Hue, ciutat antiga

Si l'estada a Hoi An va ser un vist i no vist, Hue no ha sigut menys. He arribat a les 20:00 i demà marxo a les 17:00, així que en total no estaré ni 24h en aquesta ciutat, la qual és la capital cultural, intelectual i espiritual de Vietnam.
El mateix dia que he arribat, ja de nit, no l'he pogut aprofitar massa, tot i així, he fet un llarg passeig per la vora del riu que travessa aquesta ciutat,


fins arribar a l'entrada de l'antiga ciutadella (flanquejada per una enorme bandera del país), que es sens dubte la gran atracció.





Al matí següent, el despertador ha sonat a primera hora. Amb els ulls mig tancats, m'he dutxat rapidament i en el mateix hotel he llogat una moto. He dubtat entre llogar una bici o una moto, però finalment m'he decidit pel vehicle motoritzat, amb l'intenció de veure el màxim possible de la ciutat. Al final del dia, s'ha demostrat que ha sigut una gran elecció.
El pla, és visitar tres tombes, dos pagodes, i la ciutadella. S'ha de dir que les tres tombes estan a més de 10km de la ciutat, i no estan juntes precisament...
M'he posat les piles, gràcies a la gran ajuda del meu mòbil amb google maps, m'he creat la millor ruta possible per poder abarcar-ho tot.
La primera aturada ha estat en una benzinera, i a partir d'aquí, visita radere visita, he pogut anar a tot arreu, això si, he arribat al hotel amb el temps més just que els calçotets del Nacho Vidal.
He pogut veure les tres tombes de tres emperadors, totes amb el seu particular encant,














les dues pagodes, totes dos a la vora del riu,








i finalment la gran ciutadella.












Han estat 7h intensíssimes i molt ben aprofitades.
He arribat al hotel amb el temps just de dinar i quan encara estava mastegant l'última mossegada d'un sandwich, un senyor m'ha passat a recollir amb..... siii! una moto! i m'ha portat fins on es trobava l'autocar que em traslladarà a Dong Hoi. La idea és arribar a Dong Hoi, i des d'allà aconseguir un taxi que em porti a Phon Nha, ja que és la pròxima parada en la meva ruta vietnamita.
Quan el bus s'ha aturat a Dong Hoi eren les 22:00, al carrer només hi havia dos persones, i cap d'elles parlava anglès. He intentat de totes les maneres fer-me entendre, però alguns cops sembla missió impossible.
Finalment m'he hagut de quedarna fer nit a Dong Hoi.


Adéu, Andreu.