Encara amb les coves a la memòria, he arribat a Ha Noi juntament amb els tres anglesos (la Kate i la parella Niki i David). Ells tenen el creuer reservat i pagat. Els he acompanyat a l'agència de viatges, amb l'intenció de reservar el mateix que ells. El creuer ja és bastant car de oer si, i al anar sol m'han demanat un sumplement extra... La cosa s'escapava del pressupost, fins que la Kate s'ha ofert a compartir el camarot amb mi. Gràcies a la meva nova companya de camarot, he pogut pujar al creuer sense que la cartera es resentis massa.
Amb tot pagat i tancat, hem pujat al bus que en 4hores ens portarà de Ha Noi, al port on ens espera el bot.
A les 12:00 del migdia, hem deixat terra ferma, i hem embarcat en un creuer de tres dies i dos nits. La mala notícia, és que hi ha una boira bastant important. Aveure si millora el temps demà i demà passat.
Quan al bot, he de dir, que ara entenc perquè és tant car. Esta tot molt nou, i tant el servei com el bot en si, són un luxe.
Ancla fora, motors en marxa, i reunió de rigor on el guia ens explica les pautes a seguir i el programa d'activitats.
Primer dinar a bord. El menjar, increible. Tot boníssim! Manjar de dioses!
Després de dinar, la copa i puro l'hem convertit en rem i kayak.
Durant unes 2 hores hem estat remant per les aigües de color turquesa que rodejen les milers de roques/illa que conformen aquesta meravella. La part negativa; la boira que amaga sutilment les roques del hortizó.
Al tornar al bot, alguns ens hem atrevit a saltar des de la coberta. Dic atrevit, no per l'altura del salt, sinó per lo freda que estava l'aigua... Palabraaaa!!!
Sort que al sortir de l'aigua un amable noi t'esperava amb una tovallola.
Quan s'ha fet fosc, el bot ha anclat, els cambrers ens han tornat a servir un menjar deliciós, i de postre, ens han posat la peli/documental d'humor "Top Gear", on tres homes occidentals amb una moto com a mitjà de transport, recorren els més de 1500km que separen el sud del nord de Vietnam.
El segon dia, hem tornat a fer kayak, tant a la tarda com al matí. El temps, i la boira seguien igual...
Sembla que m'haure de resignar a viure la badia en aquestes condicions. I si no n'hi havia prou amb la boira i fred, per la tarda, mentres estàvem en una de les moltes coves que s'amaguen en les gran roques, s'ha posat a ploure de valent.
A la nit, després de sopar, ens han donat dos opcions: Mirar una peli o pescar calamars. Obviament he triat la segona. El noi que ens ha deixat les canyes, ens ha comentat que avui és un mal dia per pescar calamars, ja que fa bastant vent. Tot i així n'hem pescat uns quants. El rànking ha quedat de la següent manera: Canada 2 points, Catalonia 2 points, England 1 point, France 1/2 point (han pescat un minipeix). M'auto proclamo campió al ser només un integrant el meu equip.
El tercer i últim dia (el temps continua igual), hem menjat un brunch al bot, i posteriorment, hem visitat un poblat flotant durant una hora.
Aquest cop no hem fet servir el kayak. El mitjà de transport ha estat una petit bot fet de bambú, remat per una jove noia vietnamita.
Al acabar la ruta al poble, ens han ensenyat com fan les perles amb les ostres.
De tornada al port, la boira ha deixat a la vista alguns núvols.
El dia no ens ha donat temps a més..... ahh! alerta! Que m'oblidava! Titotatinnn tatinn tatiiin toooo... Quan estàvem a punt d'arribar al port, he pujat a la coberta un momet, i m'he trobat als 4 makeys!
Cosa inquietant perquè ens els tres dies que he estat al bot no els havia vist, i això que el bot no és massa gran... Suposo que haurà estat per la boira.
Pròxima parada, Sapa, un petit poble del nord on rodejats de montanyes i camps d'arròs, hi conviuen una gran quantitat de petites comunitats.
Adéu Romeu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario