Acabada la ruta turística, hem compartir dinar i conversa amb les simpàtiques del Berguedà.
Sense temps per més, un taxi m'ha portat al aeroport i allà un avió m'ha dut a Banjarmasin, una ciutat de l'illa de Kalimatan. Quan he arribat al hotel, m'esperava el senyor (Yadi és diu el bon home) que m'havia de programar les activitats lúdicofestives que faré a l'illa, viure un mercat flotant i anar a veure orangutans.
L'endemà, ben aviat (a les 05:00), en Yadi m'ha recollit al hotel i m'ha portat a un bot en el que farem el trajecte fins arribar al mercat flotant.
En poc més d'1 hora hi hem arribat. Quants bots!!
Estan tocant-se els uns amb els altres,
quasibé tots són dones, i menys un que ven roba,
els demés venen fruita i/o verdures.
Al contrari del que m'esperava, hi ha pocs turistes, jo i un parell més, cosa que fa que tot sigui més autèntic.
Després del mercat el meu próxim destí, és Pangkalan bun, des d'on partirà el bot en el què passaré els 3 pròxims dies.
La millor alternativa per anar a Pangkalan Bun és l'avió. Malauradament tots els bitlles s'han esgotat, així que l'únic que em queda és el bus.
20 hores!!! Sisi 20 hores de bus... he sortit a les 09:30 i he arribat a les 05:30 del dia següent. Ah, i la carretera riute'n del que en diem camins de cabres. En fi, que he acabat baldat. Quan he arribat, m'han preparat un llit en el bot i allà he dormit fins a les 12:00.
A les 15:00 ha arribat una parella, formada per una Indonèsia i per un Holandés. Amb ells compartiré el creuer. Ara que ja hi som tots, ja podem empendre la marxa.
El bot ha engegat motors, soltat amarres, i seguint les aigües d'un riu, hem entrat en la selva més real i autèntica que he vist fins ara.
Té alguna cosa, que la de Thailàndia no té.
Flipant per trobar-me alla al mig, el dia no ens ha donat per molt. Hem vist monos amb un nas extranyament gran,
i quan el sol ens ha abandonat, hem amarrat el bot, i hem fet un petit trekking on hem vist formigues gegants ( entre 2 i 3cm) i alguna aranya (continuo sense veure taràntules i jo en vull veure!). Hem sopat i a dormir que demà ha de ser un gran dia.
Per sort el dia ens desperta amb un cel immaculat.
Esmorzem, i ara si que és hora de veure el que hem vingut a veure.
El percentatge de que puguis tenir aprop un orangutà, diria que és del 100%, per què? Doncs perquè dos cops al dia els hi donen menjar.
Al matí hem vist un del grans mascles dominants (el més gran de tots es diu Tom, li diuen King Tom) el qual s'ha menjat casi tota la cistella que havien deixat els senyors que els porten els aliments.
És increible, quan els miren als ulls, tens la sensació que pots sentir el que estan pensant.
Mentres estava amb la boca oberta veient com menjava el gran mascle, dos nois, un d'ells amb micro i l'altre amb una càmera, s'han apropat i m'han fet una entrevista. Ha sigut divertit perquè no m'enterava de la meitat del que em preguntaven jajajaj.
Després hem entrat en una zona del riu, on l'aigua era negra! Semblava un mirall!
Nose a que és degut n'hi ho he preguntat, però és espectacular. En aquesta part del riu es on es podem veure cocodrils, però... avui estaven amagats.
Per la tarda hem anat a la zona on viu el king Tom, però no hem tingut sort i no ha vingut, tot i així hem disfrutat observant aquests grans animals, podria estar-hi tot un dia sense mourem del lloc, només presenciant l'espectacle de la selva.
El toc curiós, ha estat quan ha començat a plouré, i una mare que portava el seu fill enganxat, s'ha fet un paraigües amb les fulles d'un arbre.
Per la nit, després de sopar, els llampecs i trons s'anaven atançant, fins que han arribat atrapat. Ha sigut un altre moment "top" del viatge. Estava estirat al llit, escoltant la forta plujant xocant contra la teulada del bot, la llums dels llampecs es colava entremig dels toldos, els trons es feien notar, de fons el concert que els animals de la selva toquen cada nit, i per rematar-ho i gràcies al meu Galaxy ,escoltant una de les cançons que més m'agrada. Ha sigut un moment que crec recordaré tota la vida, he sentit com si formes part de tot alló... Indescriptible.
L'últim dia, després de tot el que vaig viure ahir, ha sigut molt light. Només hem visitat un petit poble. Avui ni orangutans, ni monos, ni aigües negres.
Durant el camí de tornada, hem dinat, i a les 11:30 el viatge s'ha acabat.
Quina llàstima, s'ha fet molt curt... Ha estat una experiència increible, apart de tot el que he escrit sobre la selva i els animals, la gent del bot s'han portat molt bé, tant el guia, com el capità, la cuinera (quin menjar, mare de déu! boníssim) i l'ajudant. Ah! i la parella era molt divertida jeje ella no parava de riure i ell no parava de fer bromes.
Posteriorment, he anat al aeroport per marxar avui mateix, però tots els avions anaven plens. L'únic que he pogut aconseguir, és un bitllet per demà que em deixarà a Solo, una ciutat que esta a més de 10hores d'on vull anar. Això vol dir que com a mínim perdre dos dies per arribar al lloc on em dirigeixo.
La propera parada és el volcà Bromo. Espero que no perdi massa dies per arribar-hi.
Chao Orangutao
No hay comentarios:
Publicar un comentario