A les 08:00 del matí l'empresa del cotxe de lloguer, m'ha passat a buscar pel hostel, i m'ha fet entrega del vehicle. Un Hyunday Getz de color... verd/groc.
Conduïnt per l'esquerra i amb el volant a la dreta, he anat direcció nord, bordejant la costa, i aturant-me allà on em semblava digno de admirar.
He trobat unes platges precioses, quasibé sense ningú en elles.
Apart de precioses però, pels cartells que es podien llegir abans de trepitjar la sorra,
també podien ser un pèl perilloses...així que primer he fet un petit reconixement de la zona, i després de veure diverses meduses mortes consumimt-se sobre la sorra, només m'he atrevit a posar els peus a dins de l'aigua.
Més cap al nord, he arribat a Port Douglas, un petit famos poblet, que es troba enmig de dos llocs patrimoni de la humanitat, La gran barrera de corall i el Daintree Rainforest.
Aquí, la platja, com alguna que havia vist des del cotxe, té una zona "protegida" per una xarxa, la qual impedeix l'entrada de meduses i/o altres animals perillosos, per a què els banyistes puguin entrar a l'aigua sense cap perill.
En la extrem més al nord de la platja, hi ha un turonet, des del qual tens unes boniques vistes de la badia, i fins i tot, pots intuïr la gran barrera de corall, encara que la millor manera de veure-la, és pujar en una avioneta o un helicòpter.
A uns 100 km de Cairns és troba el Daintree River. Aquí és on ha arribat avui la meva conducció. Per continuar cap al nord i arribar a Cape Tribulation, has de pujar el cotxe en un ferry i creuar el riu, ja que no hi ha connexió per carretera d'una banda a l'altra.
En aquest riu, he pagat 21$ per pujar en un bot en qual durant 1:30 hores et porta per les aigues d'aquest riu tropical, en el què habiten animals i plantesbque només aquí es podem trobar. He vist cocodrils, alguns ocells, petits peixos que surten de l'aigua per menjar, crancs...
A les 16:40 he sortit del bot, i com he llegit que quan es fa fosc és perillos conduïr, ja que els animals creuen per la carretera, he donat per conclòs el dia d'avui, i he conduït fins a Cairns.
De camí, no he pogut resistir a aturar-me a fer algunes fotos dels meravellosos paissatges Australians.
Em recorden a Islàndia.
Encara amb benzina al dipòsit, el segon dia, m'he endinssat en les Atherthon Tablelands. El primer lloc on m'ha portat el meu supercasicotxe, ha estat a Granite Gorge, un lloc on hi ha molts Wallabys, i amb el preu de l'entrada et donen una bosseta de menjar. Aquests "petits cangurs", ja és coneixen les bosses, i només veure-les se t'apropen timidament, són molt graciosos.
Els hi he donat mitja bossa, l'altra mitja, me la reservo per més tard.
Després d'alimentar als meus amics minicangurs, he recorregut durant una estona, els abstractes paissatges que formen les roques, el cel, l'aigua, i els arbres que habiten en aquest parc natural.
Abans de marxar, com no, he acabat de donar el menjar que hem quedava als wallabys. No he pogut resistir donar-li a una mare que portava al seu filla a la "bossa" de la panxa, i per la forma desesperada en la que menjava, crec que he fet bé.
El pròxim destí, és un salt d'aigua on et pots banyar sense perill de que un cocodril et mengi, o una medusa et deixi un tatoo de record.
De camí al salt d'aigua, m'he trobat amb un arbre del tot particular, el Curtain fig tree, un arbre literalment cobert per les arrels d'un altre.
Cada segon de trajecte és una sorpresa. Hi ha hagut tants moment en els que he sentit la necessitat de parar, i simplement, en silenci, observar el magnífic lloc on hem trobava... llàstima que no podia aturar-me en aquestes carreteres.
Un cop al salt d'aigua, no m'he atrevit a mullar-me. No feia molta calor, i m'ha fet mandra.
Del salt d'aigua, he fet cap al llac Tinaroo. Com tota aquesta zona, aquest llac transmet molta pau, i la vida sembla passar a càmera lenta. He aparcat el vehicle a escassos metres de l'aigua i m'he deixat emportar per un dels silencis que més m'agrada, el silenci del soroll del vent, de l'aigua, de la natura.
A Yungaburra, poblet al costat del llac, cap al vespre, si tinc molta paciència, puc veure ornitorincs, així que després del llac, he anat a Yungaburra i en un petit estany, m'he assegut radera una valla de fusta construïda especialment per l'observació d'aquests animals.
He esperat i esperat una llarga estona, però a l'aigua només es movien els insectes/banyistes.... però la meva tossuderia ha tingut els seus fruits quan una cosa marró ha tret el capet.
Finalment els he vist!!
En poc temps d'estar en aquest país, ja he vist uns quants animals que no havia vist mai, this is Australia.
El camí de tornada a Cairns, no ha estat exempt d'alguna anècdota. He passat uns 30min d'autèntics nervis, quan en una carretera de revolts, la reserva del cotxe se m'ha encès... Mecagon! Ves a saber on esta la pròxima benzinera. Porto dos dies conduïnt i 20km enrera hem quedava 1/4 de dipòsit, com pot ser que en 20min m'hagi baixat fins a la reserva??!!!
No m'ha quedat una altra que resar, i aprofitar que feia baixada per posar el punt mort. L'agulla no parava de baixar...
Normalment sóc molt optimista i l'últim que perdo és l'esperança (l'any passat després del gol de Torres al camp nou encara tenia esperança... amb això ho dic tot), però he de reconèixer que he pensat que hem quedava tirat. Per sort, quan s'han acabat el revolts, i hem trobava en carretera plana, màgicament, s'ha apagat la reserva, i l'agulla ha arribat quasibé a marcar 1/4 de dipòsit. Bufffff llavors he respirat tranquil. A la primera benzinera que he trobat, m'he aturat i omplert el dipòsit.
Ja fosc he tornat el cotxe, i després de sopad e un Mc'Donalds, he anar a domir. Demà m'espera Magnetic Island, on diuen hi ha Koalas salvatges.
Adéu Moleu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario