Només posar el primer peu a terra, les sensacions han sigut esplèndides. Venir de Saigon, fa que la tranquilitat d'aquest indret llueixi amb més energia. Aqui, es porta un ritme de vida pausat i seré.
He estat 1 dia i mig en aquesta ciutat plena de casetes de diferents estils arquitectònics, adornades amb flors i fanalets,
botigues on et fan un vestit a mida en 24h per un preu més que barat,
mercats acaparats per dones amb barrets cònics,
pardals que canten com si estiguessin en un càsting de "La voz",
bodes al carrer,
un bonic pont Japonés
i una de les coses més sorprenents, és que aqui la "happy hour" també abarca als souvenirs, així que si tens sort o paciència, pots aconseguir un 2x1 en algun d'aquestes turístics objectes.
Davant de tants factors excitants, és normal que el temps m'hagi passat volant en els carrers de Hoi An. Caminant d'un carrer a l'altre, rodejat de petits temples o cases antigues, menjant un gelat sota una sombra reparadora d'un arbre, observant la vida dels mercats, bebevent una fresca canya pel petit gran preu de 0,25€...
I a la nit, la llum del sol deixa pas a la llum de milers de fanalets il.luminats que es reflexen en les aigües calmades del riu que circula enmig de la ciutat.
Tot plegat, fa que l'estampa sigui encissadora.
Atrapat per la postal nocturna de Hoi An, he sopat en un dels molts restaurants que hi ha a la vora del riu, disfrutant del ambient i serenitat que et brinda la ciutat.
Llàstima que el temps sem tira a sobre i no puc quedar-me aqui uns dies més.
L'endemà, només he pogut gaudir de Hoi An unes poques hores,
ja que a la tarda he de pujar en un bus que em portarà a Hue, patrimoni mundial de la humanitat juntament amb la mateixa Hoi An, Phong Nha-Ke national park i la badia de Ha Long.
Ah per cert, ha estat a Hoi An on he descobert que el facebook no em funciona degut a que al ser un país comunista, segons en quins llocs, el tenen bloquejat.
Fins aquí, Verí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario