En el Saloon, ens hem begut un parell de cerveses cadascú. A la Roberta li han estat suficents per agafar una bona taja! en el meu cas, anava una mica tocadet però controlant jaja.
Alice Springs, és una ciutat d'uns 26.000 habitants, molt d'ells aborígens. No tinc cap cosa contra ells, però m'han produït sensació d'inseguretat, bé, a mi, i a la Roberta i al Manel. Sembla que els molesti la teva presència allà. A més a més, al Manel l'havien avisat que anessim amb compte, ja que robaven bastant.
Hem aturat la camper davant de la biblioteca de la ciutat, ja que tenia wifi gratuït. Estant allà, una aborígen, s'ha apropat a parlar amb nosaltres. Semblava que anés borratxa o drogada. Quan li hem dit que marxàvem a sopar, la noia volia venir amb nosaltres, i li hem hagut de dir que ens esperés, que anàvem a buscar unes hamburgueses i la tornariem a buscar. Encara deu estar esperant.
Davant de tanta inseguretat, hem aparcat la camper just davant de la comissaria de policia. És el lloc més segur que hem trobat per dormir.
L'endemà, primer de tot, hem anat a un Burguer King, a carregar els mòbils, i a connectar-nos al wifi gratuït. Seguidament, hem anat al aeroport a recollir el cotxe que tenim reservat. I que passa quan recolleixes un cotxe de lloguer? Doncs que sempre et sorprenen amb una pujada de preu per nose quins rotllos. Són uns lladres! En fi, nose perquè em sorpren
Doblement motoritzats, el Manel i la Roberta en el cotxe i jo amb la camper, hem començat el camí que ens portarà a la despedida de la que ha estat la nostra casa durant una setmana.
Ha estat un plaer compartir aquest moment en tant acollidora casa.
Ja només queda tornar a l'Uluru. 4 hores de carretera, en la que hem creuat una tempesta de sorra, i hem vist més camells.
Aquest cop però, ho fem amb el Hyunday vermell que ens han donat.
Quan arribem a l'Uluru, el sol encara no s'ha amagat, i com el ticket encara tenen validessa, anem a veure la posta de sol un altre cop. De camí al Sunset Point, ens trobem un altre punt, des d'on es veu l'Uluru i també The Olgas.
El sunset d'avui, té més color que el del altre dia.
Ara si que ja s'acaba la cosa. Hem aparcat el cotxe, justament on ens vam quedar a dormir la primera nit que vam arribar al Uluru, així demà tenim dutxa i bany gratis.
I allà, en aquell pàrquing, mirant l'última peli de James Bond al Ipad del Manel, s'ha acabat l'aventura pel desert. Ara queda dormir, i demà anar al aeroport.
Els llocs escollit per dormir són: Roberta als seients de radera, Manel de copilot i jo al seient del volant. Nose si ha sigut pel cansament acumulat, però he dormit més que bé.
Arribem al aeroport, ens enlairem, i deixem enrere el desert, i 9 dies en els que m'ho he passat de puta mare! Gràcies Manel, Grazzie Roberta!
Un cop a l'aeroport de Sydney, em despedeixo dels compis de camper i aventura. Ells es queden a Sydney, però jo em quedo al aeroport, ja que en poques hores, agafo un avió cap a Nova Zelanda, penúltima parada abans de tornar a casa.
Adéu Tomeu!
No hay comentarios:
Publicar un comentario