lunes, 19 de noviembre de 2012

Varanasi últim capítol? No! Kolkata Últim capítol!

Ja és divendres i ha arribat el dia en que s'acaba la meva estada a l'India.
Avui el dia s'ha fet molt llarg. Ha començat a les 05:30, quan la Raquel, una altra noia del hostel i jo, hem vist sortir el sol navegant pel riu sagrat.





Ha estat un passeig d'una hora, que ens ha servit per contemplar la vida en els ghats des de un altre punt de vista.


Pujat en el bot, consegueixes veure tot just davant teu, com la gent sent i viu l'adoració pel que esta fent. En algun ghat hi ha més gent que en altres, però en cadascun d'ells, la passió és la mateixa. No deixa de sorpendre't, com viuen la seva religió i com beneren els seus llocs sagrats.








Després del bot anem a esmorzar amb la Raquel. Esmorzem fort perquè tornarem a passar-nos el dia caminant. Jo em menjo un pancake de nutella i una amanida de fruita, com diria el Arguiñano "RICO,RICO".
Acabem de menjar, i aquest cop, a diferència d'ahir, ens en anem cap al sud en busca d'un pont que hi ha per creuar el riu. Caminem i caminem sota un sol que avui ha sortit amb força. Quan arribem al pont.... no hi ha pont!! esta derruït. Allà mateix uns senyors ens ofereixen creuar el riu amb bot. Ens demanen 800rp (estan fumats o algo). Davant la gran oferta dels "boatmans" marxem del lloc sense creuar el riu. No passa res, improvitzem un pla "B". Decidim d'anar a veure la zona universitària, ja que no queda molt lluny. És una zona amb jardins i pocs vehicles, per tant, aconseguim desconnectar del caos urbà. Ens estem una estona estirats sobre la gespa, fins que s'apropa el migdia i jo necessito anar a un lloc amb internet per mirar com esta l'estat del meu bitllet cap a Kolkata, ja que ahir per la tarda encara estava en "waitinglist".

Anem a dinar on haviem esmorzat i ens trobem a la parella de Canaries (Juan i Alejandra). Ells marxen a les 15:00 cap a l'estació de tren per anar cap a Nepal. Mentres xarrem amb ells, jo miro l'estat del bitllet. Segueixo en waitinglist. És un viatje que he de fer si o si, perquè el diumenge tinc el vol de Kolkata a Bangkok i el meu amic Oscar (conegut com Zebraso) m'estarà esperant per compartir el mes a Tailandia.
Com ja em va passar anteriorment, l'única solució és anar a l'estació el més aviat possible, així que m'apunto amb el Juan i la Alejandra i tots 3 marxem cap a l'estació. Un cop allà em despedeixo d'ells i els desitjo un bon viatje, m'han caigut molt bé.
Pel que fa a mi, vaig a l'oficina de turisme a demanar informació i/o ajuda. Em diuen que no tinc bitllet, per tant, he de comprar un bitllet en general.
El tren que havia reservat sortia a les 01:15 de la matinada, però el senyor de l'oficina em diu que en tinc un que surt en 20min (18:10). No m'ho penso i compro el bitllet cap a Kolkata. Pujo al tren, que un altre cop va ple a rebossar, i em quedo com l'altre viatje, enmig de dos vagons de la tercera classe (AC3), amb l'esperança de trobar algun lloc lliure. Amb mi hi ha un jove Indi, que te seient però esta allà per airejar-se. Comencem a parlar i a preguntar-nos coses, lo típic, d'on ets? a que et dediques? quants anys tens? etc,etc...
A la poca estona passa el revisor i em demana el bitllet. Quan veu que és en classe general, em diu de males maneres,que no puc estar allà i que a la pròxima parada he d'anar al vagó que em pertoca. Intento parlar amb ell però no hi ha manera. Per sort el jove Indi (Akash) es posa enmig de la conversa. És discuteix amb el revisor i aconsegueix que de moment em pugui quedar allà, i més endavant, en una altra parada, que mirin si hi ha algun llit lluire. I que passa dues parades més tard? Doncs que em ve a buscar el revisor per dir-me quet tinc un llit lliure. Gràcies al Akash podre dormir en un llit en aquest viatje de 14 hores.
No content amb això,l'Akash em diu que a l'arribada a Kolkata vagi amb ell, que m'enseyarà el que pugui de la ciutat i em buscarà un lloc per dormir. Quin tio més ben parit, no s'assembla en res amb la gent que tractes normalment i que només volen treure't diners.
Marxo al meu llit i em poso a dormir donant-li les gràcies a l'Akash.

A l'endemà, quan el tren arriba a Kolkata, baixo juntament amb l'Akash. A la sortida de l'estació hi ha un taxi esperant-lo. Tos dos pujem al taxi. En principi la idea era que em portaria a un hotel i més tard em passaria a buscar per enseyar-me la ciutat. Finalment el pla es converteix en anar a casa seva i a partir d'allà decidir.
El taxi ens deixa davant un bloc de pisos. L'Akash obra la porta del pis que dona just al carrer i quan entrem vec a 4 o 5 nois. Tots es saluden efusivament amb l'Akash. Me'ls presenta un a un i ens quedem allà amb ells. Em sento molt benvingut.


És un pis d'estudiants, i com a tal no pot faltar la música i el veure. Comencem a veure (cervesa, whisky,vodka...) i passada una estona es fan visibles els efectes del alcohol. Alguns es posen a ballar, a cantar, i m'uneixo a la festa. Però no podia ser tot tant bonic. Jo havia menjat poc aquell dia i el beure em senta malament. Marxo a una habitació a estirar-me a veure si dormint una mica se'm passa el mal cos. Després d'estar una estona estirat sense poder dormir, la cosa empitjora i he d'anar al lavabo a tota òstia. La primera diarrea del viatje.
Com no en trobo massa bé torno a estirar-me al llit amb l'esperança de recuperar-me, però no hi ha sort.
Els nou amics em cuiden com si fos el seu fill, em porten menjar, aigua, i de tant en tant venen a veure com estic. Ells a les 22:00 aniràn a la disco, i volen que vagi amb ells, però els hi dic que no em trobo massa bé.
Jo em quedo dormint mentres ells marxen de festa.

Consegueixo dormir bastant i m'aixeco molt millor, sense mal de cap, i sembla que el tema estomacal va a millor. És hora d'arreglar la motxilla i anar cap a l'aeroport. Abans de marxar, em despedeixo dels nous amics que estan desperts, i un parell d'ells m'aconsegueixen un taxi i una mica de fruita. M'han cuidat com a un rei! Els hi dono les gràcies de tot cor.

Aquestes linees ja les escric a Bangkok amb l'Oscar (Zebraso) al costat. Ens ha costat una mica trobar-nos, però ja estem davant la porta d'embarcament preparats per anar a Phuket.


Chao matao.

8 comentarios:

  1. Uuuffff! El tema d l Akash m ha fet patir. Pensava q al final sortiria la cobra per algun lloc...
    Vigila m al Sebrassu. Vigileu tots dos. Oju al paligru i a disfrutar.
    salut i sort!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Vaig confiar perquè no em quedava més remei. Tota l'estona vaig estar recolçat a la paret pel que pogués passar.

      Eliminar
  2. boiggg! temerariii!!! que fots amb les amnides de fruita a Varanasi! lo meno shi havie 10123092034789728374982374 bacteris!!!!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Soy un rebelde!! jajaj el lloc era de confiança, sinò no l'hagués demanat.

      Eliminar
  3. Hola, hola...no veas que aventura último día y te pones malo también que valor tu solo.ero me alegro de que fueran buena gente y te trataran como un rei.
    Bueno ya veo que has cambiado ahora toca Thailandia y además acompañado, ahora ya no tienes escusa para que salgas en las fotos ;). Cuidate y siguenos contando aventuras. Un besazo.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Me trataron de puta mare! Eran muy buena gente. Ya tienes aventura nueva cunyada, estas te sonaran más porque ya has estado en Tailandia. Besos!

      Eliminar
  4. Per uns moments he pensat que et feien baixar del tren i et deixaven tirat a una estació perduda a les 3 de la matinada! :S
    Has vist, viatjar sol té el punt aquest de què sempre acabes coneixent més la gent. és fantàstic!

    Ostres, torna a l'Índia! m'has fet aflorar un munt de records que estaven al fons de la memòria. Des de thailàndia per mi ja no serà el mateix, m'hauràs de vendre els nous destins a partir d'ara!
    Sigui com sigui, espero que t'hagi agradat el què has conegut a l'Índia.

    Cuida't, tot i què ara ja has passat el país amb més risc d'agafar problemes intestinals!
    moooolt bon viatge!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Baixar del tren no perquè tenia bitllet però em veia embotit en second seat durant 14hores....

      M'ha agradat l'India, però ara que estic a Tailàndia m'adono de lo dura que és. Sobretot el tema sucietat, pol.lució, aglomeracions i els timadors. Per tot el demés encatat, hi ha gent que te tracta com de la seva família.

      Continua seguimt el blog que Tailàndia també es molt xulo!

      Eliminar