Travessa pel desert

Excepcional, així descriuria la meva petita aventura pel desert. Han estat dos nits i tres dies increibles.

Divendres al matí ens pasava a recollir un jeep per portar-nos cap al desert i un cop allà trobar-nos amb els camells i els nostres guies. Erem un grup de 6 aventurers, 5 noies i jo."You are very lucky" em va dir el del hotel i la veritat és que no em puc queixar. De les 5 noies, dues eren d'Israel (Kefi i Kafe o algo així), una de Madrid (Lola), una de Mallorca (Marga) i una de Barcelona (Daniela), aquestes dues ultimes anaven juntes com les d'Israel.
El viatge amb jeep va durar uns 40 minuts, temps per coneixens i per xerrar una mica. Al arribar a lloc ens esperaven 7 camells i tres Indis que serien els nostres guies (Bobby, Daniel i l'altre nose com és deia)


Comença l'aventura.





Cadascú va amb un camell, al principi sembla molt còmode pero a mesura que passa el temps et vas adonant que la part interna de les cames, el cul, i l'esquena comencen a resentir-se. Una "petita" molestia que val la pena sofrir.
El nostre recorregut comença a les 10 del matí. Durant unes dues hores anem montats ens els camells, observant el paissatge. No és el típic desert on només hi ha dunes, aqui hi ha vegetació i de tant en tant ens creuem amb petits poblats i gent que conrea la terra.
Quan el sol comença a apretar els nostres guies s'aturen a la vora d'uns arbres. És hora d'anar a dinar. Durant aquests dies, l'unica preocupació que tinc, és en quina posició asentarme al camell, de tot el demés se n'encarreguen els nostres grans guies.
El dinar dura bastanta estona, el temps suficient per a que el sol perdi força i no ens deixi KO en dos minuts. La nostra taula són un parell de mantes al terra, situades estratégicament sota la sombra d'un arbre. Allà compartim experiències amb les companyes de viatge.
Un cop dinats, tornem a pujar als camells i seguim la nostra ruta. Ens creuem amb més gent, entre ells, molts nens que ens saluden al passar, alguns ens demanen diners des de la distància. No paro de pensar lo dura que deu ser la vida allà i lo mal acostumats que estem als paisos desenvolupats. Aquells nens tenen una vida dura, pero encara aixì somriuen i disfruten. A la poca estona, al horitzó, es veuen dunes. Són precioses, com pintades amb pinzell.


La nostra direcció és cap a elles i no tardem massa en arribar-hi. El primer que fem al arribar a les dunes es treure'ns les sabates i caminar per sobre d'elles. És magnífic, tenen un tacte de seda... però al desert no tot és bonic. De seguida ens adonem que hi han petites petjades per tot arreu...són d'escarabats! N'esta plagat! Pero no fan res, fins i tot són graciosos.
Sense temps d'asimilar el lloc on estàvem, el sol comença la seva rutina i va marxant. És un espactacle que ningú ens volem perdre. I allà, sentats al capdamunt d'una duna, disfrutem del que el nostre gran astre ens ofereix.


El cel va canviant de color poc a poc, així com ho fa el sol i tot el paissatge en el que ens trobem, és magnífic. Però aquí no s'acaba tot, quan la llum del sol ja es molt escassa comencen a aparèixer la llum de les estrelles. N'hi ha milers, que dic milers, milions!! pots estar tota la nit per contar-les totes i ni encara així podries contar-ne la meitat.
Els nostres guies ens fan el sopar i ens preparen els "llits". Els llits són una manta al terra i una manta per taparse. El toc de calitat és que ens fan un coixí apilant l'arena. A l'endemà la llum del sol ens desperta, els llits estan colocats de tal manera que no cal aixecar-se per veure sortir el sol, és un altre moment magic, però que s'ha de disfrutar ben tapat perquè a aquella hora fa fred. Ens preparen l'esmorzar, una mica de chai i tot seguit a sobre el camell un altre cop (quin mal el cul i l'esquena, mare de déu....). Després d'unes 2 hores de ruta, ens parem al costat d'un cotxe. És el cotxe que ve a buscar les noies de Mallorca i Barcelona, elles havien contractat només una nit. El cotxe no va buit per això, 2 germans d'Anglaterra (Jake i Beth) i un noi de Nova Zelanda (Greig) substituiran a les dos noies que marxen.
De seguida es pujen als camells i seguim la ruta. Com ahir, parem per dinar una llarga estona i cap al tard ens porten a una altra zona de dunes. Allà ens distraiem mirant un parell d'escarabats que estan copulant, van donar molt de joc jajaja.


Quan ens cansem de dir tonteries sobre els escarabats, tornem a veure la posta de sol, és un moment que mai em cansaria de veure. Els que ahir no hi eren és queden meravellats amb el cel. Com diria un que jo se "normal..."





Després de sopar, celebrem l'aniversari del noi de Nova Zelanda. L'anfitrió ha comprat una ampolla de whisky i els anglesos una de ron i una de pepsi. La festa no podria ser festa sense música, així que la noia de Madrid va treure un mini-altaveu que va connectar al Ipod, todo un despliegue de medios. La gent va començar a ballar i a fer l'imbècil (lo típic vaja), i jo no podia ser menys. I així vam estar una bona estona, ballant, rient, tirant-nos per les dunes, fent carreres pujant les dunes... fins que les botelles es van acabar i els efectes del alcohol es van esvair. Llavors, va ser el torn dels típics jocs de convivències que en dic jo, el "jo mai mai" el "psicoleg",etc... En fi, va ser una nit molt divertida.
Al dia següent la nostra ruta ens porta a una espècie d'oasis, no és el oasis de palmeres i aigua clara i potable que tots ens imaginem, però és molt bonic. I enmig d'aquell lloc, després de dinar, s'acaba la nostra petita aventura pel desert.
Un jeep ens ve a buscar i ens torna a deixar a la realitat. Als carrers superpoblats i a la bojeria de la India.
Ens despedim de tothom, i ens diem fins després perquè mai es sap si ens podem tornar a trobar.
Passo a recollir la roba al meu hotel i aprofito per dutxar-me. Després de tres dies amb la mateixa roba, a més de 30 graus, sense possibilitat de dutxar-se, ple de sorra, la veritat és que és un moment orgasmic.

El meu pròxim destí es Jodhpur, la ciutat blava.
Així acaba la meva estada a Jaisalmer i al seu desert, pujat al tren que em durà a la següent ciutat.