Retrobament a Udaipur

El dia va començar ben aviat. Tot just havia acabat de sortir el sol quan la Carmela i jo ens trobavem dins el bus enfilant el camí cap a Udaipur. Un trajecte d'unes 7 hores fins arribar a la ciutat del llac. Un cop baixem del bus, la Carmela ja que encara es segueix trobant malament,para un tuktuk i marxa directa al hotel. Jo, per la meva part, decideixo intentar arribar-hi caminant. Malauradament no ho torno a aconseguir, així que finalment acabo parant un tuktuk per que em traslladi al hotel.
Parlem amb la Carmela i ella decideix quedar-se descansant al hotel. Sap greu que no pugui disfrutar del viatge.
Deixo a la companya al hotel i jo marxo a donar una volta per la ciutat. Ja és fosc, i no vec molt, però aprofito la tarda per comprar-me uns pantalons i una camisa. Per fi ja tinc el uniforme Indi oficial. Després de la gran compra que he fet, busco un lloc per menjar. Entro en un restaurant bastant "europeu",però ja m'esta bé perquè vull menjar algun plat que conegui. Durant el sopar pic disfrutar de la pel.licula Octopusy (alguna de les escenes estan rodades just al carrer on donen les finestres del restaurant). Amb l'estómag ple marxo cap al hotel a dormir per agafar forces per visitar la ciutat a l'endemà. Abans d'entrar a l'habitació parlem una estona amb la Carmela, enmig de la conversa em diu que s'ha canviat el vol de tornada a Barcelona. L'ha canviat pel dia 8 de novembre (avui és 6 de novembre). Jo em quedo molt sorprés perquè no m'ho esperava, però puc entendre que si porta tant temps trobant-se malament vulgui marxar a casa. A vegades la salut et juga males passades i no et deixa disfrutar de l'experiència.

A l'endemà, just acabat de despertar necessito una dutxa d'aigua calenta però no funciona, quina novetat.....
La Carmela ja esta desperta i m'apropo a la seva habitació per veure com esta. Em diu que es troba millor i que marxa a donar una volta per la ciutat. Aquesta millora de salut la fa dubtar entre marxar o quedar-se. Em comenta que durant el dia ho decidirà.
Jo com vull una dutxa d'aigua calenta em quedo al hotel a esperar que l'arreglin.
Recent dutxat surto al carrer i em dirigeixo a creuar un pont que porta a l'altre costat del llac. Des de aquí tens una altra perspectiva del llac i hi trobo gent rentat la roba i banyant-se.





Tot seguit em dirigeixo cap al City Palace, un gran palau que hi ha al costat del llac que dona el toc distintiu a la ciutat. De camí, al fons del carrer vec un grup de guiris. Com més m'atanço a aquest grup més em sonen les cares que vec. Són el grup del safari!!! Estan tots amb els que vaig coincidir el segon dia. Quina alegria m'ha donat al veure'ls. Era una possibilitat que ens poguessim trobar perquè mes o menys seguiem tots la mateixa ruta fins a aquesta ciutat. Tot i així m'ha agradat trobar-los.
Me acoplat amb ells i hem anat a visitar la ciutat. Pimer hem visitat el famos City Palace. La part que he vist m'ha agradat bastant, i si volies veure més coses havies de pagar més.


Quan em sortit del palau les 2 noies Israelianes han anat a dormir perquè estaven cansades. Els demés hem anat a dinar. De camí al restaurant comentem de llogar unes motos i anar a veure la posta de sol al Sunset point. És una idea que m'agrada. Poder circular per els carrers d'alguna ciutat India ha de ser tota una aventura.
Després de dinar tornem a quedar amb les noies Israelianes i finalment decidim no llogar les motos (llàstima!), i optem per anar caminant fins a un telefèric que et deixa al sunset point. Pujar al telefèric no és com conduir una moto però també esta molt bé.


Arribem just abans de la posta de sol, perfecte per observar la ciutat des de un punt alt i per fer fotos del moment. De de tant amunt la ciutat sembla tranquila i en pau, però res més lluny de la realitat dels carrers de l'India.








Les vistes són magnífiques.


Quan acaba el nostre preciat sunset marxem a sopar. De camí al restaurant em passa una cosa casibé inevitable.... xafo una merda de vaca!! La xafada ha sigut d'aquelles que et rellisca el peu cap endavant, com si volguesis fer el "spaguetti" o com si estiguesis esquiant. Després de recuperar l'equilibri em miro la sabata.... VAYA CAXO DE TROS DE MERDA!! Em puja per sobre de la sola... buffff, evidenment no l'oloro així que nose si fa pudor o no. Intento treurem la maxima merda posible, però sempre queda alguna cosa enganxada a la sola de la sabata, així que amb una mica més de merda a sobre, anem a sopar.

Els germans anglesos també marxen avui i tenen presa per sopar perquè el seu tren els hi surt a les 21:00 hores. Són els primers en marxar i la despedida és trista. El següent en marxar sóc jo degut que el meu tren cap a Jaipur surt a les 22:25 hores. El moment de despedir-se d'aquest magnífic grup és fa difícil perquè m'ho he passat molt bé amb ells i perquè són molt bona gent. Almenys ens hem intercanviat els mails i qui sap si mai ens tornem a trobar, encara que aquest cop serà més difícil ja que les rutes de cadascú són bastants diferents.

Quedo amb la Carmela i els dos anem fins a l'estació. Un cop allà em comenta que finalment marxa cap a Galicia ja que no és troba bé. Definitivament s'ha acabat l'aventura per a ella. Ha estat un plaer poder compartir les primeres experiències amb ella.

Propera parada Jaipur, la capital del Rajasthan.