Jodhpur, the blue city

Vaig arribar a Jodhpur sobre les 23:00 hores, tot i així, a la sortida de l'estació, hi havia la típica manada de tuktukeros. A aquestes alçades del viatge treure-te'ls de sobre és pan comido.
Durant el trajecte vaig estar parlant amb la Carmela, i ella també arribava el mateix dia a Jodhpur. Novament ens tornàvem a trobar.
Havent esquivat l'onada tuktukera, el meu pròxim repte és trobar l'hotel que m'havien recomanat els nois del safari. Començo a caminar amb l'esperança de rapidament trobar-lo ja que a internet posa que esta al costat de l'estació. Però a l'India, saber en quin carrer et trobes és una mica difícil. L'altra opció és preguntar.
Se que sembla una opció molt vàlida però estem parlant de l'India, així que decideixo d'anar al hotel en que s'allotja la Carmela ja que aquest surt a la guia. Després de barallar-me amb alguns tuktuk per conseguir un bon preu, en trobo un que em porta fins a la porta del hotel. Quan estic fent el chek-in al pis de dalt escolto parlar castellà, és la Carmela que m'ha sentit parlar amb l'hoteler. Parlem una estona de com ens ha anat a tots dos aquests dies i posteriorment anem a domir. Li dic a la Carmela que demà al matí no m'esperi, perquè després de dormir dos dies sobre arena tinc ganes de dormir en un llit com déu mana.
He dormit com un angelet, fins a les 11 del matí no he sortit del hotel. I que bé que dormit!! Els hi dic adéu als del hotel i surto al carrer en direcció a la torre del rellotge, un punt neuràlgic de la citutat.
Esta ple de botigues i de gent comprant, apart de tenir unes boniques vistes del fort de la ciutat.


M'hi estic una estona observant a la gent, no en plan voyeur eh!!





fins que decideixo anar a veure el fort.
Esta en un turó i la pujada es dura. Com fa molta calor agafo un tuktuk per pujar-hi.
Un vegada sóc a dalt, puc observar le boniques vistes de la ciutat.


Moltes de les cases estan pintades de color blau, d'aquí ve el nom de la ciutat blava (currada l'explicació eh). Em dirigeixo cap a l'entrada del fort. El que he trobat especial d'aquest fort, és que et fa sentir molt petit. És un fort molt gran, amb parets molt altes i amb un aire medieval que consegueix traslladar-te a l'época en que es va construir.


Per una altra banda l'ubicació en la que esta situat, t'obsequia amb unes gran vistes de tota la ciutat.


Un cop dins em recorda una mica al fort de Bikaner. Amb aquelles sales i habitacions tant i tant treballades i decorades. Quan em trobo en una de les sales, coincideixo amb la Carmela que es troba compartint visita amb un noi japones que ha conegut al hotel.
Arriba l'hora de dinar i la Carmela i jo marxem cap al hotel a dinar al restaurant que tenen a la terrassa. El noi japones diu que no te gana i que ja vindra més tard.
La terrassa del hotel també te unes grans vistes del fort i de part de la ciutat i com no queda molt per la posta de sol decideixo quedar-me allà per poder disfrutar-la. Aprofito el temps a la terrassa per parlar amb el meu pare via Skype, navegar per internet, penjar algunes fotos,parlar amb unes nenes que es troben jugant en un terrat, etc..fins que, un altre cop el sol es torna a amagar. Se que potser em faig pesat amb les postes de sol,però és un moment que disfruto molt.


Potser és degut a,com diria el Guardiola, que el meu pais es tant petit, que quan el sol se'n va a dormir, mai no esta prou segur d'haver-lo vist.
I amb aquesta pastelada,acaba el meu post i la meva estada a la ciutat blava. Demà en bus m'espera per anar a Udaipur.