Bangkok

Després de resfrescar-nos a Kanchanaburi, toca l'últim plat del viatge.

Hem arribat a Bangkok als voltants del migdia. La zona on hem decidit allotjar-nos esta al costat del carrer Kao San Road, el carrer per excèl.lencia dels backpackers. Aquest carrer podriem dir que és un punt de partida on molts backpackers venen per després marxar a un altre lloc del sud-est asiàtic. Aqui és molt fàcil conseguir vistats, transports, i tot el relacionat amb el món dels "motxileros". En canvi algo tant sencill com trobar habitació ens ha costat més del compte. Finalment ens hem quedat en un trunyihabitació per la qual hem pagat més de 600bt. Demà tenim l'intenció de reservar en un altre hotel.
El temps que hem perdut buscant allotjament, ha fet que no tinguessim més temps que donar una volta per Khao San Road, el qual per la nit te molta vida, sopar, i fer un parell de cerveses. El primer dia a Bangkok ha estat una simple presa de contacte.

El segon dia a la gran capital, ha començat amb la reserva d'un altre hotel. Més tranquils per poder dormir en un millor hotel i més bé de preu, encara que una mica allunyat del centre, hem anat a fer el guiri.
Hem visitat el gran palau reial, i un parell de temples que hi ha al costat.
Per entrar al palau reial, no pots anar amb patalons curts, i com tots dos anavem amb bermudes, hem hagut de llogar uns pantalons de xandall al més pur estil "yonki", només ens faltava la litrona o el tetabrik de Don Simón.

El gran palau és espectacular.





Dintre el mateix recinte, es troba el temple on hi ha el famós Buda Maragda.





Tenia el pensament que era una figura molt més gran del que és, tot just deu fer 1m d'alçada. Segons l'època de l'any que és, el vesteixen d'una forma o altra.


Té 3 vestits, un per época de pluges, un altre per l'época seca i un altre per l'hivern. Ara portava el d'hivern.

L'últim temple que hem vist, ha sigut en el que es troba el inmens buda reclinat. Fa 45m de llarg per 13m d'alt. Al no estar al aire lliure fa que no puguis observar-lo en tota la seva extrema grandària. Tot i així, impressiona una mica.





Al sortir del temple la nostra estimada pluja ens ha vingut a fer una visita, per sort ha estat una visita de metge.
Com haviem de canviar d'hotel no hem tingut temps per massa més.

Ja que l'hotel esta una mica allunyat creiem que anar amb taxi és la millor opció. Els taxis tenen taximetre, però sinó demanes que te'l possin, et cobren el que acordis (sempre surten guanyant ells). Sabent això, hem parats uns quants taxis, i tots et donàven la mateixa resposta: No volen posar el taximetre perquè és una hora on hi ha molt trànsit. Així que finalment, després d'intentar-ho amb una decena de taxis, hem hagut de rendir-nos i hem acordat un preu amb un taxista. Pensàvem que lo del trànsit dens era una "argucia" del taxista per no posar el taximetre, però quan per fer un petit trajecte hem tardat una hora, ens hem adonat que no ens prenien el pèl. Veient el caos circularori, li hem dit al taxista que ens deixes a una estació del Airport Link, una via elevada que va des de quasibé el centre de Bangkok fins al aeroport. Com l'hotel esta just al costat d'una estació del Aiport link, hem cregut que aniriem més ràpid. I així ha estat, en 15min hem arribat al hotel, quan amb el taxi segurament haguessim estat més d'1 hora.
L'estació esta just al costat del hotel, tant al costat que la via esta a escassos 20 metres de les habitacions. Sort que per la nit no circula cap tren...


Per la nit hem sortit a fer unes birres... Per on? Doncs una de les coses que has de veure a Bangkok és, "Les zones d'alterne". Hi ha 3 zones i nosaltres n'hem visitat dos. La primera a la que hem anat es diu Soi Cowboy. Es podria descriure com el carrer amb més locals destinats al comerç sexual del món, i si hi ha algun carrer que en tingui més no puc ni imagianr-me com pot ser. Hem entrat al primer local que hem vist i...ens hem quedat sense paraules.


El local tenia dos pisos, tots dos amb un petit escenari al mig, i a cada un d'ells hi debia haver unes 20 noies ballant a ritme pausat i desganat.
El tema funciona de la següent manera, tu entres, només entrar una cambrera et busca lloc de seguida, t'assentes, demanes beure, i vas mirant les noies, si t'agrada alguna és ben sencill, totes porten una xapa amb un número, només cal que demanis a una cambrera quin número t'agrada i ja esta. Són mercats de sexe, però mercats a lo béstia!
Posteriorment hem anat a una altra zona, aquesta és diu Nana Plaza, és una plaça amb tres pisos i en tots ells hi ha locals de prostis.


Aquí també hi ha bastants ladyboys i algun d'ells et fot mà al descuït. En un dels pisos, uns nois ens han demanat que els fessim una foto, i a partir d'aquí hem acabat anant tots 4 a beure cerveses en un d'aquests locals. Els dos nois (Andy i Adam) són de Gales i beuen cervesa com si fos aigua! Apart, estan bastant malament del cap, especialment un que fa 2mx2m.
I així hem acabat la nit, bebent cerveses amb dos colegues de Gales mentres veiem com al costat, una noia d'uns 50 kg tirant amunt, anava posant calent a un home d'uns 200kg tirant avall.

El tercer i últim dia a la capital, ha estat la despedida de l'Oscar. Demà a primera hora del matí te l'avió de tornada cap a la freda realitat de l'hivern català.
Al matí, primer de tot hem demanat a un taxi que ens portes a una botiga on el Zebra pogués comprar samarretes oficials (no falsificades) de la selecció Tailandesa de futbol. En una ciutat com Bangkok, el difícil és trobar una botiga on venguin samarretes originals, així que hem estat bastanta estona buscant la tenda. Tot seguit li hem dit al taxista que ens portés a reservar entrades per uns combats de Muay Thai que fan en un estadi per la nit. Ja que la ciutat és tant caòtica, hem estat una altra bona estona per arribar on es reserven les entrades, i al cap i a la fi no ha servit de res, ja que ens han semblat molt cares i no les hem comprar. Hem llegit que si vas al estadi a comprar-les, et surten més barates.
Després de tot això el que hem fet ha sigut visitar China Town. Com el seu nom indica, tot esta amb xinés, des de els restaurants, fins a la gent que camina pel carrer. En aquest barri hi ha un dels coneguts temples de Bangkok.





Hem dinat/berenat, hem tornat al hotel a deixar el ki de turista, i ens hem encaminat al estadi on fan Muay Thai. Quan hem arribat, ja feia una estona que havien començat. Les entrades, finalment ens han sortit 5 euros més barates, no és gran cosa, però amb aquest diners et pots pagar una nit d'hotel.
Mai a la vida havia estat en un estadi mirant un combat, sigui l'especialitat que sigui, però després d'haver vist en directe uns quants combats de Muay Thai, no crec que hi hagi res més espectacular.
L'estadi és circular amb un ring al mig. La zona de seients és reparteix pel voltant del ring (és on erem nosaltres)i primera graderia. A la segona graderia, radere d'unes reixes, hi ha el públic que esta de peu. En total, l'estadi deu tenir capacitat per unes 2000 persones.


Durant els combats, un parell de senyors no paren de tocar tambors, i el públic que esta de peu, a cada cop que es donen els lluitadors, criden com a bojos. És un ambient espectacular.
Quant als combats, he de dir que jo no duraria ni 10 segons. És donen unes castanyes impressionants! Al veure com es repartien tal somanta de bastons, he estat tota l'estona amb una tensió exagerada, fins i tot a mi em feien mal els cops.
En total haurem vist uns 5 o 6 combats, i l'últim de tots ha sigut el més exòtic, lluitaven un francés contra un japonés. Al 3r assalt el francés ha començat a sagnar, i això més alguns cops espectaculars que ha intentar donar, li han donat el suport del públic. Entre assalt i assalt,no paraven de corejae el seu nom "JEE JEE!! JEE JEE!!". Finalment, després d'esgotar els assalts, el japonés ha guanyat el combat.

Al dia següent ens m'he despedit de l'Oscar. Company, ha estat un plaer compartir aquest mes amb tu, ens ho hem passat de puta mare! Ara es fa dur tornar a estar sol. Ens veiem a la tornada. Recorda, FRIED RICE!

Per la meva part, he aprofitat el dia per anar a comprar a un gran centre comercial. He comprar un polo Ralph Lauren i uns pantalons Billabong per 10euruuuuuus ehhh!
A la nit, he anat al Bayoke sky hotel, on tenen una terrassa giratòria, des d'on pots veure tot Bangkok, recomanable al 100%, a més a més, amb l'entrada t'entra una beguda en un bar del pis 76, tot molt cool.





He sopat al carrer per 40bt i amb poques ganes de més, ja que demà marxo a Indonèsia, he anat aviat a dormir.

I fins l'etapa a Tailàndia, país que sense tindre cap de les meravelles del món, t'atrapa. La gent encantadora, amable, platges precioses, cantitar de coses a fer... en fi, possiblement ens tornem a veure Thailand.


Chao Thailao.