La ciutat temple, Ayutthaya

Després de la decepció de Sukhothai, la nostra pròxima parada ha estat, Ayutthaya. Hi hem arribat en 6 hores, en bus. Ha estat l'últim trajecte "llarg" que farem, ja que a l'horitzó es comença a veure el final del viatge.
Com hem agafat el bus al matí, quan hem arribat a Ayutthaya encara quedava una petita estona de llum, això ens ha permés trobar hotel rápidament, llogar les nostres estimades motos, i descobrir una petita part de la ciutat.
El primer que hem visitat, ja ens ha agrat més que tot el que vam veure a Sukhothai. Estic parlant d'un gran buda reclinat.


No n'havia vist mai un de tant gran, és impactant.





Als voltants del buda hem trobat uns quants Tailandesos jugant a Sepak Trakaw, una espècie de futbol-voley.


Mirant com intentaven que la pilota no toques a terra se'ns ha fet fosc.
Hem tornat al hotel, hem deixat les càmares i hem sopat en un bar pròxim on un grup de rock tocava música en directe. Al acabar de sopar hem tornat a agafar les motos i hem marxat a una zona, on a la tarda haviem vist que montaven escenaris.
Quan hem arribat, hi havia molta gent i moltes llums. Sembla que hem coincidit amb algun tipus de celebració.
En un dels escenaris hi estaven fent un espectacle, però els actors no anaven carateritzats i als voltants del escenari encara hi havien operaris montant les estructures del stands. Fent una mica de feina d'investigació, i gràcies a un cartell que deia "7-14 december Ayutthaya Expo 2020", ens hem adonat que estaven fent un assaig general del que demà serà la presentació de la expo que es celebrarà a la ciutat al 2020. Tot i no ser l'inaguració, l'assaig general no esta gens malament, i a pocs metres del primer escenari que hem vist, hem pogut observar el que demà serà l'espectacle del tret de sortida. Aquest cop si, tant la gent, com els elefants, anaven caracteritzats, llàstima que no teniem les càmares.

L'endemà, hem explorat la resta de la ciutat i els seus temples. Aquesta ciutat si que val la pena visitar-la. Té uns temples espectaculars i bastant ben conservats.





Hem vist un buda rodejat de les arrels d'un arbre,


un temple amb molts budes,


un altre amb un buda daurat enorme...





El dia se'ns ha fet curt ja que a les 17:00 hores hem d'agafar un tren per marxar a Pak Chong, tot i així l'hem aprofitat al màxim i hem visitat tot el que voliem. Sense dubte, l'opció de la moto és una gran elecció.
Hem tornat les motos al hotel, i rodejats d'un senyor una mica especial,


i un gos doverman de 10cm d'altura, hem esperat al taxi que ens ha portat fins a l'estació de tren.
El pròxim destí és Pak Chong, on demà farem un trekking per la selva, on possiblement veurem, monos, elefants, cocodrils, insectes, etc...
El viatge és curt (unes 3:30 hores), però sembla que ja estem de trekking, ja que per les finestres, abduits per la força del vent, entren insectes kammikaze que et van colpejant per tot arreu.
Quan hem arribat a Pak Chong, un altre cop ens hem adonat de lo fàcil que es viatjar per Tailàndia. A l'andana de l'estació, hi havia una noia, la qual treballava per l'hotel on voliem anari fer el trekking, així que perfecte. Ja tenim hotel i el trekking per demà.
Mentres la simpàtica noia ens portava al hotel, entre canço i canço dance/techno a tot volum, ens ha dit que ella també fa de guia alguns cops, però pel trekking de demà, en tindrem un al que li diuen "Monkey guide", el qual és molt petit pero fort i sexy a la vegada.
Només trepitjar l'entrada del hotel, en unes taules que hi ha al aire lliure i on pots sopar, estava el nostre futur guia, és diu Tom. La cosa promet, esta sense samarrera, amb tot el cos tatuat, fumant, amb una cervesa a la mà i amb una taja com un piano, jajaja esta zumbat!!

Anem a dormir que demà segur que ens ho passem bé.



Chao Tajao.