L'aeroport ja es un tast del que després et trobaràs en aquest païs/ciutat. Tot netíssim.
He arribat al hotel i el primer que he fet, ha estat deixar caure el meu cos esgotat, sobre el matalás del pis d'abaix d'una llitera. A les poques hores m'he despertat. Per uns moments, he pensat en no sortir i quedar-me a descansar a l'habitació, però la batlla entre el cansament i la motivació, l'ha guanyat aquesta segona.
M'he càrregat la motxilla a l'esquena i he sortit per la porta del hotel deixant el cansament aparcat sota el coixí del meu llit.
Els primers pasos al nou país, serveixen per a fer-te una idea d'on ets.
Els carrers estan impecablement nets, poca gent al carrer, el trànsit totalment ordenat, i els edificis i infrastructures més modernitzats que he vist mai.
Les primeres fotos se les emporte l'Esplanade, un edifici hipermodern on hi ha teatres, botigues, restaurants...
Quan creues l'Esplanade, arribes a la badia.
Aqui et trobes amb tots els rascacels, el Merlion Park, la noria més gran del món (Singapore Flyer) i el museu Artscience.
Les vistes són impactants. Tot els edificis són ultramoderns. Entre tots, n'hi ha un que sobresurt per davant dels altres. És el Marina Bay Sands.
Una obra arquitectònica que consta de tres torres al damunt de les cuals hi ha una plataforma a forma de coberta de vaixell, en la qual hi ha una piscina infinity situada a 200 metres del terra.
Davant de tantes atraccions m'aturo a sobre un pont i m'assento a observar el que Singapur ofereix. Bén aviat arriba la foscor, però aqui, la foscor es queda al cel.
Amb la nit, la ciutat s'il.lumina i brilla més que amb la llum del sol. Des del pont on hem trobo, observo l'espectacle de llums i música que fan davant el Marina Bay Sands.
No escolto la música ja que estic una mica lluny, però ni falta que fa. Quina passada! El que estic vivint sembla tret d'una pel.lícula futurista.
Quan acaba l'espectacle (el fan cada dia), camino una mica més fins a trobar els Gardens by the bay. Pels carrers quasibé no hi ha ningú, però en cap moment em sento insegur.
Els Garden by the bay hem tornen a deixar bocabadat.
És un complex que consta de dos edificis que contenen jardins botànics, rodejats d'arbres, alguns d'ells, artificials.
Torno al hotel caminant. La ciutat te un metro molt eficient, però com tot esta relativament aprop, doncs hi vas anant caminant. Sense adonanr-te, acabes fent uns quants quilòmetres.
L'endemà he pujat a la plataforma del Marina Bay Sands. Des d'aquí hi ha unes vistes magnífiques de tota la ciutat.
La llàstima, és que, amb l'entrada també pots anar es troba la famosa piscina, però degut a una festa privada, esta tancada als no allotjats al hotel.
Després he tornat a anar al Garden by the bay.
Val la pena anar-hi tant de nit, com de dia.
Al acabar la visita als "arbres" m'he dirigit al Singapore Flyer.
Avui la cosa va d'altures. La noria tarda mitja hora en donar un tomb sencer. Les vistes des de aquí tornen a ser un altre cop espectaculars.
Quan s'ha fet de nit, he assistit a 3 espectacles, dos al Marina Bay Sands, i l'altre als Gardens by the bay. Tots tres són dignos de admirar. En l'últim espectacle, mentre estava montant el trípode per poder treure unes bones fotos, algú m'ha tocat l'espatlla, quan he m'he girat, he vist que eren els 4 makeys! Quantes casualitats!
Començo a pensar que m'estan seguint...
L'últim dia a Singapur, he decidit agafar el metro ja que a les 15:00 he de pujar a un bus que em portarà a Kuala Lumpur.
El matí, m'ha donat per veure Chinatown, Little India, Boat quay i Clarke quay.
De Little India puc dir que en l'únic que s'assembla a India, és que pels carrers hi ha molt Indis, i algunes botigues tenen roba estil "Hindú".
Tot el demés no s'assembla quasibé gens.
Sobre Chinatown, no puc fer comparacions, ja que no he estat mai a China, però posaria la ma al foc que succeix el mateix que amb Little India.
Després de les visistes als barris/país, he passejat per les voreres de Clarke Quay, zona amb més vida per la nit degut a que hi ha una gran concentració de Restaurants i pubs.
I per últim, Boat Quay, on hi ha petites cases i edificis, tot just al costat dels gegantins gratacels, cosa que produeix una imatge de grans contrastos.
No esperava massa de Singapur, de fet, vaig decidir anar-hi quasibé de rebot, però marxo molt content. He pogut viure en primera persona, un país petit però immensament modern i desenvolupat. Per uns dies m'he sentit en el futur. Sense cap mena de dubte, s'ha de visitar Singapur.
Fins aquí, Singapurí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario