Petit paraís. Gili Air

Les illes Gili, són tres petites illes que estan molt a prop de l'illa de Lombok i en les quals no hi ha cap tipus de vehicle a motor ni policia, entre altres coses.
La més gran és Gili Trawangan, la mitjana, Gili Air, i la petita, Gili Meno.
M'he decantat per la mitjana, ja que la gent comenta que a la gran hi ha molta festa, i la petita és massa tranquila.

A primera hora del matí, un minibus m'ha passat a buscar per l'hotel d'Ubud, i m'ha portat fins a Padang Bai, punt de sortida dels bots i ferrys que van a Lombok i a les illes Gili.
Quan he arribat a Padang Bai, no paraven d'arribar minibusos i més minibusos plens de gent. La majoria d'ells és dirigeixen cap a Gili Trawangan en busca de la gran festa de cap d'any.
Els que anem cap a Gili Air només som 2, una noia Suïssa que anava en el mateix minibus que m'ha recollit a Ubud, i jo, així que durant una estona hem sigut companys de viatge. Parlant amb ella, m'ha dit que és la 3a vegada que visita les Gili, i que aquest cop va a visitar un amic que viu allà, el qual és de Madrid i treballa com a monitor de submarinisme...bona vida que es pegue el crack.
Quan hem arribat a l'illa, la fugaç companya de viatge ha marxat amb el seu colega, aquí han començat els meus dies de relax.
Només posar el peu a terra, ja es respira tranquilitat.
M'he allotjat en un bungalow que esta a uns 30m de la platja. Després d'instalar-me en la que serà la meva casa durant els pròxims dies, m'he posat el banyador, crema solar i cap a la platja! He anat tot just davant d'on dormo, però no m'ha acabat de convèncer, ja que hi havia bastanta gent i la platja estava plena de bots. He caminat en direcció oest, i en pocs minuts he arribat a l'oest de l'illa. Aquí és on m'he quedat, la meva idea de relax és feia realitat. Estava tot sol a la platja, només rodejat d'aigua turquesa, i sorra blanca mesclada amb corall mort. Quina vida m'espera aquests dies... buuufffff, nose si ho podre soportar.
En tota l'illa, tot just davant de la platja, hi ha unes cabanes fetes de fusta on pots menjar o beure. Quan m'he cansat de torrar-me al sol, m'he estirat en una cabana i m'hi he passat unes quantes hores, disfrutant d'una cervesa ben fresca, una gran dosis de pau, i unes vistes esplèndides.
Com havia sortit escopetejat cap a la platja, no portava la càmara i no he pogut fer fotos de la magnífica posta de sol, per sort, el mòbil si que el portava, i he pogut fer alguna foto.


Primer dia de relax superat!

31 de desembre, avui és l'últim dia de l'any, i quina millor manera de passar-lo que a la platja! És el primer cop en la meva vida que paso el cap d'any en banyador.
Avui he llogat una bicicleta i he recorregut tota l'illa. La bicicleta, juntament amb un cavalls que arrosseguen un carretó, són els únics mitjants de transport a l'illa.
30min després de llogar la bici, ja havia donat tot el tomb a l'illa. El que he fet llavors, ha sigut, anar a la platja on ahir vaig estar tant bé, tornar a estirar-me sota el sol, i felicitar el nou any que arriba, en forma de foto.


Per la tarda, ja fosc i amb la pluja amenaçant,


he arribat al bungalow i he pensat: "aquesta nit toca festa grossa, i com estic cansat, potser millor que m'estiri una estona i a la nit estaré a tope", així que m'he estirat al llit cobert per una mosquitera, i he tancat els ulls una estona... i quina estona! jajaja Els he tornat a obrir a les 00:15!! Feliç any nou mosquitera!!! Si algú em pregunta algun dia que tal és viatjar sol, li posaré l'exemple d'aquest cap d'any, pots fer el que et surti dels coll...

El primer i segon dia de l'any, han estat dos dies plujosos, i a falta de sol i platja, els he viscut entre les cabanes veïnes del mar, cerveses, escoltant música, connectat via wi-fi, veient algun capítol que tinc en el mòbil de "La que se avecina"...resumint, no m'he preocupat de res més que de fer el gos.








L'únic deure que tenia, és reservar un bitllet per arribar a Senggigi el dia 4 de gener a les 09:00, punt de sortida del meu creuer cap als dragons de Komodo.
L'intenció era quedar-me fins el mateix dia 4 de gener (dia que comença el creuer) a l'illa, però després de consultar a un parell d'agències, hem diuen que he de marxar un dia abans ja que els bots que van a Senggigi no arriben fins a les 11:00...

Doncs res, em despedeixo de les Gili amb l'intenció de tornar-hi quan acabi el creuer, i marxo cap a Senggigi. Ja queda menys pels dragons...


Chao acostao.