Direcció Peninsula Railay

A la despedida del dia abans, la Cristelle, ens habia dit que el taxi ens passaria a buscar sobre les 07:45. Hem estat esperant més d'una hora i el taxi no ha aparegut. Hem trucat al noi del centre de buceig i mig adormit ens ha dit que havia tingut problemes amb la reserva i que no podriem fer buceig. En part ens ha anat bé, ja que ha estat tota la nit plovent, i molta estona de la que hem estat esperant també ho ha fet.
Amb la mala notícia ens em posat en marxa. La nostra estada a Phuket es debia bàsicament al buceig i com no en podiem fer, hem decidit marxar l'abans possible cap a la peninsula de Railay.
Primer hem hagut d'agafar un bus, després un minibus i finalment un bot. Arribar fins allà ens ha portat mig dia.



Quan hem arribat a Railay la calma regnava en aquell paradís tropical. Platjes d'aigua turquesa, envoltades de densa selva i roques espectaculars. A Railay només s'i pot accedir en bot, així que no hi ha cap tipus d'automòbil en tota la zona.
Quedava però trobar habitació. El bot et deixa a la platja del oest i la zona on volem dormir es la del est, ja que els allotjaments allà són més barats. Càrregats amb les motxilles, caminant enmig del que fins ara no havia vist mai ( arbres amb arrels espectaculars, fulles del tamany d'una taula de menjador), hem arribat als bungalows on voliem passar les nits. Suats i cansats, la noia ens diu que ho tenen tot ple.... sembla que avui no és el nostre dia. En fi, torna a càrregar la motxilla a l'esquena i caminant per on haviem vingut, ens aturem en un resort on també tenen bungalows. El noi/noia de la recepció ens diu que tots els bungalows estan plens, i només li queda una habitació que val.... 1500Bt!! (40 € ehhhhh!! és gravíssim!!) preveient que és possible que no trobem res, decidim quedar-nos.
Instalats en l'habitació de luxe i recent dutxats, marxem a la zona pija, la platja de l'oest. Allà hi ha restaurants, botigues, bars...
Al obrir la porta de l'habitació, el cel ja és fosc. No és massa tard, però la nit arriba bén d'hora, sobre les 18:00. De camí a la platja ens adonem que estem rodejats de guiris com nosaltres.
Abans de sentar-nos a sopar hem caminat la platja de punta a punta. No és tant llarga com la de altre dia, però sense dubte és molt més bonica. Tot just arribar a una de les puntes, hem pogut observar just davant nostre una altra platja. Hi havia llums i es veien bots. Semblava que només s'hi podia accedir per aigua, així que hem desistit d'anar-hi....fins que una parella d'alemans (Tobi i Annie) ens han preguntat pel camí que portava a l'altra platja. L'Oscar i jo ens em quedat sorpresos, pensàvem que no s'hi podia accedir a peu, i els hem preguntat que hi havia allà. Ens han dit que en aquella platja també hi ha llocs per menjar i que més tard hi ha festa. No ens ha costat massa seguir els passos dels alemans per anar a descobrir la platja, i els em acompanyat en la seva búsqueda del camí misteriós. El problema era que sabien que hi habia un camí, però no sabien on.
Tots quatre, equipats amb un parell de llanternes, ens hem adrentat per la densa i humida vegetació de la selva. Per un moment....que dic per un moment, quasi tota l'estona he estat amb els ulls ben oberts. No sabia si podien haver-hi "sanguijuelas", aranyes, serps, jaguars, panteres, etc...jajajja ara ric però els tenia de corbata.
A la poca estona hem trobat el que semblava un camí, i ho era, el problema és que ens portava de volta a la zona on estàvem. Que em fet finalment? Tornar on erem, pagar un bot i anar a la desitjada platja.
Quan em arribat hem vist que era una mica més petita de la que veniem però que hi habia molt moviment.
Hem vist un restaurant on feien el menjar a la brasa i davant de tals manjar no ens hem resisti i ens hem sentat. Ens hem menjat mig pollastre cadascú, estaba boníssim.
Després de sopar hem donat un volt per la sorra i ens hem quedat en un bar on tocaven música en directe, feien un espectacle de foc i de tant en tant focs artificials.





Sentats en la sorra em pogut disfrutar d'aquests moments sota un cel il.luminat per la llum de la lluna i les estrelles.
Al acabar l'espectacle, em tornat a quedar amb la parella alemana i em anat a la platja d'on vienem i on estàven tots allotjats.
Ha estat un dia amb un final inesperat.

El primer que fem al dia següent, és alçar-nos d'hora, per primer, reservar una excursió pel mateix dia, i segon, intentar trobar una habitació més barata. El primer objectiu l'assolim fàcilment, però el segon ens porta una mica més de problemes, ja que al primer lloc que anem segueixen tenint-ho tot ple. Per sort al segon lloc aconseguim un bungalow per 500bt.
Feina feta i ràpid ràpid cap a la platja que ens espera la llanxa de l'excursió. És una excursió d'unes 8 hores que ens portarà a l'illa Koh Phi Phi, a algunes illes més, farem snorkel i ens donaràn de dinar.











La conclusió final de l'excursió és: Recomano que no la faci ningú. Ens han portat a toc de xiulet tot el dia. Fins i tot en algunes illes en les que en el programa posava que visitariem, la visita ha consistit en tirar fotos durant 2 min des de la llanxa. Si que hi ha uns paissatges espectaculars i unes platjes paradisíaques, però el sentir-te com una anxova en aquella llanxa a reventar, i les presses durant tot el dia, li han tret tot l'encant.

De volta a Railay després de la megaexcursió i adonant-nos que no teniem diners per pagar el bungalow, i que a Railay no hi ha caixers, hem pujat a un bot que ens ha portat a Ao Nang, la ciutat més propera a Railay. El mateix bot ens hauria de passar a buscar a les 21:00 per tornar a Railay. Un cop a Ao Nang el primer que veiem és un caixer. Ja tenim solucionat el tema dels diners i ens queden 3 hores per tornar. Hem aprofitat la nostra estona a la ciutat per comprar algunes coses que ens feien falta. Roba, sabates, aigua. Mentres miràvem botigues ens ha entrat gana i hem parat a un Mc'Donalds a menjar alguna cosa. Tot just acabar de menjar, ens hem aixecat de la taula, i quan hem obert la porta i..... estava diluviant!! Ni ens en hem enterat...jaja. Sembla la típica tempesta de 15min, i com no ens hem emportat el impermeable ens toca esperar que pari. Passen 15 min, 30, 50, 1 hora, 1 hora i mitja!! Això no para, ni sembla que tingui l'intenció de parar.... Quin dia!! A les 20:30, quan ja no ens queda una altra que marxar si volem agafar el bot, que en los condicions del temps dubtem de que vingui, comencem a caminar sota la pluja. El camí fins a la platja no és molt llarg, però plou bastant fort. Intentem esquivar la pluja, posant-nos sota els balcons o entrades dels edificis. En una d'aquestes entrades, la qual estava perfectament enrajolada, el senyor Zebra s'ha fotut una d'aquelles ósties que no pots parar de riure. Fins i tot un grup d'autòctons que hi havia sota un paraigües s'ha partit el pit davant tant divertida escena.
Jo només he vist en el seu tram final, just quan el Zebra posava les mans a terra per amortiguar la caiguda sobre el cul, mentres relliscava degut a l'inèrcia que portava de la seva carrera. El protagonista l'ha descrit de la següent forma: Anava corrents per arribar a l'entrada el més ràpid possible, i quan he posat el primer peu, aquest m'ha relliscat, i a l'intentar mantenir l'equilibri utilitzant l'altre peu, també m'ha relliscat amb la conseqüent caiguda de cul i les rialles dels assistens.
JJAJAJAJAJA he estat mitja hora rient jajaja.
Entre rialles i la pluja hem arribat a la platja i a les 21:00 en punt, el nostre bot, per sort, estava allà. A les 21:05 el bot engegava motors i la pluja parava de caure. Llei de Murphy.

Un altre dia més a l'aventura de Joanal i Zebra por el mundo.

Chao Lenceslao.