A les 08:00 del matí, l'empresa del kayak, ens passa a buscar pel lodge, i d'allà, ens porten a les seves instal.lacions, on ens donen una fabulós conjunt de malles a ratlles i armilles salvavides.
Com ja em va passar a Halong Bay, la boira espesa no deixa veure més enllà d'uns metres, i a més a més, una pluja constant ens acompanya tota l'estona.
Per tant, la meva experiència al fiord, ha estat poc més que entretinguda. Estic segur, que amb bon temps, ha de ser espectacular remar per aquestes aigües.
Durant les hores que ha durat l'excursió, les coses més interessants, han estat quan; ens hem aturat a dinar, i una gavina s'ha posat a sobre dels kayaks. Es veu que aquesta gavina és la més llesta de totes, i sempre que veu als kayaks junts, s'apropa a veure si pesque alguna cosa.
L'altra cosa interessant o divertida, ha estat quan he hagut de posar-me de peu al kayak (el qual compartia amb una noia alemana), baixar-me una mica les malles i ajudar a pujar la temperatura del aigua, ja que no em podia aguantar més la pixera. Sisi, ha estat un moment estelar, em sembla que la resta de kyakistes han flipat una mica, però quan la bufeta diu prou, no s'hi pot fer res. He fet tots els intents per arribar a terra lo abans possible, però els meus braços no han donat per més, i he hagut de miccionar fent equilibris per no caure del kayak. Quina bonica imatge per un lloc tant idílic.
Després del kayak, he tornat al lodge, m'he fotut una megadutxa d'aigua calenta, i he aprofitat per càrregar aparells i bateries a la sala d'estar. El dia no acompanya per fer res més, així que me'n torno a dormir a la malaida campervan.
Al dia següent, el sol llueix tant com la llei de murphy. Avui que marxo, fa bon dia... en fi, no sempre es pot estar de sort.
Ja que el sol brilla, abans de marxar de Milford sound per dirigir-me a Queenstown, em paso una estona contemplant el meravellós fiord on ahir vaig estar remant.
Amb una mica de pena per no haver pogut disfrutar de Milford Sound com m'hagués agradat, començo el camí cap a Queenstown. Per arribar-hi, he de tornar a passar la carretera que tant em va agradar l'altre dia i això ja es un regal.
A la meitat de camí cap a Queenstown, arribo un altre cop a Te Anau, on per fi tinc cobertura al mòbil i truco als de la companyia de la camper, per arreglar el meu problema amb les chinches.
L'única solució que em donen, és anar a Queenstown (per sort es on em dirigeixo), on avui tornen una campervan. Però com no tenen seu a Queenstown, no me la podràn preparar, és a dir, que me la trobaré tal i com l'hagin deixat els últims inquilins. Si no té chinches, més completament indiferent com estigui la camper.
Com quasibé totes les carreteres del país, la que porta a Queenstown, et deixa sorprés a cada revolt.
Un cop a Queenstown, paso pel pàrquing del aeroport, on esta acampada la nova camper. Per sort, esta bastant neta, és més nova, i té el dipòsit de gasolina ple.
Abans de fer el canvi de camper, vaig a un hostel i poso a rentar tota la meva roba. Les motxilles les rento com puc amb un respall.
Aprofito el que tarda la rentadora, per tornar al aeroport, i ara si, canviar la camper, bye bye fucking bedbugs (això espero), aquesta nit passareu gana.
Quan arribo al hostel, trec la roba de la rentadora, i la poso a la secadora dos cops, per si acàs a alguna chinche se li havia acudït d'establir el seu domicili en la meva roba.
Abans de posar-me al llit, poso una altra rentadora amb la roba que portava avui, seguint la frase feta de "más vale prevenir que curar".
Ara si, marxo al llit a descansar una mica, amb la pau i tranquil.litat de saber que no m'hauré de despertar a mitja nit a matar chinches.
Aviam quina de les múltiples acitivitats i esports que es poden fer a Queenstown acabaré fent demà.
Bona nit, chinche malparit!
No hay comentarios:
Publicar un comentario