viernes, 5 de abril de 2013

Huka falls, Craters of the moon i els geyser de Rotoura

Després del trek d'ahir, he dormit pla i català, és a dir, amb seny i sense gastar.
Dutxeta d'aigua calenta que senta de meravella, i continuo amb la meva ruta cap al nord.

La primera aturada d'avui, la faig a les Huka falls. Tenia en ment el típic salt d'aigua que cau des de una altura considerable, però m'he emportat una sorpresa quan he vist que semblava més un riu que una cascada. Tot i així, m'ha semblat espectacular.


L'aigua, amb un color blau semblant al gel del glaciar, baixa amb una velocitat i una força endimoniada.


Sinó he llegit malament, l'aigua que baixa en 1 segon per aquesta cascada, podria omplir 2 piscines olímpiques.

De la cascada, m'he n'he anat cap a Craters of the Moon. Una petita area, on hi ha algun petit toll amb fang bullint, i decenes de fumeroles que surten del terra.


Aqui, el subsòl, esta molt viu, i per l'olor del fum (ou podrit), diria que fuma ducados negre caducat. No li he trobat semblança amb els craters de la lluna, potser des d'una vista aerea....
Tant les Huka Falls, com els Craters of the moon, es troben al voltant de la població de Taupo.

La propera visita, ja es troba una mica més al nord, concretament, just abans d'arribar a la població de Rotorua, on s'hi troba el geyser Pohutu, el qual explosiona unes 20 vegades al dia i arriba a expulsar l'aigua fins a 30 metres d'alçada.

Quan arribes on es troba el geyser, el primer que et sorpren, és el preu de l'entrada. Et claven 42$ per accedir a la zona geotermal.
Un cop dintre, i ajudat per un petit mapa (que menys havent pagat 42$), he recorregut tota la zona.
He pogut veure el famós Kiwi, un animal endèmic de Nova Zelanda, en una caseta que hi havia quasibé a l'entrada.
En total hi ha 4 geyser, un esta inactiu, un estan petit que ni es veu, l'altre esta amagat i només es veu que va treient fum de tant en tant, i el Pohutu, el més gran de tots, per sort, és el que esta més elevat i es pot observar millor.




A diferència dels geyser que havia vist a Islàndia, on de tant en tant el geyser erupcionava expulsant aigua, el Pohutu, no para de tirar dos raig d'aigua cap amunt, com si d'una font es tractés.


El tipus d'erupció d'aquest geyser, consisteix en que els dos raig d'aigua que va expulsant continuament, pasen de fer uns 2 metres a arribar fins als 30 metres d'alçada.


L'erupció dura uns minuts, perquè així no te la perdis si estas despistat.
He seguit caminant per la zona, i he trobat piscines de fang bullint,


d'aigua bullint,


d'aigua treient fum,


pedres i terres de colors extranys,





en fi, tot un submón volcànic. Després de veure aquesta zona, no m'hagués calgut anar als Craters of the moon.
Abans de marxar, he tornat a anar al geyser Pohutu, i la posició del sol, barrejada amb l'aigua que expulsa el geyser, ens ha regalat un petit arc de Sant Martí.


Amb aquesta barreja de fenomens naturals, he posat punt i final a les visites per avui.

Ara, hem toca conduïr un altre cop. El destí, Matamata, poble on es troba "Hobbiton" la comarca dels Hobbit.



Bona nit, Emmanuel Petit.

No hay comentarios:

Publicar un comentario