Indonèsia

Havent passat tot el dia al aeroport de Bangkok i posteriorment tancat en un avió durant 4 hores, he arribat a Indonèsia.
Ja torno a tenir les piles càrregades, el canvi de país t'omple d'energia. La part negativa de canviar d'un lloc a un altre, és que quan ja estaves habituat a una forma de fer, mitjants de transport, menjar, cultura, hotels, preus, etc...has de tornar a començar de nou, i et sents un pardillo un altre cop, et ve aquella sensació de que tota l'estona t'estan prenent el pèl.

Acabat de passar el tràmit del visat, a la zona de taxis del aeroport de Surabaya, una noia alemanya m'ha preguntat si tenia hotel. Jo en portava un de reservat però era un pèl car pel seu pressupost. Tot i així hem compartit un taxi fins a la ciutat. A l'hora de pagar, la noia no portava moneda d'Indonèsia, així que li he canviat moneda local per uns dólars. Sempre hi ha gent que va menys preparada que tu, i això que portava més d'un any viatjant. Ella s'ha quedat en un hotel aprop de l'estació de bus, i jo he anat al que tenia reservat.

L'endemà, he aprofitat per descansar bastanta estona, després he anat a l'estació de bus, i allà he pujat a un bus que després de 8h, m'ha deixat a la ciutat se Yogyakarta. Des d'aquesta ciutat, ofereixen uns tours als temples Borobodur i Prambanan, la raó per la que he vingut aquí.
Són les 22:00 hores i al arribar al hotel, ràpidament he reservat el tour per l'endemà. El taxi hem passarà a buscar a les 05:00 hores... quina matinada!! Sopo una mica i pal sobre que me voy!

Riiingg riiiing, bueno no, tinc una canço com a despertador, però si escric la lletra no s'entendra que és un despertador, en fi, que són les 05:00 i el taxi ens passa a buscar. Som una parella francesa (una mica rancios) i jo.
Quan queden 5 minuts per les 06:00 hores, hem arribat a l'entrada del temple Borobodur, el qual, és el temple budista més gran del món.
A l'hora en punt obren les portes. Per entrar has de lligar-te un pareo a forma de faldilla. Si no en portes, cap problema, ells t'en deixen un.
Després de caminar uns quants metres, arribes al temple. Esta envoltat de vegetació i aixó fa que no el puguis veure fins que quasibé estas davant. És un temple en forma piramidal.


Té diferents pisos. Les pareds dels primers pisos, estan plenes de figures gravades.


Als pisos superiors hi ha moltes "campanes" budistes en l'interior de les quals hi ha budes, algunes campanes però estan trencades i pots veure el buda de l'interior.








Per sort, els núvols ens deixen veure una mica el sol i fa que el temple lluiexi amb més força.
A primera hora, quasibé estem sols al temple, però a mesura que passa sl temps, van arribant nens i més nens. Venen d'excursió. Alguns d'ells, superant la vergonya que els frena, et demanen si és poden fer una foto amb tu.
Quan acabo la visita al temple, esmorzem una mica i marxem cap l'altra visita, Prambanam
Pranbanam és un gran temple hindú, patrimoni de la humanitat.





En aquest bonic i gran temple, ja hi ha milers de nens, i aquí si que lo de fer-se fotos és un no parar!! Si vols sentir-te com un famós, ves al Prambanan. Al final he sigut jo el que els ha demanat una foto... i casi és moren de l'alegria,


UN TURISTA QUE ENS DEMANA DE FER UNA FOTO AMB NOSALTRES! GUAAAAAU!

Per la tarda, ja que les visites han acabat a les 13:00 hores, he aprofitat per mirar vols cap a l'illa de Kalimatan. Allà vull anar a veure els orangutans.
Quan estava en una agencia de viatges,una noia indonèsia m'ha dit que ahir a la nit em va veure sopant... després de parlar una mica amb ella, i explicar-me que es de Bali, que treballa a Australia, que el seu avi és holandés i tal i qual pascual, hem pregunta que tinc pensat fer per la tarda. Jo li dic que vull visitar la ciutat una mica, llavors em pregunta si pot venir. Com m'ha semblat simpàtica, parla molt bé l'anglès i a sobre és del pais, li dic que si encantat.
Durant la visita a la ciutat, vec que la simpatia és va convertint en alguna cosa més.





Això em fa començar a dubtar de les intencions d'aquesta noia. Em voldrà robar? voldrà portar-me al llit i desbalijarme l'habitació? són algunes de les preguntes que em faig.
Finalment jo marxo al meu hotel i reservo el bitllet d'avió per l'endemà a la tarda. Amb aquesta noia quedem al vespre per anar a un lloc on toquen música indonesia en directe.
A l'hora en punt en la que haviem quedat, es presenta al meu hotel. Hem porta a un lloc, on en un escenari van cantant diferents noies, i a la pista de ball, només hi ha uns quants homes ballant d'una forma un tant particular. Veient tal espectacle no tardo en dir-li que no m'agrada massa. No hi ha problema, al costat d'on tinc el hotel hi ha un bar "LUCIFER" on toquen música en direct, aquesta noia té solucions per tot. Arribats a aquest punt, ja nose com treure-me-la de sobre. Al principi m'havia semblat simpàtica, però ara ja li vec el punt de bojeria que té.
Per sort, al "LUCIFER", hem conegut uns italians, els quals han sigut la meva salvació. Ens hem posat a parlar amb ells, i jo he començat a passar de la noia. Entre cervesa i cervesa, ballant i cantant ( música reage en directe molt bona) un dels italians cada vegada estava més interessat en ella, perfecte!!
Al mateix bar, m'he posat a parlar amb dos noies de Berga, una de les quals s'havia delatat vestint una samarreta d'alguna trobada. Per fi parlava català amb algù, m'ha costat i tot, ja no m'enrecordava. Durant la conversa amb l'Emma i la Raquel, i ajudats per la cervesa, quedo amb elles demà al matí per fer turisme per la ciutat. Mentres parlava amb les meves noves amigues, la noia indonèsia amb cara de pomes agres, m'ha dit que marxava a menjar alguna cosa amb un noi italià. No ha pogut acabar millor la nit, he parlat amb català amb dos noies de Berga, he rigut, he ballat, i m'he tret de sobre la indonèsia.




Chao Timao