Un cop a l'estació de bus, he hagut d'esperar una hora, a que hem passesin a buscar els de la companyia on tenia la reserva del tour.
Es tracta d'un tour de 2 dies en la Fraser Island, l'illa de sorra més gran del món i patrimoni de la humanitat.
Una vegada a l'illa, un bus 4x4 ens estava esperant.
En aquesta illa, només hi ha camins d'arena, i "l'autopista" és la platja.
Després d'una estona en el bus, ens hem aturat per fer un trekking. El entorn m'ha recordat bastant al nord del pais (Rainforest).
Acabat el trekking, hem anat a dinar en un resort, on he aprofitat el buffet lliure per recuperar alguns del milers de grams perduts durant el viatge.
Com em sobrava temps de l'estona que ens han deixat per dinar, he decidit anar a la platja, que tot just esta al costat. Allà, mirant al hortizó, he vist que alguna cosa s'apropava. Poca estona després, he pogut comprobar que era un Dingoe (gossos salvatges).
En tot l'illa t'adverteixen del perill d'aquest animals, però el que he vist jo, ha passat pel meu costat quasibé sense mirar-me.
En la següent aturada, hem tornat a fer un trekking, el qual, a través de dunes,
ens ha portat fins a un llac on ens hem pogut refrescar del calor sofocant que feia.
Aquest llac, antigament era un riu, però amb el pas del temps, el vent ha anat movent la sorra de l'illa, fins deixar atrapada una gran quantitat d'aigua i formant així aquest oasis d'aigua dolça envoltat de dunes. El més divertit, ha estat baixar corrents les dunes, per acabar sumergin-te a l'aigua.
Refrescats, hem tornat a pujar al bus, per encaminar el camí de tornada al resort, sopar i descansar, per afrontar el dia de demà.
En el segon dia del tour, hem agafat l'autopista/platja, fins arribar a les runes d'un vaixell que es va quedar encallar en la sorra.
És molt divertit, veure com avegades, les ones impacten contra el bus.....
Passat el vaixell, hem continuat cap al nord, fins arribar a una altra zona per refrescar-nos. Aquest cop es tracta d'un rierol que acaba en el mar.
La gracia esta en, deixar-te portar per la corrent fins arribar a la platja.
També ha estat força bé, però la temperatura de l'aigua... diguem que ha fet encongir segons quines parts del cos. L'anècdota d'aquesta aturada, ha estat que, una noia, ha volgut fer una foto del grup, aleshores, ha posat la seva càmara sobre una tovallola (per no tocar la sorra de la platja), ha posat l'autodisparador, ha fet la foto i..... una ona més gran del normal ha arribat a la sorra. Quan la noia s'ha adonat del perill que corria la seva càmara, ha fet un sprint a lo Usain Bolt, i ha pogut salvar de l'inundació total la seva Canon. Tot i així, la càmara s'ha mullat una mica, però ha continuat funcionant.
Autopista un altre cop, fins arribar al nord de l'illa, on hi ha unes grans pedres que t'obsequien amb unes magnífiques vistes, per posteriorment, tornar ler on haviem vingut.
De tornada, ens hem aturat a dinar uns sandwichs, al costat de la platja.
Durant tota l'estona que ens desplacem amb el bus, no deixo de merevellar-me amb el cel, el mar i la platja.
L'última part del tour, ha estat la visita al llac Mckenzie. Com en el que haviem estat el dia anterior, és un llac d'aigua dolça, aquest però, es bastant més gran, i té les seves propies petites platges.
Per sort, l'aigua no estava tant freda com la del rierol.
Encara amb el banyador humit, he pujat al ferry que m'ha tornat al continent Australià.
L'illa m'ha sorprés, és una barreja de desert, bosc, llacs, platja, que li dona un toc molt autèntic.
Properada parada, Byron Bay.
Adéu Manlleu! @Critiright
No hay comentarios:
Publicar un comentario