Un cop amb el cos en marxa, hem recorregut el primer dels milers de quilòmetres que ens queden.
En el primer tram, es tracta d'arribar a Adelaida. És la part del trajecte previa a l'entrada al Outback.
Com avui no ens hem pogut dutxar, ens hem aturat en una zona de pícnic, i en un grifo que hi havia a uns 50cm del terra, el Manel i jo ens hem fotut una dutxa al estil xeco-xeco 2.0. És l'evolució del xeco-xeco 1.0, on només fas servir una mica d'aigua per rentar les teves parts intímes. En el 2.0, es dona un pas endavant, el sabó entra en escena i ajuda a conseguir una llimpiesa més profunda.
Ens anem tornant la conducció amb el Manel.
Avui es el primer, de dos dies, on el nostre principal objectiu és fer quilòmetres i quilòmetres de carretera.
Quan creuem Port Augusta, entrem a la Stuart Highway, carretera que creua de Nord a Sud, tot el continent Australià.
Enmig d'aquesta carretera, el sol, el cel, i els núvols, ens regalen una posta de sol impressionant.
Aconseguim arribar fins a Woomera, un petit poble de 4 carrers, on pasem la nit en una benzinera/cafeteria.
L'endemà, sortim de Woomera, i ens endinssem en el outback Australià. La primera cosa que ens crida l'atenció, són uns llacs que hi ha al costat de la carretera. Des de la camper, sembla que l'aigua sigui blanca.
Al tercer llac que veiem, ens aturem a inspeccionar-lo.
La primera sorpresa, és la quantitat de mosques que et venen a rebre, només baixar del vehicle. És una benvinguda a gran escala.
El llac, esta sec, i el que fa que de lluny es vegui blanc, és un mineral de color blanc, que suposo deu portar l'aigua, i quan aquesta s'evapora, el mineral es queda sec i enganxat al terra.
De tornada a la camper, sobresaturats de mosques, una de les tocapilotes, s'ha atançat tant, que me l'he tragat.... El Manel s'enfotia, però poc més tard, ha sigut a ella que li ha entrat una mosca fins a la gola, en el seu cas, un super estosèg li ha permés lliurar-se de la mosca i a la vegada matarla, ja que s'ha quedat empegada al salpicadero de la camper.
A partir dels llacs, les carreteres semblaven infintes,
la calor es tornava cada cop més sofocant, el paissatge àrid i rojenc, feia que els paissatges siguessin extraordinàriament extranys.
Però l'Outback te molta vida; hem vist el típic ocell Australià de coll blau,
corbs, aguiles d'un tamany gegantí,
un grup d'ocells de color blanc,
i com no, cangurs.
Tristament, ens n'hem trobat més de morts que de vius. Atropellats, a un costat de la carretera, els seus cossos, servien de menjar per corbs i aguiles.
En una aturada tècnica, per repostar el vehicle, ens hem fet amics d'uns aborígens i un pseudoaborígen/friki.
La dona és nativa de l'Uluru, i ens ha demanat que no l'escalem, ja que per ells, és un lloc sagrat.
Aquesta nit, el lloc escollit per sopar, és a una banda de la carretera.
Les nits als deserts són "something else". L'única llum que hi ha, és la de la nostra camper, i la de milions i milions d'estrelles que pengen del cel.
Abrumador. Abans d'estar en alguns deserts, entenia la paraula "desert" com una cosa negativa, on no hi havia res, però ara, puc dir que aquell res és magnífic.
Després de sopar, hem conduït una estona més, només acompanyats per cangurs
i algun Road Train, i hem arribat al resort que hi ha als voltants de l'Uluru.
Dormirem al pàrquing del resort, preparats per l'edemà alçar-nos bén aviat, i veure la sortida del sol ja davant de la gran roca Uluru.
Adéu i que t'aixequis amb bon peu!
No hay comentarios:
Publicar un comentario