En decenes d'anys no havia vist un mono, i ara en uns pocs mesos, es extrany el dia que no en vec cap. El temple m'ha recordat al que vaig veure a l'India.
La gent els hi dona de menjar i els micos se'ls hi pujen al cap o a l'espatlla,algun però s'enfada i he pogut presenciar un atac a un turista que és pensava que parlant-los com als gossos, li farien cas.
La cosa no ha anat a més i el turista ha sortit il.lès.
Després del temple, i ja fosc, caminant pel carrer principal de la ciutat, uns joves m'han aturat, i m'han ofert entrades per presenciar un espectacle de dança Indonèsia. Hi ha diversos llocs on fan espectacles, i he anat entrant en cadascún fins que he trobat un que m'agradés. Em sembla que al que m'he quedat, estava aprop del Palau Reial.
Com he sigut dels primers en arribar, m'he asentat a primera fila. Per uns moments semblava que era l'únic espectador, però com més s'atançava l'inici, més gent anava arribant.
Música i dança Indonèsia. La primera parella ha ballat tota l'estona amb els ulls tancats.
Els posteriors ballaven amb els cos i amb els ulls, impressionant.
I per últim ha sortit un drac que també es movia al ritme de la música. Ha estat un gran espectacle.
Al sortir, he rebut un regal d'aniversari dels makeys en forma de video al Youtube. Boníssim!! Estava al mig del carrer amb els auriculars posats i plorant de riure.
M'he aixugat les llàgrimes, i he caminat pel carrer principal esperant trobar-me als italians i invitar-los a unes cerveses. No me'ls he trobat, però he vist un bar on tocaven música en directe i m'hi he quedat una estona. Durant aquesta estona, ha aparegut una noia rossa (em sembla que anava taja), s'ha sentat al meu costat (era l'únic lloc lliure que quedava) i m'ha convidat a tastar un beure local que portava en una ampolla d'aigua de 1,5l. Begggss!! apart de fort, estava asquerós!! Als pocs minuts la noia s'ha alçat i s'ha posat a cantar amb el grup jajaja.
Posteriorment m'ha comentat que canta en un bar del costat.
Així ha acabat la nit del 27 de desembre, escoltant música i amb canvi de dígit en la meva edad.
El 1r dia de la trentena, he llogat una moto i he recorregut l'illa. He de dir que quan torni a casa, m'hauré d'habituar a respectar les regles de circulació sinó vull que em multin dia si dia també. Aquí l'única regla és: No xocar. Tot el demés esta permès. Tot i així he vist 2 petits accidents.
He agafat direcció nord, fins arribar a un poble que es diu Jatiluwih, on hi ha unes terraces d'àrros espectaculars.
Tenia l'intenció d'anar més al nord, però un noi m'ha comentat que esta molt lluny, i com vull anar a veure la posta de sol al temple Tanah Lot, que es troba al sud, he hagut de canviar de plans. Així que cap al sud, esquivant motos, cotxes, camions, autocars..
De camí, m'he aturat al temple Pura Taman Ayun, en el què he tingut una estada breu, ja que s'atançava l'hora de la posta de sol i encara hem quedava una mica per arribar al Tanah Lot.
Una mica abans del previst, he arribat al Tanah Lot. És una temple que esta a tocar del mar i orientat cap al oest, cosa que et garanteix (si els núvols t'ho permeten) una posta de sol espectacular. M'he demanat una Coca-cola i he esperat a que sol s'anés amagant i anés il.luminant el cel i els núvols. Ha estat perfecte.
Unes vistes inmillorables.
He tornat al hotel, dutxa, i aquest cop si m'he trobat amb els italians ( Luigi i Claudio). Hem anat a sopar els tres, hem xerrat mesclant el castellà, italià i anglès.
Al final del sopar, han aprofitat que els hi estava escribint la direcció del meu blog, per pagar també lo meu. El que havia d'invitar era jo... En fi, els hi dono les gràcies per compartir el seu temps amb mi, i pel sopar també, i ens despedim ja que ells marxen demà cap a les illes Gili i a mi encara em queda un dia a Bali.
Ciao invitao.
No hay comentarios:
Publicar un comentario