Després de dos autobusos, hem arribat a Kanchanaburi, ciutat on hi ha un tram de la "Death railway" (durant la segona guerra mundial, van morir més de 100.000 persones en la construcció d'aquesta via), i a prop del parc nacional Erawan. Com sempre, ho hem fet sense reserva d'hotel, aquest cop però, quasibé ens surt malament la jugada. Hem hagut d'anar a més de 7 hotels i caminar amb les motxilles a l'esquena durant més d'una hora, per finalment trobar habitació a l'última opció que ens quedava per mirar. Roçant el pal... Degut a la precària situació en què ens trobàvem, hem hagut d'acceptar el preu (690bt per nit), això si, l'habitació és la millor en la que hem estat.
El trajecte des de on erem fins a Kanchanaburi no és molt llarg, però el haver de passar per Bangkok i la búsqueda d'habitació, ens han tret molt temps i no ens en queda massa per visitar la ciutat, així que només ens hem pogut permetre passejar pel carrer que va paral.lel al riu que divideix la ciutat, on hi hem trobat lo típic: restaurants, bars, 7 eleven, sales de massatges, parades de menjar al carrer.
Al tornar al hotel, el qual esta a l'altra banda del riu, ja disposats a anar a dormir, hem vist que en el "Death bridge", pont de la "Death railway", feien un espectacle de música i focs artificials, i just al costat és veia gran quantitat de llums. Ja tenim plans per demà a la nit, ens passarem per la zona a veure que ens trobem. Ara toca dormir com a reis en la nostra habitació de luxe.
El segon dia a Kanchanaburi, l'hem dedicat a les cascades de Erawan. Abans però, hem esmorzat al hotel i hem aprofitat per preguntar per l'espectacle del pont. Ens han dit que el fan tota la setmana.
Per arribar a Erawan, has d'anar-hi amb bus, al qual pots pujar-hi a l'estació d'autobusos o parar-lo al mig del carrer. La segona opció és la que hem pres, ja que l'estació esta bastant lluny del hotel. Així que quan hem vist el bus, hem aixecat la mà, i molt amablement el conductor ha aturat el vehicle i hem pogut pujar. Després d'1 hora de bus, hem arribat a les cascades.
El lloc esta ple de turistes, però també de gent tailàndesa que venen aquí rotllo a fer una barbacoa. Personalment, m'agrada més això, que les barbacoes de la Salut que hi ha a St Feliu.
Les cascades es reparteixen en 7 nivells, i en cada una d'elles et pots mullar, però no en totes et pots banyar en les seves fredes aigües. Fins i tot hi ha alguna cascada que te tobogans naturals, i és aquí on més estona hem estat i més bé ens ho hem passat.
A un dels tobogans hi havia un tailandés que intentava tirar a dos amics seus, i jo m'he permes el luxe de tirar-los a tots tres tobogan a baix.
Després de veure tots les cascades, algunes més divertides que boniques, i algunes més boniques que divertides, hem agafat l'últim bus que torna a la ciutat. L'anècdota d'aquest bus amb tota la tapisseria rosa, és que el conductor no media més de 1,50 metres, el seient era rotllo Recaro, i el vidre de davant tenia tantes pegatines que només deixava una petita part per la visió de la carretera, amb tot això la pregunta que ens hem fet ha estat: Com collons veurà per on esta conduïnt???!!! Ha engegat el motor, i.... quilómetre a quilómetre ens ha portat fins a Kanchanaburi. La resposta al nostre dubte no la sabrem mai, però d'alguna forma, aquest petit home veu la carretera.
A la nit hem anat a la zona del "Death bridge". Com no sabiem l'horari, hem pagat 20bt per l'entrada i només hem vist el final de l'espectacle. Per sort, la zona de tantes llums que haviem vist el dia abans, és una fira. Hem passejat veient productes tailandesos, escoltant música tailandesa, envoltats d'olors provinents de les parades de menjar, i he vist la primera paradeta amb cucs, cucaratxes, i diferents insectes fregits... no ens hem atrevit a probar-los i això que hi havia un pare comprant aquestes delicioses "xuxeries" al seu fill d'uns 6 anys.
Chao Cascao
No hay comentarios:
Publicar un comentario