Avui, després d'esmorzar, he arribat al punt simbòlic que representa ser el final del país, Cape Regina.
Per ser més exactes, aquest punt, és un far que esta a sobre d'un penya-segat.
Dic simbòlic, perquè realment, no és el punt més al nord i per tant, no és on "s'acaba" el país.
La zona te unes vistes impressionants del mar, de platges, de penya-segats. Des d'aqui dalt, l'infinit es barreja amb l'horitzó.
Es també una zona sagrada de la cultura Maori, ja que creuen que es aquí, on les ànimes dels morts, comencen el seu viatge cap al més enllà. Comcretament, es la pedra on hi sobreviu un arbre penjat (millor veure la foto).
He tingut la sort de trobar un racó on estava sol, i al més pur estil Budista, me assentat i he observat en silenci lo meravellós que es aquest món.
M'hi hagués estat tot el dia, però també vull veure el far d'aprop i caminar una mica per un trek que he clitxat.
En el far, unes senyals t'indiquen la distància d'algunes de les ciutats i punts més importants.
La meditació en el far esta complicada, ja que esta ple de gent.
Amb el far a la retina i a la targeta SD, m'he encaminat al trek que passa tot just en el llindar del penya-segat. No l'he fet tot, ja que arriba fins a la platja que es veu al fons, i em portaria unes hores acabar-lo, tot i així, el tros que he fet ha valgut la pena. He tingut un altre punt de vista de la zona.
Un cop vist Cape Regina, i ja que la carretera s'acaba aqui, he hagut de donar mitja volta, i conduïr direcció sud. Ja enfilo el camí de tornada que hem portarà a Auckland.
Pocs quilòmetres després de començar a conduïr, he vist un cartell que deia "Giants Dunes". He pensat "Com tinc temps de sobra, anem a fer un cop d'ull a les dunes".
Realment són molt grans, bastant més que les que havia vist fins ara (India i Fuerteventura).
He aparcat la camper, i m'he dirigit a pujar sobre les gegants dunes, però tot just passar un arbre, he vist una paradeta on llogaven "Surfboard" per baixar a tota ostia les dunes.
M'ha faltat temps per treure un bitllet de 20$ i llogar-ne una. Estava tant emocionat que he marxat sense agafar el canvi.
El senyor surfillero, et dona uns consells per agafar bé les baixades, i et diu per on pots baixar, havent algunes baixades més inclinades que altres.
Jo m'he n'he anat de cop a la xunga. Ja que ho faig, ho faig bé.
Així, que amb la taula sota el braç, m'he plantat sota la duna.
Hi havia gent baixant, i cadascú ho feia al seu estil, alguns estirats i amb el cap davant, i altres sentats i amb els peus davant.
Bé, em toca... Som-hi!!!!
Sempre que ho veia per la tele, pensava "jo això ho vull fer" i mira, sopresa sorpresa, aqui estic, pujant la costa d'una duna, per baixar estirat en una taula.
Quan per fi sóc a dalt, he de reconèixer, que m'he fet una mica de caca. Però la gloria esta reservada para los valientes, per tant, m'he estirat sobre la taula, m'he donat una mica d'impuls, i cap avall!!
Buah quina descarga d'adrenalina!
Ara que ja he vist com funciona, no paro de pujar i baixar un cop radere l'altre.
En una de les pujades, amb un noi alemà, hem aprofitat per veure les dunes, de fet, es el que venia veure, però m'he distret una mica.
He baixat uns quants cops més, i quan per fi m'he cansat, he seguit el meu recorregut cap al sud.
Avui el sunset, l'he disfrutat de la 90 mille beach. Aquesta platja de 88km, no de 90 milles, m'ha recordat a la de l'illa de Fraser Island a Australia. Com m'havia passar al matí a Cape Regina, he viscut el moment tot sol, sense ningú al costat, aquest cop però no he hagut de buscar un racó ja que la platja estava totalment deserta.
He deixat la 90 mille, i he seguit cal al sud, fins arribar a Awanui, poble on es bifurca la carretera, per anar cap a Bay of Islands, el meu pròxim destí.
Aqui, a Awanui, es on m'he quedat a dormir, al costat dels banys públics per si m'agafe un apretón.
Bona nit, malparit! Ah no, que aquest ja esta repetit!
No hay comentarios:
Publicar un comentario