Viatjant i descobrint Himachal Pradesh

Quin viatge amb autobus... 10h en un bus en el que era l'únic extranger, per una carretera de revolts, que per sort, al ser de nit no vaig veure. Un conductor que debia tenir pressa per anar a arreglar-se el bigoti, i un tram final on l'aire gelat de la nit del pre-himalaia entrava per algun forat d'aquell bus sense calefacció. L'única nota positiva és que com el bus estava ple, vaig haver de compartir viatge amb dos nois joves dels que em vaig fer coleguilla. Tot i així va ser una experiència que crec no repetiré.
Quan vaig arribar a Manali debien ser les 05:45 i estava gelat de fred. L'únic pensament que tenia al cap era trobar el hotel que havia vist a la guia i posar-me sota una montanya de mantes. El problema és que semblava que estigués tot tancat. Només baixar del autobus vaig preguntar a un senyor indi on es trobava l'hotel en el que volia probar sort, però ell me'n va oferir un altre. Com m'estava morint de fred, vaig seguir-lo fins l'habitació que m'havia dit, i després de donar-li un cop d'ull, m'hi vaig quedar. En aquell moment només volia entrar en calor. Vaig agafar un parell de mantes, em vaig posar el despertador i em vaig posar al llit sobre les 06:15 del mati.

A les poques hores em sonava el despertador. És hora de visitar la zona.
Manali és un poble bastant turístic, hi ha molt turisme d'esports d'aventura, trekkings, i els Indis que s'ho poden permetre venen a respirar aire fresc. La veritat és que m'ha sorprés per a bé. Pensava que s'assemblaria a la zona d'on venia, però és bastant diferent. El paissatge aquí s'assembla molt més a la idea que tenia del gran Himalaia. Els arbres són extremadament alts, em recorden a les típiques películes en les que la gent es perd dintre el bosc.


Quan a les montanyes que rodejen al poble...impressionants! tenen un relleu molt agressiu que m'ha fet sentir la força de la natura només observant-les.


Amb l'energia a tope per sentir-me priviliegiat de poder estar aquí, he començat a caminar i descobrir més d'aquest poble i d'aquesta meravella. He anat direcció el temple de que esta en mig del bosc, sens dubte l'ubicació on és troba el fa especial.





Posteriorment m'he dirigit cap a Old Manali, la zona més antiga del poble, on hi he trobat jugant uns nens tibetans i on un senyor budista que estava sentat en una terrassa elevada m'ha ofert fumar del seu tabac.


He hagut de rebutjar el seu oferiment perquè m'estava ofegant de cansament (els carrers no són plans precisament).
Tornant de Old Manali he entrat em un parc natural que hi ha entre les dos zones, Old Manali i Manali. El que comentava abans dels boscos de les pelis, s'ha confirmat inmediatament. Apart no hi havia ningú, i he pogut disfrutar del passeig tot sol. Quin privilegi i com he disfrutat!!





Quan he acabat el passeig del bosc el sol ja s'estava amagant i el fred és començava a notar, llavors he decidit d'anar a algun coffee bar a pendre alguna cosa i a conectar-me a internet.

Fins aquí la història d'avui.

Joanal por el mundo.

P.D. Demano perdó per les faltes que pugui fer, sóc nivell C així que tampoc és pot demanar molt.