El creuer cap als dragons de Komodo

Després d'haver passat un dia a la ciutat de Senggigi sense ni pena ni glòria, ha arribat l'hora d'un dels plats forts del viatge, els dragons de Komodo. Serà un viatge de 5 dies en que navegant, arribaré fins a la zona de Flores, per després tornar un altre cop a l'illa de Lombok.

A les 09:00 del matí, he pujat a l'autobus de la companyia en la que he contractat el creuer. Senggigi esta al oest de l'illa de Lombok, i el port de sortida del bot és a l'est, així que tenim una bona estona de camí.
Durant el trajecte, parem en un petit poble on ens ensenyen com fabriquen ceràmica, un parell de fotos i llestos.





Tornem a pujar al bus i aquest cop no parem fins arribar al port.
Traslladem les maletes del bus al gran bot de fusta que serà la nostra casa durant els pròxims dies.
En total som 17 persones en el viatge d'anada, dic d'anada perquè alguns d'ells es quedaràn a la zona de Flores. Dels 17, 9 compartirem "habitació" a coberta, els altres 8 dormiràn en camarots.
Un cop instal.lats, el director del tour ens reuneix a tots i ens explica el programa del viatge, normes a seguir a bord, previsió del temps, etc, etc... alhora que el bot posa rumb a l'est.
Poc després del migida, arribem a l'illa Gili Kondo, propietat l'empresa que organitza el tour. Aquesta petitíssima illa, es troba rodejada de altres petites illes, i no gaire llunt de la gran illa de Lombok. Les vistes del conjunt d'illes des de la coberta del bot, són espectaculars. Petites illes totalment planes, en les que només es veuen les siluetes de les palmeres, i rodejades d'aigua de color turquesa.


M'en comprava una ara mateix...somiar és gratis eh!
Amb els peus sobre l'arena de l'illa, l'elecció d'activitats és variada. El primer que he fet és una mica d'snorkell, fotos a uns quants peixets i cap a fora de l'aigua.


Després he donat tot el tomb a l'illa. 30min he estat, i aixó que anava descalç i en algunes zones només hi havia corall mort, i no veguis com es clava i el mal que fa. Durant el tomb a l'illa, disfruto de les meravelloses vistes i dels capritxos de la naturalesa.


Quan he acabat de donar el tomb, estaven fent un partidet de volley, al qual m'hi he apuntat. Primer hem fet una mica de piloteig i hem acabat fent un partidet. Dutxa per treure'm la sorra que m'havia convertit en una croqueta i a contemplar la posta de sol, molt maca per cert.


Per la nit, després de sopar, mentres tots estaven reunits, i els tripulants del bot tocaven música, jo he escapat de la llum dels focus, per estirar-me en l'arena, i en un silenci només trencat per les ones del mar, he quedat hipnotitzat per la llum de les estrelles.
A la nit, hem posat uns matalassos al terra de la coberta. Tots a dormir menys el capità, que durant la nit ens ha de portar fins la propera parada.

En el segon dia de creuer, primer de tot hem parat en una illa on molt a prop de la costa, s'hi troba un llac d'aigua salada. Aixó és degut a que fa molts anys enrera, hi va haver una gran erupció en un volcà proper, la qual va provocar un tsunami que va portar l'aigua del mar fins l'interior de l'illa creant així el llac que hi ha avui en dia. Ens hem capbuçat ens les tranquiles aigües del llac una bona estona, el fet de ser aigua salada i no haver-hi ones, et permetia fer "el mort" sense cap problema.


Després del llac, tot just a la platja per on s'hi accedeix, ens hi hem estat fins a l'hora de dinar. En aquesta platja he gaudit d'una gran estona d'snorkel entre peixos de colors i coralls de tot tipus.








Per la tarda haviem de tornar a aturar-nos en una altra platja d'una altra illa treta del paraís, pero la pluja ens ha trastocat el plans. Tot i així, durant la navegació, hem pogut veure al horitzó, dofins saltant per sobre l'aigua. També ens ho hem passat d'alló més bé, quan el bot s'ha aturat davant una paltja, i alguns ens hem tirat a l'aigua des del bot.





Hem sopat a bord i al llit un altre cop. M'ha costat adormir-me una mica, ja que hi havia mala mar, i el bot es movia de tal manera que la sang del meu cos s'estava tornant boja... ara cap als peus, ara cap al cap... finalment he pogut dormir una mica.

En el tercer i últim dia de creuer per alguns, ha arribat el moment que tots esperàvem.
Després d'esmorzar, amb els estòmags plens, i l'il.lusió d'un nen, hem posat els peus en l'illa de Komodo, casa dels sobrenaturals dragons.
Els rangers de l'illa ens han dividit en dos grups. Ens han deixat triar entre, un trekking curt, un mitjà i un llarg... Quina pregunta... Ens hem posat ràpidament d'acord i hem elegit el llarg.
Cada grup ha anat amb el seu ranger, el qual porta una defensa infalible en cas d'atac d'un dragó. No és més que un pal... ja estic molt més tranquil, el pal de fusta segur que acollona a aquestes bésties de més de 2 metres...
Durant el trekking hem vist altres animalons, però cap dragó.


Per un moment he cregut que no en veuriem cap. Tot aquest viatge per a res... El trekking s'acaba en la zona d'un restaurant i on alguns locals venen souvenirs. Atrets per les olors del menjar de les persones, uns quants dragons estaven per la zona. Toma geroma! Aqui els tenim! Tant aprop que t'agafen ganes de tocar-los. Són uns animals sobrenaturals, grandiosos, letals, canníbals, salvatges. Una petita versió dels dinosaures.
El primer que hem vist era el més gran. A ull diria que feia uns 3 metres.


Estava estirat, sense moure res més que els ulls.
A uns pocs metres, n'hi havia tres més.








Aquests si que es movien una mica més.
En el que nosaltres no deixàvem de observar-los i fer-los-hi fotos, un dels 3 es veu que s'ha cabrejat amb un altre que li passava pel costat, i ha respirat amb tal força, que el soroll que ha produït ens ha deixat a tots muts, sense paraules.


Quan ja marxàvem cap al bot, hem vist l'últim dragó, el qual estava estirat entre dues taules de la terrassa del restaurant...com per reservar taula...


Hem tornat a pujar al bot mentres tots comentàvem la genial experiència dels dragons, hem dinat, i tot seguit ens hem aturat al costat de la Pink beach, platja d'aigua turquesa, arena blanca i vermella i amb un fons marí increible.
Tot just baixar del bot, m'he posat les ulleres i el tub, i no he parat de perseguir peixos, alhora que la meva curiositat demanava l'aparició d'una tortuga, cosa que no s'ha produït, però simplement era per posar la cirereta en el pastís.
Després del snorkel hem arribat a la ciutat de Labuan Bajo, destí final per alguns. Ens han deixat la tarda lliure per la ciutat, i he aprofitat per buscar un bar amb wi-fi, que ja porto tres dies sense internet i tinc el mono! I per primer cop, he pogut parlar amb la meva mare per Skype.
Amb el mono d'internet saciat, hem tornat a pujar tots al bot, per disfrutar d'una última mega festa a coberta. Rotllo l'últim sopar dels 12 apòstols. Els simpàtics tripulants, han portat un parell d'altaveus i han encés la típica bola de llums de discoteca, que més es pot demanar?! Doncs tot i aquest desplegament de medis, la festa s'ha acabat bén aviat. Molts han marxar a dormir, i altres han tornat a la ciutat ja que demà marxen en un altre bot a fer subamarinisme.
Per la meva part, m'he quedat una estona més jugant al PES amb un dels tripulants.


Fins aquí Pellegrí.