Trek a Mordor (Tongariro National Park)

A les 06:00 del matí sona el despertador, és hora de posar-se les piles. He d'arribar al pàrquing abans de que totes les places estiguin ocupades.
Encara amb les llaganyes als ulls, i amb la .... matinera jaja, ja tenia el volant a les mans. En poc més de 2 minuts he arribar a la carretera, i si! estava oberta! 35$ que m'estalvio!
He aparcat la camper més orgullós que el Cristiano després de fer un hat-trick, i com estic de vacances, es de nit, fot un fred que pela, i porque jo lo valgo, m'he n'he tornat a dormir.
A les 09:30 he tornat a obrir els ulls, i encara hi havien places de pàrquing lliures... malaida la noia d'ahir que em va posar la por al cos, i són casi les 10 i això esta a 3/4 de la seva capacitat, en fi, que hi farem, millor pels aue han dormit.

Esmorzo fort (cereals i nutella), carrego un tuper amb macarrons a la motxilla, un plàtan, aigua i som-hi!


Els primers quilòmetres d'aquest trek en aquesta zona volcànica, són bastant plans, i hi ha petits matolls. La zona, em recorda a alguna escena de ESDLA, però no es de Mordor.


També hem trobo un reconfortant cartell informatiu.


A mesura que vaig avançant, el camí va deixant de sent pla, i es va convertint en escales i pendents difícils de pujar, i la vegetació va desapareixent poc a poc.


Conforme vas avançant, hi ha cartells on t'informen de treks adicionals, però jo ja en tinc prou amb el que tinc pensat fer.

El trek et dona un respir, quan arribes a una esplanada que separa les dos montanyes (Ngauruhoe i Tongariro).





És espectacular, sembla que estiguis en un altre món.

Després, el camí, es torna a enfilar cap amunt, fins arribar a un punt, on tens unes vistes magnífiques, de llacs, montanyes i valls.








Al ser una zona volcànica, et trobes fumaroles que surten del terra, les quals fan olor a ous pudrits (no he olorat mai un ou pudrit, però tothom diu que fa aquesta olor).
En aquest punt, on tens aquestes vistes, un cartell et diu, que sinó has de pasar la nit al parc (acampant) no hauries de tirar més endavant.
Tot just després del cartell, hi ha una forta baixada de sorra i pedres, que dona als llacs esmeralda, els quals jo vull veure d'aprop, així que m'en vaig cap a baix. Abans de baixar, sento a un guia dir a la colla de xavals que porta, que si baixen, després no podràn tornar a pujar. Com jo ja sóc un home.....me la jugo.
Tot i ser baixada, no és fàcil, ja que se t'ensorren els peus a la sorra, i una relliscada pot fer que baixis rodolant tot el que queda. Tot i així, les meves Quechua de 30 leuros, tenen molt bon grip, i aconsegueixo arribar a baix.
Un cartell que diu "Flying rocks, don't stop in this area" et dona la benvinguda. Fent-li cas, només m'aturo a fer unes quantes fotos, i m'en torno cap amunt.


Concienciat que la pujada es faria llarga i dura, quan m'he adonat, ja estava quasibé a dalt. No vull dir que hagi estat bufar i fer ampolles, però tampoc és per dir que si baixes no pots tornar a pujar. Segur que aquell guia no coneix la marca Quechua.

He mirat el rellotge, i he vist que només havien passat 3 hores. Havia calculat un total de 6 hores per fer el trek, i tenint en compte que ara tot és baixada, em sobra una mica de temps, així que després d'aquest raonament, he fet un tram dels treks adicionals, per matar l'estona.


Amb uns quants metres més a les cames, he encarat el camí de tornada. No és un camí que doni la volta, no, per tornar, has de fer el mateix camí que abans, però en el sentit contrari. Això no vol dir, que no et tornis a quedar amb la boca oberta adonante d'on et trobes.


Un dels treks adicionals, era pujar el Mt Ngauruhoe, però com he tingut temps ni cames per fer-lo, he intentat coronar-lo volant.


Aix Frodo, tu allà patint amb el teu amic Sam i lo fàcil que era arribar a dalt de tot fent un salt, aquests hobbits...

Els últims metres, són els que s'han fet més llargs, suposo que és psicològic, perquè fa uns 20 minuts he vist el pàrquing molt aprop.

Ara si, després d'una mica més de 6 hores, he arribat a la camper. Estic baldat, i amb una mica de gana, ja que només he menjat un plàtan en el que ha durat el trek.
Quan recupero una mica de forces, sense perdre temps, he posat rumb al nord un altre cop. L'objectiu és, arribar a Taupo, un poble a uns 70km d'on sóc ara.

Avui, fent gala de pijisme, el lloc escollit per dormir, és un càmping con wifi y todo!

Bona nit, ou podrit.