Phnom Penh i el visat de Vietnam

Phnom Penh, capital de Cambodja. La segona i última ciutat en la que estaré en aquest país. Hem quedaria més temps a Cambodja, però el temps apreta i encara em queda Vietnam, Kuala Lumpur, Australia, Nova Zelanda i Hawai.
El motiu de la meva estada a Phnom Penh, és principalment aconseguir el visat de Vietnam. Al ser la capital, és on es troba l'embaixada Vietnamesa.

Quan arribo al hotel (un divendres al vespre) el primer que faig és preguntar pel visat. El amable noi de recepció, em diu que avui ja esta tancada l'embaixada i que el cap de setmana no obren, per tant, hauré d'esperar fins dilluns per aconseguir-lo i fins dimarts per marxar de la ciutat.... Toma pal!! No hi havia pensat en que era cap de setmana... de fet, des de que vaig començar el viatge, no se mai en quin dia estem. En fi, si ho arribo a saber, em quedo un o dos dies més a Siem Reap.

La ciutat no esta del tot malament, no te els temples d'Angkor, pero esta al costat del riu Mekong i és una ciutat plena de vida, amb els seus mercats, la seva gent passejant i jugant al passeig del riu, el palau reial, algun temple...

La veritat és que els tres dies que he estat a Phnom Penh, me'ls he pres amb molta calma. L'habitació del hotel esta molt bé, fins i tot te una pantalla plana amb canals internacionals, dutxa d'aigua calenta, aire condicionat, armari, moqueta... tot per 8€ la nit, així que l'he aprofitat per escriure al blog, mirar alguna peli i algun partit de futbol, i dormir fins que el rellotge biològic es poses en marxa.

Quan a turisme pur i dur, el primer dia he visitat el museu nacional, on s'hi troben moltes escultures d'arreu del país, inclòs Angkor.





Encara que no tingui la espectacularitat del museu de Londres, les peces que hi ha en el seu interior bé valen una visita (no es poden fer fotos).
Més tard, he anat al palau reial, el qual estava tancat. He pensat que debia ser perquè ja és tard, així que ja hi tornaré demà.


L'endemà, he tornat al palau reial. Un altre cop esta tancat, però a diferència d'ahir, avui, la plaça que esta tot just davant, esta plena de monjos, i de cadires perfectament col.locades mirant cap al palau.


El meu olfacte em diu que deuen fer algun tipus de celebració. M'he quedat una llarga estona, esperant un inici que no es produïa, i no m'ha quedat més remei que abandonar la macroconcentració de monjos i continuar la meva marxa.


Finalment hem quedaré sense veure la celebració i el palau reial.

Caminant vora el riu, et vas trobant algun temple, però res a veure amb els d'Angkor. A partir d'ara, crec que necessitaré veure un temple extraordinari per a que em sorprengui.
La resta del temps, he estat fent turisme de San Fernando, un ratito a pie i otro caminando. Quan passejes pels carrers d'una ciutat asiàtica, et trobes amb sorpreses a cada cantonada que fan que caminis quilòmetres sense adonar-te'n,











apart, he trobat una geladeria on fan uns gelats d'escàndol, i m'he convertit un en client fixe. La combinació: gelat+banc al passeig de vora el riu, dóna un resultat perfecte.

Ja amb el preciat visat de Vietnam al passaport, he pujat al bus que hem portarà a Ho Chi Minh, i he deixat enrere Cambodja, un país en el que m'hagués agradat estar-hi més temps. De moment, entre Tailàndia, Indonèsia i Cambodja, aquest últim, és sense dubte, el país més pobre dels tres, tot i això, la seva gent es honesta i feliç. I love Cambodja!!



Fins aquí, Pellegrí Pellegrí.