Durant la meva espera a l'estació he conegut a una parella de Tenerife i a una noia portuguesa. Ens em posat a parlar, i quan el tren ha arribat, la noia portuguesa ha anat al vagó on tenia reservat el seu seient i hem quedat per tornar a trobar-nos a l'arribada a Varanasi. La parella de Tenerife, que no tenia seient reservat, han vingut al vagó on jo tenia la reserva.
Com deia, ha estat un viatje en condicions, hi havia poca gent, i he pogut viatjar al costat dels nous amics canaris. El trajecte ha passar volant, han estat 4 hores on no hem parat d'explicar anècdotes dels nostres viatjes. Ells venien d'haver estat a Kenya i Tanzania i tenien moltes històries a la motxilla. Són una parella molt simpatica.
Quan hem arribat a Varanasi, ens hem tornat a trobar els 4. Els Tinerfencs han agafat un Tuktuk, i un pèl més tard, l'hem agafat nosaltres, ja que la portuguesa (Raquel) havia de comprar uns bitllets de tren.
Tots tenien reservat hotel menys jo, així que li he dit a la Raquel que li faria un cop d'ull on ella tenia la reserva.
El hotel és molt sencill, però és molt barat (150rp), esta aprop dels Ghats, fa molta calor i no vull càrregar amb la motxilla, així que m'hi quedo.
Un cop instal.lats, la Raquel i jo, anem a un bar on haviem quedat amb els Canaris i comencem a dinar. La parella arriba més tard ja que estaven cansats i han fet migdiada. Com nosaltres ja portem estona allà, decidim marxar a caminar una mica, mentres ells és queden al bar a menjar alguna cosa.
La Raquel i jo, comencem a descobrir la ciutat. Varanasi és una de les tres ciutats més antigues del món. És per on hi passa el riu Ganges, un riu sagrat pels Hindus.
En aquesta ciutat, i en aquest riu, és on venen constantment gent de tota l'India, a banyar-se en les seves aigües (ultracontaminades) per rentar tota una vida de pecats, i/o incinerar els seus familiars morts. Tenen la creença que d'aquesta manera aconseguiran llimpiar tots els seus pecats i és per això que molta gent ve a morir aquí.
Trobem a les primeres persones que es banyen en el riu Ganges, alguns d'ells estan resant a dins de l'aigua.
Més endavant trobem el primer Ghat on es fan les incineracions (un ghat és una zona on hi ha unes escales que donen al riu). Aquí, un home, mentres comença la cerimonia d'una incineració, ens explica quin són els pasos que té aquesta; Primer, quatre familiars, carrèguen el cos, que va transportat en canyes de bambú, i el porten fins al riu on el submergeixen cun cop. Segon, el pujen a la zona de cremacions, allà li renten la boca amb aigua del riu 5 cops. Tercer, el cobreixen de llenya. Quart, encenen el foc i els familiars donen 5 vegades el tomb al cos, recordant els 5 elements essencials (foc, aigua, vent, terra, l'ànima).
Un cop el cos esta cremat (després d'unes tres hores) les restes les tiren al riu.
Com hi ha families que no es poden permetre pagar les cremacions, recullen les cendres dels cremats, i d'entre les cendres, agafen les joies que poguès portar la persona morta.
El mateix home també ens explica que hi ha cinc tipus de persones que no és cremen, ja que es creu estan netes de pecats o han pagat la seva penitència. Aquestes persones són: Embarassades, nens menors de 10 anys, leprosos, picats per una serp i albins.
Déspres d'aquesta classe magistral, continuem el nostre cami pels ghats, fins arribar al Dasaswamedh Ghat, on cada tarda sobre les 19:00 fan una celebració de foc i fum. Ens quedem allà a mirar l'espectacle rodejats de molta més gent que també disfruten del moment. Alguns des de les escales, que és on estem nosaltres, i altres des del riu pujats en bots.
Una mica abans de que acabi la cel.lebració, marxem per evitar l'estampida humana i per anar a sopar.
Sopem al hotel, on hem fan un arròs inmenjable i després anem a dormir.
Al següent matí, el meu rellotge biològic decideix llevar-se bén aviat, a les 06:00. El dia abans, el propietari del hotel m'havia ensenyat una terrassa des d'on es veu el riu, així que marxo allà a veure la sortida del sol. En aquestes hores ja hi ha gent donant-se una capbussada (quin fred!!)i rentant la roba.
Quan la Raquel es desperta decidim el pla del dia. Avui caminarem tota la zona de ghats, de punta punta, abans però, fem el més important. Esmorzar.
Amb l'estòmag ple comencem a caminar pel difícil camí dels ghats. Només fem que pujar i baixar escales. Arribem a un ghat on hi ha moltes piles de llenya, és el Manikarnika Ghat. Aquest ghat és el més important si parlem d'incineracions (de fet hi ha dos ghats on s'incinera). Aquí, la flama sagrada que fan servir per cremar als finats, porta cremant milers d'anys sense que mai s'hagi apagat. Ahir, el cos que que vam veure en el altre ghat, estava tapat, però quan hem passat per aquest ghat hi havia dos incineracions, en una d'elles, es podia veure el cap d'una dona, el qual tenia un color vermell una mica sospitós... Davant tant dura escena, juntament amb la calor que feia allà, hem passat de llarg ràpidament.
Sense adonar-nos hem arribat al final dels ghats.
Ens ha portat menys temps del que pensàvem.
La resta del dia l'hem dedicat a visitar alguns temples i a seguir caminant.
Exceptuant la zona dels ghats, Varanasi no es diferència massa de la resta de ciutats de la India, trànsit caòtic, pol.lució, buscavides, vaques, gossos... en fi, lo habitual.
Demà serà l'últim dia a Varanasi. Ens volem despertar aviat per veure sortir el sol pujats en un bot.
Chao rapao.
No hay comentarios:
Publicar un comentario