Tant còrrer perquè et diguin que surt amb un retard d'1 hora. Que hi farem, paciència jaja. Quan s'acaba l'hora d'espera, entrem al tren. Aquí anem en 2a classe, quin luxe. Tenim seient abatibles, i endolls per càrregar el mòbil. Ah, també tenim aire-condicionat... sembla Alaska aquest vagó. Les 12 hores d'aquest trajecte, ens semblen el doble del que haviem fet tot just abans, i això aue ens donen esmorzar, dinar, beure...Suposo que deu ser pel cansament acumulat i/o per estar tota l'estona encongit del fred que feia i per un monjo que teniam al costat, el qual no estava molt bé del cap, ja que llegia un llibre com el "cortocircuito" però un cop radera l'altre durant més de 6 hores.
A les 22:00 de la nit del dia següent, per fi hem arribat a la desitjada Chiang Mai, ah, i no plou!!
Chao mojao.
No hay comentarios:
Publicar un comentario