i de fer el check in al ferry. El meu bitllet i pujar el cotxe m'ha costat 170$.
La població des d'on surt el ferry, és Picton, la qual es troba en ple Malborough sounds, i et deixa a Wellington. Segons vaig llegir, en el trajecte que fa el ferry, ja pots disfrutar d'aquesta zona del país, i per tant, fent el salt d'una illa a l'altra, mates dos ocells d'un tret. Alhora que et desplaces, fas una visita turística.
Sobres les 12:30 el ferry a partit del port. És un ferry bastant gran, amb 9 plantes, on hi ha restaurants, cafeteries, zones lúdiques, camarots....em recorda a l'únic "creuer" que he agafat, va ser en el viatge de l'escola, tornant d'Italia, quan encara no tenia pèls a la....barba!
El viatge fins a Wellington, triga unes 3 hores, i encara que el paissatge és molt bonic, la coberta del ferry, es podria dir, que no esta construida per a fins turístics.
T'has de barallar per conseguir una bona posició en les baranes que hi ha a cada costat del vaixell, i la proa i la popa, estan tancades al personal no autoritzat.
Refugiats pels petits fiords, la mar estava en calma, peró quan em sortit de la nostra coberta, la força de les ones i del vent es feia notar.
No m'hi entènc massa de nàutica (tot arribarà), però un petit vaixell que es veia al horitzó, semblava que podia tenir problemes i tot.
Unes 3 hores després, hem arribat a Wellington. Pels altaveus del ferry han avisat a tothom que anés agafant la seva posició, que el desembarcament era imminent. Que vienen los Charlies diosss mioooo!! (by Rambo de esta noche cruzamos el mississipi).
Comportes avall, rampa preparada, motor engegat, marxa D (es que la camper te canvi automàtic) i ja hem trobo a l'illa nord.
Aprofitant que estic a Wellington, dono unes quantes voltes per la ciutat, això si, sense baixar de la camper. Més que res per veure una mica quina pinta tenen els carrers i edificis.
Quan he vist una cosa realment interessant, m'he aturat. Era un Mc'Donalds i el seu wifi gratuït. Tant lluny de casa, i sol, es troba a faltar estar amb contacte amb els teus.
El que habia de ser una petita estona connectat a la xarxa, s'ha convertit en més de 3 hores. La culpa la ha tingut, un altre wifi que he trobat on tenia la camper aparcada, i que a diferència del del Mc'donalds, no té límit de Megabytes.
Clar, després de 3 hores enganxat, ja s'ha fet fosc, i he hagut de tirar milles fins a un càmping gratuït que esta a uns 80km al nord. Bona nit.
L'endemà, més conducció direcció nord, el meu objectiu, Tongariro National park, on es troba el Mount Ngauruhoe (2287m), més conegut com el "Monte del destino" de El Señor de los Anillos, i on hi ha un famosíssim trek de tot un dia que creua pel mig de les dos montanyes (Ngauruhoe i Tongariro).
Ja se sap, a Nova Zelanda, conducció=premi assegurat. El premi, ha estat veure els pics nevats del Mount Ruapehu (2797m) i de fons el Mt Ngauruhoe.
La població més gran de la zona, és Turangi, on hi ha un oficina I-site d'informació. M'hi he passat per informar-me si hi ha la possibilitat de fer el trek pel teu compte i sense haver de pagar ni un duro. La noia, molt amablement, m'informa, que efectivament, pots fer el trek pel teu compte, però que la carretera d'accès al pàrquing que té accès al trek, queda tancada quan aquest esta complert, és a dir, els primers 60 cotxes ho tenen gratis, els demés, han d'anar a la població de Okahune, i allà, pagar 35$ per un shuttle bus que et porta al principi del trek. Per tant, demà tocarà matinar.
D'on hem trobo, fins a la carretera d'accès al pàrquing, hi ha uns 40km. Per no haver de matinar tant, decideixo apropar-m'hi, i veure si trobo algun amagatall per passar la nit.
De camí, em trobo una senyal on hi diu "Scenic lookout". Com no tinc pressa, ni res millor a fer, m'hi aturo, i com hem va passar ahir amb internet, el que havia de ser una petit moment, es converteix en una llarga estona.
Aquest cop, la culpa l'ha tingut el paissatge que tinc davant.
Quan hem torno a posar en marxa, als pocs minuts, paso per davant la ansiada carretera. Pocs metres després, veig un camí. Hi entro, inspecciono la zona, i me l'adjudico com a càmping provisional.
Més aprop no puc estar.
Ara només queda aprofitar la posta de sol, fer-se el sopar i el llit, i descansar que demà m'espera un dia dur, he de creuar Mordor!!!
Bona nit, acollonit!
No hay comentarios:
Publicar un comentario