Hot water beach, arbres Kauri i un car descuit

Avui toca jacuzzi d'aigua calenta a la platja! Però fins a les 13:00 hores, que es quan comença a baixar la marea, no es poden construïr els jacuzzis, així que, aprofitaré el matí per posar una rentadora, que ja els llençols aviat semblaràn l'alfombra màgica de l'Aladdin.

A les 13:30 arribo a la platja. Sembla les Rambles amb rebaixes.


No m'esperava trobar tanta gent. Es veu, que només en una petita area de tota la platja ets pots trobar aigua calenta al cavar.
Quan he vist tot allò, se m'han tret les ganes de fer-me un jacuzzi, i he dubtat que l'aigua fos calenta per causes naturals i no degut a la massa humana que hi havia allà.
M'he quedat una estona a la platja, però res d'aigua calenta, he estirat el pareo sobre la sorra, en una zona que no hi havia quasibé ningú,


i he fet una migdiada.
He obert els ulls una estona més tard, i he girat el cap per veure com estaven les Rambles amb rebaixes. Continuava igual, amb gent i més gent que anava arribant.


Llavors ha estat quan he decidit marxar. Ha estat una petita decepció la Hot water beach, jo l'anomenaria "Rush hour beach".
Amb tota la tard per davant, he decidit abandonar la platja, i marxar més al nord.

Hores més tard, he arribat al Wairopu forest, i he entrat en un càmping del DOC que apart d'aigua calenta i cuina, es troba en ple bosc d'arbres Kauris. Aquest arbres milenaris, són de tamany gegantí.
Abans que marxés la llum del dia, he entrat en el bosc, i he caminat en solitari durant uns 50 minuts, rodejat d'arbres gegants i els sorolls dels animals que habiten el bosc.


Al matí rodejat de gent, i a la tarda de flora i fauna. Començo a pensar que m'agrada més estar envoltat d'animals i arbres, que d'un mar de persones.
Després del passeig enmig del bosc, m'he fet el sopar, he escrit una mica al blog (l'estic intentant posar al dia que porta molt de retard), una estona d'esbarjo amb "La que se avecina", i al catre.


L'endemà, el dia no ha començat massa bé.
He sortit de la camper per anar al lavabo. Com tants altres cops, he tancat la porta, però amb el seguro obert, misteriosament, quan he tornat, la porta estava tancada i les claus a dintre. Com s'haurà tancat la porta? De lo fort que l'he tancat, el seguro s'ha posat sol? Sigui com sigui, estava recent aixecat, sense esmorzar, i amb la camper tancada i les claus a dintre. Per sort, la meva adicció al mòbil, m'ha permés trucar a l'assistència en carretera, encara que he hagut de posar-me enmig de la carretera per trobar una mica de cobertura.
Finalment, després d'1 hora des de que havia trucat, un senyor m'ha obert la porta en 1 minut, pel "símbolic" preu de 140$... Las imprudencias se pagan i los descuidos también.

Després d'aquest contratemps, m'he posat en marxa. Segueixo anant cap al nord. No massa lluny, d'on em trobava, he arribat a la zona que volia.
És una zona on es troben els arbres Kauri més gran de Nova Zelanda.
Cap a cada arbre, hi ha un camí. Cada camí et porta una estona, així que he passat gran part del dia, per no dir tot, envoltat de arbres gegants.

El primer que he vist, ha estat el 2on més gran. En directe impressiona, però una tanca t'impedeix apropar-te al arbre, així que en les fotos, no es pot apreciar les seves dimensions.


El segon que he vist, ha estat el 7é més gran.





Encara que el número no crida molt l'atenció, és l'únic en que et pots apropar tant que el pots tocar. Des de tant aprop impressiona més.
El tercer i últim que he vist, ha estat el més gran de tots, el "Tane Mahuta, the lord of the forest".





Com al primer que havia vist, una tanca t'impedeix apropar-te, tot i així, es espectacularment gran.

He deixat els arbres gegants, i he continuat conduïnt cap al nord, fins que, ja de nit, he arribat a Cape Regina, el punt més al nord del país.
Ajudat pel mapa, m'he quedat a dormir en un càmping del DOC. Per cert, que bé que es dorm sense chinches!


Bona nit, t'ho deixo escrit en un Post-it.