La volta a la meitat del món: Manali i trajecte fins a Bikaner

Comença un dia nou a Manali. Per sort torna a brillar el sol, així que m'aixeco aviat per aprofitar el dia.
He de fer el chekout del hotel i nose que fare amb la motxilla gran fins a les 16:30 que és l'hora en que em surt el bus cap a Delhi. Li pregunto al del hotel si puc fer el chekout més tard de les 12:00 i em diu que no, que hauria de pagar un altre nit, i no content amb això em diu que li he de pagar 600rp (2 nits) quan només hi he estat una nit. Vale que quan vaig arribar eren les 06:00 i encara era fosc, però a la pràctica hi he estat una nit. És veu que el hoteler de "cal llest" però el que no sap és que jo sóc de "cal rata". Finalment, després de discutir una estona m'he sortit amb la meva i he pagat una nit (300rp). Però el problema seguia sent que fer amb la motxilla.
He anat a esmorzar on ahir a la tarda vaig estar prenent alguna cosa, i el noi m'ha saludat amb un "HI MY FRIEND", suposo que haver-hi estat unes hores xupant-li wi-fi el dia abans li van fer agafar-me carinyo. He aprofitat el moment "retrobada" per demanar-li si podia deixar la motxilla allà fins a les 16:00, i amablement m'ha dit que cap problema. Ja tenia solucionat el tema de la motxilla. Davant de tanta hospitalitat li he dit que també aniria a dinar al seu restaurant.

Ja sense la motxilla a l'esquena, m'he dedicat a descobrir l'altra banda del riu (per si no ho havia dit, per Manali hi passa un riu). La caminata d'avui m'ha obsequiat amb noves perspectives dels paissatges de Manali, que un altre cop m'han semblat espectaculars. És increible el petit que et fan sentir.
Com hem va passar ahir, no paro de creuar-me amb nens que juguen al carrer i que em saluden al passar pel seu costat.

Sense temps a res més he anat a dinar, he agafat la motxilla i m'he dirigit cap a l'estació de bus.
Aquest cop havia reservat un bus privat ja que era un viatge de 14hores i no volia repetir l'experiència de l'altre dia. I quin bus... això si que era luxe!! Pantalla individual d'entreteniment multimedia, manta, aigua, seients reclinables, calefacciò i/o A/C. Tot per unes 1000rp. He pujat ràpidament i m'he sentat. Tenia l'esperança de veure els paissatges de camí a Delhi, però el bus sortia a les 17:00 i el sol s'amaga sobre les 18:00... Quan ja era del tot pessimista sobre les vistes dels paissatges,ha succeït un fenòmen natural... hi havia lluna plena! Potser no he vist els paissatges en tota la seva plenitud, però la llum de la lluna els ha iluminat el suficient per a que els pogués admirar. Fins i tot m'atreviria a dir que ha estat més especial d'aquesta manera. Veure la llum de la lluna reflexada en les aigües d'aquelles valls amb pics enormes escatxigats de les petites llums de les cases, no te preu. Per fer una comparació més gràfica, em vaig dir a jo mateix "això és el Nova York de les montanyes".
I així vaig estar unes hores, admirant les vistes que s'anaven presentant davant meu, fins que els vidres es van començar a entelar i la son em va començar a envair.

Ja al dia següent i havent arribat a Delhi, he agafat el tren que m'ha de dur fins a Bikaner. Al costat d'aquesta ciutat situada al Rajasthan, hi ha un temple ple de rates. Aquí és on vull anar.
Un altre viatge a l'esquena, ho se, no paro... però tinc ganes de veure-ho tot. Ja arribaràn els dies de descans.
Sentat en el seient del tren i al costat d'una finestra, la meva vista, com sempre, mirant el que em rodeja. Als pocs minuts d'arrencar, també he vist montanyes, però aquest cop eren montanyes de brossa. I no exagero gens. El més dur de tot, és que al costat, i fins i tot a sobre d'aquestes montanyes, hi havia nens jugant. Anaven descalços, alguns sense roba... en fi, India pais de contrastos.
Mentre el tren anava avançant, tot el que ahir eren arbres abundants i alts, ara són escassos i baixos, el que eren grans montanyes ara són grans plans, el que eren rius d'aigua s'han transformat en rius d'arena i matolls.