La principal raó per la que estic aquí, és que en aquesta illa hi ha Koales salvatges. Així que sense perdre temps, he anat al super a comprar menjar (aquí un no es pot permetre menjar en restaurants), i amb l'estómac mig enganyat amb uns noodles precuinats, m'he càrregat la motxilla a l'esquena i he caminat durant uns 30min fins arribar a l'entrada de la zona on es troben els Koales.
Caminant pels carrers d'aquesta illa, he vist cangurs per primer cop en la meva vida. Estaven al costat d'una casa, menjant herba.
Quan m'han vist, han alçat el cap per controlar-me. M'he intenat apropar una mica, però quan han sentit que estava massa aprop, han marxat botant. I quins bots que fotien!
Bé, deixant de banda els cangurs, els mils d'ocells que volen per sobre el meu cap, i unes diminutes granotes que fan que el terra sembli efervescent,
he entrat en la zona dels koales. És un trekking, bastant sencill, d'1:30 hores. Ah m'oblidava, al entrar un simpàtic cartell, et dona alguns consells per ajudar-te a trobar aquest animals que viuen en els arbres, i també t'informa que no molestis a unes serps que et pots trobar i que la seva picada pot ser... mmmmm... mortal? Pues venga, pa'lante no?!
El meu cap, orientat cap a les rames més altes dels arbres, però de tant en tant, mirant al terra, o sigui que hem trobi amb una serp.
He buscat i buscat, però no he trobat cap Koala... la part positiva, és que tampoc he trobat cap serp.
No he conseguit el meu objectiu d'avui, però el trekking m'ha deixar algun bonic paissatge, i com no, la vista d'alguns animals.
Al dia següent, ho he tingut bastant clar. En el mateix hostel on hem trobo, hi ha un santuari de Koales, el qual és sense dubte, un dels llocs més visitats de l'illa, així que he decidit anar a lo segur, i entraré a veure'ls d'aprop.
La visita, dura unes 2 hores, i apart dels Koales, també tenen altres tipu exòtics.
El primer que ha passat per les meves mans, ha estat un "petit" cocodril (tenia un esparadrad a la boca sinó no l'agafo ni de broma).
M'esperava una pell dura i rugossa, però res més lluny de la realitat. La pell del cocodril, és suau, com si fos de goma.
El següent, ha estat una simpàtica cacatua blanca, la qual t'agafava les pipes dels llavis amb tant de compte, que ni he notat que hem tocava.
Dels ocells, hem passat a un llangardaix de llengua blava, una tortuga d'aigua dolça, un eriçó i una aranya.
Abans dels koales, hem vist un wombat, un animal que sembla tenir sobrepes. Avui però, sembla que no tenia el dia, i no s'ha mogut de l'interior de la seva caseta.
Ben aprop del wombat, es trobava la vivenda de la jove, Koala. Un petit arbre d'eucaliptus on les fulles d'aquest, camuflaven perfectament al animal.
Sabent aue estava allà m'ha costat de veure'l. Ara entènc perquè ahir no en vaig veure cap.
Com no, la nostra amiga estava dormint, i la ranger que ens està fent la visita, l'ha despertat i l'ha posat en una rama menys poblada. "Mecagon els turistes" haurà pensat la pobra.
La teniem a pocs metres, movent-se lenta i pausadament. En l'ambient, s'escoltaven els típics "ooooooOoohhh" de quan alguna cosa et desperta tendressa. La veritat és que aquest animal és una passada.
Després de que la ranger ens expliques cuatre coses sobre ells, hem tingut la oportunitat de un a un, acariciar la petita gran koala.
Pacientment he esperat el meu torn, mentres anava veient com la gent li gratava l'esquena.
Quan m'ha tocat a mi, abans de tot he donat la càmara a una nena per poder inmortalitzar aquest moment i complir una promesa.
M'he atançat, he allargat el braç, i amb molt de compte, l'hi he començat a rascar l'esquena amb la punta dels dits. Quin tacte més suau, com un ós de pelux.
Els meus dits no es separaven de la seva esquena, la meva cara estava envaida d'un somriure permanent. De sobté, la petita koala m'ha mirat fixament als ulls, han estat uns pocs segons que a mi m'han semblat un món. Amb el subidón, el meu subconscient ha fet que li apropés la cara en busca de... nose, sincerament no se que buscava, ha sigut un acte reflex, el cas, és que la koala també ha apropat la seva cara, fins que els nostres nassos han arribat a tocar-se.
M'ha enamorat, tenia un nasset suau i delicat. Ha estat una experiència extraordinària! A més a més, la koala ha aconseguit transportar-me a la meva infantessa, a quan era un nen i al sortir de casa per anar a l'escola, hem despedia de la meva mare tocant-nos el nas com feien els Gnomos. Només puc dir que gràcies al que m'ha fet recordar la koala, he d'agraïr als meus pares i germà, per fer de la meva infantessa, la més feliç que un nen pugui tenir.
La visita ha seguit, i sense cap tipus de percepció del perill degut al núvol en que hem trobava, m'he posat un parell de serps a sobre.
Ja només quedava el plat fort, agafar en braços a un koala. He de ser sincer, i per mi la visita s'habia acabat en aquell toc de nassos. He agafat el koala amb molta il.lusió, però sóc dels que m'estimo molt més una petita experiència (acció, sentiment,etc...) sincera i espontànea, que no una gran experiència preparada.
Tot just després de la visita al santuari, al mateix hostel, s'hi fa un gran berenar. No és un berenar convencional, es tracta del berenar d'uns colorits i sorollos ocells que estan per totes parts.
Amb tantes sensacions viscudes m'en vaig a dormir amb un somriure d'orella o orella.
No hay comentarios:
Publicar un comentario