L'illa de Rinca és el nostre destí. Aquesta illa, molt a prop de Komodo, també és habitat dels dragons de Komodo. Aquí, encara que n'hi ha menys cantitat, la mitjana de dragons per m2 és més elevada.
Com havia plogut, i el terra estava moll, la majoria ha votat per fer la ruta mitjana.
Com va passar ahir, en el trekking veiem altres coses, però dragons, cap.
Els que veiem, és troben a prop de la zona "de cases", atrets per l'olor de la sang dels animals que cuinem els humans.
Hi ha hagut un moment, mentres tots feiem fotos i obserbavem una parella de dragons, en el que tots els que estàvem allà hem fet un bot enrere. Ha sigut quan alguna cosa ha caigut des d'una casa, i tots dos dragons, que fins llavors estàven tranquilament estirats al terra, en dècimes de segon s'han aixecat, i corrents han anat a veure que era allò que havia arribat a terra.
Si fins ara em semblava un animal lent i patós, he canviat d'opinió ràpidament. Tot seguit, el guía ens ha explicat que en distàncies curtes, poden arribar fins als 20km/h... casi nada! Millor no apropar-se molt.
Hem abandonat l'illa de Rinca i els seus dragons, i després d'una petita estona navegant, hem arribat a una platja.
Temps lliure per fer el que et vingui de gana.
Com el bot no estava molt lluny de la platja, m'he tornat a llençar des del bot, i he anat nadant fins arribar a la sorra.
Tot seguit, ulleres, tub, i snorkel un altre cop. Aveure si aquest cop tinc sort i vec la ansiada tortuga. Peixos de colors, ratlles d'escull, corall... però ni rastre de cap tortuga, llàstima.
Hem tornat a pujar al bot, ens han de donat de dinar ( un altre cop arròs....) i hem posat rumb al oest, el fi del creuer s'apropa.
Des de després de dinar, fins que ens hem aturat a sopar en una badia, he estat amb els ulls tancats, estirat sobre un matalàs per tal de no marejar-me. Hi havia mala mar i el bot només feia que picar sobre les ones. Ha estat la pitjor estona de tot el viatge, el meu únic objectiu era no marejar-me. Tot i així, la mare d'una família francesa, m'ha vingut a cridar quan passàvem per davant d'un volcà. Li he donat les gràcies mil cops, ja que les vistes eren espectaculars. Al mig del mar, el volcà mostrava la força de la natura. Cobert de vegetació, s'alçava sobre l'aigua fins arribar més amunt que els núvols que intentaven rodejar-lo. Al altre costat, el sol és colava per algun forat del cel i il.luminava part de la seva immensitat. Em falten adjectius per descriure-ho.
Quan per fi el bot s'ha aturat, després de sopar, el director del creuer ens ha proposat dues opcions. Degut a la mala mar que hi ha, i en previsió que demà continuarà igual, proposa: 1) Dormir a la badia on ens trobem, i demà al matí agafar un bus fins a l'illa de Lombok. 2) Dormir a la Badia i a les 03:00 del mati navegar en direcció Lombok.
Tothom escull l'opció de navegar, menys el Joost (un noi Holandés) i jo, així que després de votació democràtica, ens tocarà soportar unes altres 20h en el bot.
Dels que estem al bot, només el Joost, el Mathias (un noi alemà) i jo, no tenim camarot. El director molt amablement, veient el que ens espera ens consegueix dos camarots. En un s'hi queda el Mathias i en l'altre el Joost i jo.
A mitja nit, ja en el camarot, he notat que alguna cosa e mossegava el braç...he encés la llanterna que tenia ben aprop, però no he vist res. Més tard he escoltat rates "parlant". Sobre les 03:00 tal com haviem quedat, el bot s'ha posat en marxa. La mar continuava igual. Fins i tot hi havia algun cop que havia de parar motors i reduïr velocitat per no enfonsar-nos. El que ens espera he pensat... He intentat dormir, i ho he aconseguit gràcies a que poc després el bot no es movia!!!! Per fi una mica de calma!
La sorpresa ha estat, quan ens han despertat i... estàvem al mateix lloc d'ahir! Finalment, el director i el capità han decidit tornar a la badia per seguretat. Com haviem dit el Joost i jo, anirem amb bus fins a Lombok, així que agafem el equipatge i anem a terra plana (quin gust!) per agafar el bus. Allà ens trobem amb un partit de futbol, jugat per nenes descalços, amb porteries rústiques i en un terrent enfangat, moraleja? Si, és pot ser feliç amb bén poc.
Pujem tots al bus. Ens esperem 12hores de viatge, que no han estat exemptes d'aventura. Ara, a Indonèsia, és época de pluges, i aixó provoca esllevissades. Una d'elles, ha fet que un arbre (ja estava al terra) impactés contra el vidre que tenia just darrera del meu seient. La parella de francesos que estaven sentats al costat del vidre, s'han espantat una mica quan aquest s'ha esquerdat una mica...però la cosa s'ha quedat aquí.
A les 00:00 hem arribat a Senggigi. En el trajecte fins aquí, el director del creuer, ens ha comentat que degut al temps, es possible que si vaig a les Gili (tal com tenia pensat) no tingui bots per marxar de les illes. Tant el Joost com el Mathias es troben en la mateixa situació que jo. Ho parlem una estona, i decidim anar directament a Bali i no arriscar-nos, ja que els vols que tenim tots tres, són aviat i si anem a les Gili és possible que els perdem.
Gràcies als viatge en el bot i en el bus, m'he fet bastant colega del Mathias i del Joost, i tant a ells com a la família francesa amb la qual també m'hi porto molt bé, mel's emporto al hotel on ja havia dormit dies abans.
Al dia següent, la familia francesa marxa a les Gili i nosaltres 3 agafem un ferry (espero que sigui l'últim que estic de vaixells fins a la coronilla) fins a Bali.
En el ferry coneixem una noia alemanya, que s'ho passa d'alló més bé amb nosaltres,ja que tant el Mathias (que no hi sent d'una orella després del primer dia d'snorkel) com el Joost, són dos tios molt caxondos i bén partis.
Quan arribem a Bali, el Joost i la nova amiga, marxen a Ubud. El Mathias i jo marxem a Kuta.
Tinc pensat anar al hotel on vaig estar, i passar-me tot el dia a la piscina.
En el minibus que ens porta des del port fins a Kuta, coneixem un altra noia alemanya (aixó es un no parar).
Després d'haver estat menjant arròs per dinar i sopar durant els últims 5 dies, volem i necessitem anar a un Mc'Donalds!! Per tant, quedo amb el Mathias i la nova nostra amiga en un que esta centric. Del que havia de ser només un sopar, ha acabat amb tots tres en una discoteca fins a les 3 de la matinada.
Ja torno a estar a Bali.
Fins aquí Balí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario