Dia de relax per marxar cap al golf de Tailàndia

L'últim dia a Railay l'hem dedicat a descansar en una de les seves meravelloses platjes. La Phra Nang cave beach.
Hem escollit aquesta platja perquè diferents persones ens l'han recomanat i no esta molt lluny d'on ens trobem allotjats.
Ens ha costat lo nostre trobar-la... hem caminat durant molta estona i no la trobàvem. Per sort, ahir durant la tornada de l'excursió li vaig fer una foto i gràcies a aquesta foto ens hem adonat que estàven caminant en direcció contrària. Finalment, més tard del que esperàvem hem arribat a la platja. Hem caminat una mica per inspeccionar el terreny i ens hem posat sota l'hombra d'un arbre. Tot seguit ens hem posat dins l'aigua per refrescar-nos. La platja és una passada, no te res a envejar a la famosíssima Maya beach de la peli del Di Caprio ( és la foto on surto saltant). La barreja de sorra blanca, aigües de color maragda, i les grans roques i acantilats, fan sense cap dubte un cocktail perfecte.





Després de la capbussada, amagats sota l'hombra que ens proporcionaba l'arbre, ens hem marcat una migdiada de les que fan història. Hem estat una bona estona dormint fins que se'ns ha obert la gana.
Estar en un lloc tant bonic i haver de marxar per dinar fa una mica de mandra. Que podem fer? Doncs en aquesta platja hi ha bots/restaruants, és a dir, no fa falta que et moguis de la platja per dinar.


Tot un luxe a preu de saldo (hem dinat per 2 euros).

Acabats de dinar, hem estat una estona més a la platja, sense fer res en especial, simplement descansar i disfrutar dels plaers d'un pais tropical.





Quan ens hem cansat de la platja, hem tornat a l'habitació a canviar-nos de roba, ja que volem anar a veure la posta del sol a un view point, en el què per accedir-hi has der pujar un "camí" ple de fang.
La mala notícia és que el cel es començava tapar i semblava que en qualsevol moment podia començar a ploure. La pluja faria encara més difícil la complicada pujada al view point. Com no teniem res millor a fer, ens hem posat les sabates de trekking i sota l'amenaça de la pluja hem sortit de l'habitació per anar al view point. A lo loco.
El view point deu estar a uns 80 metres d'alçada i la major part del camí l'has de fer ajudat per una corda que han posat allà.


Sense aquesta corda, molts trams del camí només serien aptes per escaladors.
Després d'uns 20 min de pujada, amb les mans i la roba plens de fang, hem arribat al view point. Les vistes de la península son espectaculars, però m'ho he passat tant bé pujant, que si haguessin sigut una caca, no m'hagués importat.





Voliem veure la posta de sol des de la posició privilegiada en la que estàvem, però com el cel estava tapat, i estava plovent, hem marxat abans del previst.
La baixada del súpercamí també ha estat molt divertida, i fins i tot diria, que ha estat més difícil que pujar.
Xops i plens de fang per tot arreu, hem tornat a l'habitació, i aquí ha arribat un altre moment increïble. Una dutxa d'aigua calenta.
Després hem anat a sopar, i no molt tard a dormir, ja que demà a primera hora del matí, marxem cap a Koh Tao, una petita illa del golf de Tailàndia on volem fer submarinisme.

Chao colacao.