En aquest ha estat diferent. He estat tot el dia entrant a la pàgina web on es reserven els bitllets per actualitzar el estat d'aquest. Dos hores abans de marxar, habia aconseguit baixar fins a Waiting List 1... per una persona no tenia bitllet!!! Tenia l'esperança que una persona més cancelés el seu bitllet, però no ha estat així. Li comento al del hotel la meva situació, i em diu que l'única solució que tinc és reservar un bus.
Sense perdre temps li dic que d'acord, que em reservi una plaça. El senyor truca però em diu que no queden places... en el meu cap comença a aparèixer l'idea de que no podre marxar a Allahabad. L'única possibilitat que se m'acudeix és anar a l'estació de tren i buscar-me la vida. Ràpidament em trasllado a l'estació. Un cop allà pregunto que puc fer i em diuen que he de comprar un bitllet general. Els bitllets generals són els més barats, és la pitjor classe, a més a més no estan numerats, és a dir, que tothom que vulgui pot comprar un bitllet, si són 10 persones perfecte, però si són 3000 la cosa es posa una mica xunga. Només hi ha un pocs vagons destinats a aquest tipus de bitllet, i quan arriba el tren.....mare meva!!! en aquests vagons no hi cap ningú més, el pròxim pas es pujar-se a sobre el tren, però no em sembla molt adecuat per la meva integritat física.
Finalment acabo pujant a un vago de AC3 (dos classes superior al que tinc) i em quedo a la zona dels lavabos, amb l'esperança de trobar alguna plaça lliure.
En la mateixa situació que jo hi ha unes quantes persones, tots estem allà de la forma que podem i deixant l'equipatge per qualsevol racó.
Quan passa el revisor, li comento la meva situació. Sembla que m'hauré de quedar allà tot el viatge...No queda una altra que acceptar-ho, encara sort que puc anar a Allahabad.
Són 8 hores que em paso viatjant enmig de dos vagons, en la zona dels lavabos, on no para de passar gent per fer les seves evacuacions. Contrariament al que pot semblar, m'ho passo de puta mare, és el primer cop que em sento integrat amb la gent d'allà. Suposo que estar en la mateixa situació, t'uneix d'alguna manera. Això fa que comparteixi riures, menjar, converses, amb unes persones que no tracten d'aconseguir treure'm diners. Simplement sóc un més.
El tren acaba arribant 2 hores tard i encara que m'ho he passat molt bé, el cansament de estar de peu tanta estona no perdona. Ara queda arribar fins al hotel. A la tarda havia trucat a un hostel per reservar habitació. Els hi havia dit que sobre les 22:30 estaria allà, i com hem temia, quan arribo al hostel esta tancat ja que són les 00:45... Truco al timbre però no respon ningú, però el que no penso fer és dormir al carrer. Després d'insistir una bona estona, aconsegueixo que m'obrin, suposo que per pesat. L'habitació que em donen és un truño, però sent l'hora que és no em queda una altra que quedar-me-la.
Al dia següent i havent dormit bastantes hores, dono una volta a la ciutat i de pas busco un altre hotel. En trobo un que costa el mateix i l'habitació esta millor, per tant torno al hostel a buscar l'equipatge i em trasllado al nou hotel.
Quan faig el passeig per la ciutat m'agobio una mica, fa molta calor i un altre cop has d'anar sortejant a tota la gent que t'ofereix els seus serveis, apart de respirar l'aire ultracontaminat de les ciutats Indies.
Decideixo refugiar-me en l'habitació, on em poso a mirar la tele. No m'hi havia fixat fins ara, però totes les pelis indies són musicals. És molt divertit veure com ballen i canten tota l'estona.
A l'endemà vaig a veure el Sangam, zona on s'ajunten el riu Ganges i el riu Yamuna. És un punt sagrat pels Indis, i és on cada 12 anys (si no recordo malament), és fa una macroconcentració de persones. L'ùltim cop van ser unes 70milions. És una concentració religiosa.
Avui és el Diwali, un dia festiu pels Indis, a causa d'això, esta ple de gent per tot arreu i sembla que sigui l'únic guiri en tota la ciutat. Constantment m'assetjen Indis oferintme bots per navegar pel riu, però la meva economia és reduida ja que en pocs dies deixo l'India i no vull treure més diners. Un jove Indi de 17 anys m'ajuda a treure'm de sobre tots els buscavides i m'acompanya en la visita al Sangam.
Poc més vec de la ciutat, no m'acaba d'agradar Allahabad, a més a més, és una ciutat que esta plagada de mosquits, així que després de dinar torno a l'habitació i aprofito per escriure una mica.
Per la nit busco un restaurant per sopar, però al ser Diwali, esta tot tancat.
La gent no para de tirar petards. Es pot dir que els petards que tirem a Catalunya són de mariques, aquí els petards que nosaltres els hi diem "cebollitas" o "xinos", són més semblants a bombes lapa o a mines antipersona. El "bombardeig" no para fins a altes hores de la matinada, quin festival això del Diwali.
Encara i que els petards no paren aconsegueixo dormir plàcidament.
Ja tinc ganes d'agafar el tren, anar cap a Varanasi, i disfrutar dels meus 3 últims dies a l'India.
Chao pescao.
No hay comentarios:
Publicar un comentario