El primer plat del dia, les Punakaiki pancake.
Com a tots els llocs turístics, hi ha un pàrquing on deixo el vechicle/casa, i des d'on les pedres, estan tan sols a 5 min caminant.
Són unes pedres que estan a la costa, i que l'erosió de l'aigua les ha anat moldejant.
Apart d'això, com si d'una lasanya es tractés, sembla que estiguin formades per diferents capes.
Del que m'estic adonant, és que en aquest país, cada pocs quilòmetres,hi ha alguna cosa interessant per veure.
Deixo les extranyes pedres on estan, i em torno a dirigir cap al nord. La propera parada, és Wetsport dins de Cape Foulwind, on hi ha una colonia de foques.
Per no perdre el costum, el trajecte es fa més llarg del normal, gràcies al que em vaig trobant.
Un cop a Wetsport, a primer cop d'ull penses "aqui no hi ha cap foca, només hi ha roques. Quina presa de pèl". Però només cal que t'hi fixis una mica i miris atentament, per veure que a sobre les roques, esta plagat de foques. A partir d'aqui, sembla que la teva retina té un radar de foques, i en veus per tot arreu.
Corrents, escalant, dormint, nadant... s'ho pasen de p... mare. Llàstima que el mirador és una mica llunt, tot i axí val la pena quedar-s'hi una estona mirant la forma en que viuen aquests animals.
Adéu foquetes, aneu amb cuidado, passe-ho bé i no arribeu molt tard a casa.
Deixo d'anar cap al nord, per creuar un altre cop l'illa, aquest cop d'oest a est, de Cape Foulwind a Kaikoura.
Més o menys, a meitat de camí, es troba Hammer Springs, un poble famós per les seves aigües termals. En un principi hi volia anar, però he estat pensant que segur que em fan pagar molts diners, i d'spas n'hi ha a tot arreu.
Per tant, vaig directe (amb les seves parades pertinents)
fins arribar a Kaikoura, ciutat on pots fer submarinsime amb dofíns, avistar balenes (des d'un bot o des d'un helicòpter), veure foques, i alguna cosa més que ara no m'enrecordo jaja.
L'activitat que vull fer, és avistar balenes. Ja ho havia fet a Islàndia, però hem va quedar un mal sabor de boca, ja que hi havia molt mala mar i les balenes que vam veure estaven molt lluny. Per tant, quan he arribat a Kaikoura he anat a l'empresa organitzadora, i he contractat el tour per demà.
Al entrar al poble, havia vist una petita pizzeria que m'havia fet gràcia, i com estic una mica gos per fer-me el sopar, avui hem donaré el luxe de sopar fora.
I la meva intuició no m'ha fallat, ja que la pizza estava molt bona i a més a més, un escrit que hi havia a la paret m'ha produït un somriure d'orella a orella, no perquè fos graciós, sinó perquè m'ha fet adonar, que ara mateix, sóc molt feliç.
I el lloc escollit per dormir avui és........ Peeeedrooooo!! No home no! és el pàrquing de l'empresa on he contractat el tour ;-)
Bona nit, Sangraït.
Y... se puede compartir lo que decía esa pared?Me alegro mucho de que estés disfrutando tanto de tu viaje. Un saludo canario!
ResponderEliminarMás que del viaje, estoy disfrutando de la vida!
Eliminar"For a long time it seemed to me that life was about to begin - Real Life. But there was always some obstacle in the way, something to be gotten through first, some unfinished business, time still to be served, a debt to be paid.
At last it dawned on me that these obstacles were my life. This perspective has helped me to see there is no way to happiness. Happiness is the way.
So treasure every moment you have and remember that time waits for no one. Happiness is a journey, not a destination!"
Souza
Ahi tienes lo que lei en la paret.
Un abrazo!
Graçies Joanal. Es estupenda
ResponderEliminar