Bikaner, el temple de les rates i primer dia a Jaisalmer

Vaig escriure l'últim post arribant a Bikaner i aquest l'escric ja fora de Bikaner.Ha estat una estada ràpida però fructifera.
Vaig arribar el dimarts per la nit, només amb temps per buscar l'hotel, montar la mosquitera (en aquesta zona hi ha molts mosquits), i posar-me a dormir. Dimecres al matí, després d'aplastar uns quants mosquits, surto del hotel en direcció a la parada de bus on he d'afar-ne un que em porti a Deshnok, poble on es troba el temple Karni Mata, si, el de les rates.
A la guia posa que la parada esta a uns 300m del hotel on estic allotjat, pero jo en camino bastants més, sense trobar la desitjada parada. 300m és poc no? Si, però sota un sol que crema, rodejat de polució dels vehicles, de la merda de les vaques, etc,etc... no és el mateix.
Decideixo preguntar a la gent del carrer. Pensava que casi tothom parlava anglès, però la realitat és que casi ningú el parla. Al primer que li pregunto, em respon fent gestos amb la mà com dient "tira tira tu no paris", li faig cas. Continuo caminant una estona i torno a preguntar. La resposta molt semblant al altre home, però aquest cop afegeix que al final he de girar a l'esquerra (amb les mans tot). Segueixo en la mteixa direcció i vec a un senyor que ven làpides, aquest si que parla una mica d'anglès! Molt amablement em diu que el bus pasa pel costat de la seva parada i que en 5 min en pasa un. Per fi! l'he trobat! I gràcies que m'ho ha dit, perquè aquí les parades no estan senyalitzades, així que saps que para allà o jo pots anar buscant.
Arriba el bus, i després de 40min de trajecte em deixa just davant del temple.
Per entrar-hi has d'anar descalç, per tant em trec sabates i mitjons en un acte de bojeria (amb les sabates era suficient), i entro al temple.
El primer pensament que tinc és "mecagonlaputa, qui em mana treurem els mitjons". El temple esta ple de rates, això ja ho sabia, el que no sabia és que també esta ple de palomes i de mosques, i clar tot el terra esta sembrat de mines. En fi, ja m'hi he fotut de peus i no hi ha marxa enrera.
No hi ha gaire gent i me'l esperava més gran. El temple és petit, en 5 min el tens vist, però la visita sempre dura més (si tens curiositat per veure els animalons). Només estava pendent de veure que feien aquelles rates sagrades. En teoria són persones reencarnades en rata i que després han de tornar a ser persones.





Quan je he vist proutes rates de tots els tamanys, unes bebent llet, altres barallant-se i altres dormint, torno a agafar el bus fins a Bikaner.
Allà vaig a visitar el fort de la ciutat, una gran fortalessa, plena de sales i habitacions on s'observa la gran riquesa del qui l'habitava.








A última hora de la tarda em desplaço fins a una estació de tren que esta a les afores de la ciutat. Ésta casi buida i això a la India és un luxe. Pujo al tren que m'ha de portar a Jaisalmer, i m'adono que també esta buit, en el meu vago viatjo sol. Després d'estar rodejat de tant gent, poder estar sol em dona molta pau i tranquilitat.


Reservo l'hotel per telèfon i a l'arribada, casibé a mitjanit, m'espera un simpàtic Indi pujat a una moto. És el meu transport fins al hotel.
A l'endemà al matí, toca tornar a esclafar uns quants mosquits, sembla que sera una costum a partir d'ara. Per sort encara no me'n ha picat cap.
Esmorzo a la terrassa del hotel que te vistes al fort de la ciutat i quan m'omplo de forces per combatir el sol i la calor que cau, me'n vaig a fer la visita de rigor.
Jaisalmer és una ciutat petita i la seva gran atracció són els safaris amb camells pel desert, i com jo sóc guiri total, aquesta és la principal raó per la que estic aqui. Deixant de banda el safari, Jaisalmer té un fort molt bonic, aquest a diferència dels que he vist fins ara, és un fort/poble, és a dir, que dintre del fort hi ha de tot, carrers, cases, botigues, hotels, restaurants, gent, vaques, tuk-tuks, motos... els carrers no segueixen cap sentit, per tant és fàcil perdres, però nose com m'ho faig i després de donar uns quants tombs acabo trobant la sortida sense voler. Suposo que serà la sort del principiant.








Quan el sol esta marxant em dirigixo cap al "sunset point" que es troba just al costat del hotel. Per veure que? Doncs la posta de sol jajaja. La zona esta plena de guiris, entre ells jo.


Acaba l'espectacle i torno al hotel, a escriure una mica i a negociar amb el director el tema del safari. Finalment farè un safari de dos nits. Ja explicaré que tal ha anat.

Joanal por el mundo in the desert. Joanaltouareg.